Caminar sense sabates pel carrer s'ha convertit en una forma de vida a tot el món

Diuen que produeix sensacions agradables, difícils d’explicar si no es prova, que és una experiència molt grata malgrat les mirades despectives de què són víctimes a vegades. Perquè caminar descalç sobre l’asfalt, expliquen, és una excentricitat ben vista si ho fan famosos, com és el cas dels hollywoodians Uma Thurman, Eva Longoria, Nicole Kidman o Hugh Jackman, i una cosa de gent rara, fins i tot marginal, si qui ho practica és un ciutadà anònim. Tres barcelonins que sempre que poden deixen les sabates a casa han explicat a aquest diari la seva experiència. Demanen reservar l’anonimat.

I, tot i que anar descalç no entén d’estacions, la xocant imatge acabat l’estiu serà més difícil de veure a la capital catalana. La raó, explica Juan Pedro, és que entre els milers de visitants que arriben de vacances molts procedeixen de països on aquesta pràctica està més estesa, sobretot en ciutats de Nova Zelanda i Austràlia, on es poden veure famílies amb els peus nus fent activitats pròpies de la vida quotidiana, o de la costa est dels Estats Units i de Centreeuropa. Per aquest professor d’educació física que s’ha passat més de la meitat dels seus 43 anys prescindint del calçat, la millor època és ara, a la tardor, i també a la primavera. «Que plogui no és cap problema, és molt agradable, però pot ser perillós si entres amb el taló als passos zebra perquè pots relliscar. A l’estiu, te les has d’enginyar per trobar una ombra», explica.

¿I per què ho fa? «Ho vaig provar quan era adolescent i ho vaig deixar de fer durant uns anys perquè la meva mare no ho va entendre. Després vaig tornar a fer-ho, i fins ara. No es pot explicar. Se sent tot el que hi ha a terra, textures, matisos... En contra del que pugui semblar, no et fas ferides», diu. Juan Pedro es defineix com «un tio normal de classe mitjana». La seva dona i el seu fill petit només van descalços per casa.

L’explicació de Juan Pedro és coincident entre els testimonis que participen en grups de descalços que hi ha a internet. Un dels moderadors del grup de Yahoo, Israel, recorda com va començar: «Era una tarda de diumenge. Tenia 13 anys i des de feia temps experimentava un desig molt fort de fer-ho. Vaig buscar un lloc on deixar les sabates amagades, no gaire lluny de casa, i vaig començar a caminar sense rumb per Barcelona. Va ser una de les experiències més grates que he viscut, tot i que dura, perquè al principi fa mal».

La higiene

Notícies relacionades

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan

Aquest barceloní de 49 anys procura anar descalç en la seva vida quotidiana, però reconeix que topa amb la dificultat que el seu entorn familiar, inclosa la seva dona, ni comprèn ni accepta la pràctica. Un altre però és que en molts llocs no els permeten entrar.

La higiene, diuen, no és cap problema. «És cert que els peus s’embruten, i molt, però després te’ls rentes com et rentes les mans. I no tens mai problemes de fongs», asseguren tots dos. De fet, Sol, un altre barceloní que des de fa tres anys va descalç, apunta que caminar descalç té beneficis terapèutics: «És com un massatge constant, s’activa la circulació, la columna es posiciona bé i desapareix el mal d’esquena». I, tot i que diu que aquesta pràctica va en augment a Barcelona, aquest músic de 55 anys lamenta que «falta molt per arribar fins al nivell d’altres països industrialitzats».