Els ideòlegs del parc demanen impulsar el centre de creativitat

Dani Freixes i Lali Bosch van somiar junts un Tibidabo diferent. Arquitecte i pedagoga van imaginar un centre lúdic i educatiu, un parc d’atraccions que les escoles poguessin afegir a la seva agenda de visites anuals, aquella en què no falten el Museu de la Ciència, una fàbrica de llet o cava i el Zoo de Barcelona. En aquesta suggerent visió, els dos ideòlegs de la muntanya màgica perseguien un doble objectiu: «educar més enllà de la diversió i desestacionalitzar el parc, això és, que el complex pugui estar obert i servir a la ciutat durant tot l’any».

Bosch i Freixes van rebre l’encàrrec de reinventar el Tibidabo a finals del 2002, en les mateixes dates en què Carles Martí, llavors president de l’empresa que gestiona el parc i regidor de Sarrià-Sant Gervasi, presentava les principals novetats del complex, com ara la futura i polèmica muntanya russa o les millores en el transport públic. Van proposar convertir la cota 500 en un passeig gratuït, van potenciar les atraccions històriques –nòria, talaia, avió, autòmats i miralls– i van plantejar crear un centre, que van batejar com a Ingenium, que aglutinés «la creació i el desenvolupament d’activitats culturals més enllà de les atraccions». «Creiem que el parc no s’ha de limitar a ser una destinació de cap de setmana i per això ens vam posar a treballar en un projecte que fos atractiu per a les escoles», resumeix Freixes.

QÜESTIÓ DE PRIORITATS / Moltes de les seves propostes van veure la llum, però l’Ingenium, el gran projecte, la idea que més els agradava comentar i de la qual estaven més orgullosos, es va guardar en un calaix afectat per la falta de pressupost. Rosa Ortiz, directora del parc, reconeix que el Tibidabo primer havia de fer front «a altres prioritats, com les mancances en els accessos a Collserola», tot i que avança que aquest centre, que hauria d’ocupar l’espai de les actuals oficines, s’inclourà en el nou pla de futur a 10 anys que ja s’està redactant. «Encara no podem avançar una data, però l’Ingenium serà una realitat», promet la responsable del complex de Collserola.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Freixes i Bosch volien donar protagonisme «a totes les persones que es dediquen a la cultura infantil» mitjançant un edifici semisoterrat que connectés amb altres punts del parc. La idea era que els nens entressin sols, sense adults, i que, mitjançant un sistema de túnels, semblant a un cau, anessin descobrint diferents disciplines artístiques (cine, teatre, pintura...). «Veiem el Tibidabo com un lloc de creativitat, com una oportunitat per potenciar l’enginy de la canalla més enllà de la simple diversió», defineix Freixes, a qui van ajudar en aquesta iniciativa Lali González, Vicenç Bou i Vicente Miranda.

PACTE «SENSE PORS» / Per aconseguir que el parc faci el salt definitiu cap a «una dimensió més cultural», aquest arquitecte recepta «un gran pacte, sense por i decidit, entre totes les forces polítiques». Amb l’experiència d’haver treballat per a altres parcs europeus, Freixes recorda que el Tibidabo és «un fragment de la Barcelona urbana alhora que un tros de Collserola», cosa que obliga, considera, a donar un «tracte especial» a aquest racó de la capital catalana on cada ciutadà «guarda un tros de la seva infància».