Un estudi sobre el Bicing dibuixa un mapa de la mobilitat de BCN

La tecnologia és testimoni de com es comporten les persones d’una ciutat. A l’anar en metro, al parlar per mòbil, al passar davant una càmera de trànsit, el ciutadà va deixant senyals, que poden ser recopilats i analitzats. Aquestes marques van ser batejades com a empremtes digitals (digital footprints, en anglès), tan fidels a la realitat com les altres empremtes digitals (les dels dits). Si se sumen totes les marques que deixen les persones d’una ciutat, se’n poden extreure interessants conclusions.

Això és el que han fet investigadors del departament de R+D de Telefónica que, a partir de les empremtes digitals que deixen els usuaris del Bicing, han dibuixat un mapa de la mobilitat de Barcelona. «Fins ara els models de mobilitat es feien a través de qüestionaris, ara poden ser molt més precisos perquè tenim informació sobre com es mouen realment les persones», explica Núria Oliver, directora del projecte.

L’equip d’Oliver va recopilar durant 13 setmanes (del 27 d’agost a l’1 de desembre del 2008), cada dos minuts, les xifres de bicicletes disponibles i de places vacants a 390 estacions del servei municipal del Bicing. Van reunir més de 26 milions de dades, de les quals han extret algunes de les pautes culturals i socials dels barcelonins.

Els resultats de l’estudi es presentaran el mes que ve en un dels principals congressos d’intel·ligència artificial, l’IJCAI de Pasadena (Califòrnia), però Oliver ja va avançar algunes conclusions al BDigital Global Congress de Barcelona. Per exemple, el costum dels barcelonins de dinar més tard que la resta d’europeus es constata al comprovar que les estacions del Bicing registren una punta d’activitat a les dues del migdia els dies laborables, perquè molta gent es trasllada de la feina a casa en bici. Els altres moments de més intensitat són al matí i a la tarda, coincidint amb l’inici i el final de la jornada laboral. Els divendres, en què algunes oficines fan jornada intensiva, hi ha poca activitat, i els caps de setmana l’ús és menor.

ESTACIONS BUIDES I PLENES / La ciutat es pot dividir en àrees segons l’ús del Bicing. A partir de les set del matí, les estacions es buiden de bicicletes en districtes com Sants, Nou Barris i Sant Andreu, mentre que s’omplen al centre i a la Diagonal. A la tarda, passa just al revés. Només veient l’empremta digital del Bicing, es pot saber fàcilment quines són les zones residencials i on són les oficines, les universitats i les artèries comercials.

L’estudi constata que l’usuari del Bicing evita els grans esforços. S’estima més baixar en pujades que enfilar carrers amunt. Per això, a la parts elevades de Sarrià, Horta i Nou Barris hi sol haver poques bicicletes (un 15% de mitjana per estació) i a la zona baixa de Ciutat Vella i Sant Martí n’hi sol haver moltes (les estacions estan ocupades al 66%).

A partir d’aquestes pautes de conducta, els investigadors van elaborar models predictius, és a dir, fórmules per saber quantes bicicletes lliures hi haurà a cada estació. Van aconseguirendevinar, amb dues hores d’avançament, la disponibilitat de bicicletes en un punt concret, amb un percentatge d’encert del 80%.

Notícies relacionades

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

Torna el mític Tren Granota

APLICACIONS / Els resultats del projecte, segons opinen els autors, poden tenir la seva aplicació pràctica, no només per millorar el funcionament del Bicing (equipar més bé les diferents estacions perquè no quedin buides ni se saturin), sinó també per a la planificació urbana (disseny de carrils bici), la regulació del trànsit i fins i tot per ampliar els serveis dels telèfons mòbils. L’equip d’Oliver treballa per poder desenvolupar aplicacions per a telèfons mòbils i internet que informin de la probabilitat de trobar una bicicleta o una plaça lliure en una determinada estació. Ara, la pàgina web del Bicing informa de la disponibilitat immediata, però no de la que hi haurà al cap d’unes hores.

Oliver afirma que ha presentat el projecte als responsables de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. «Els ha semblat interessant. Seguirem mantenint-los informats dels nostres avanços per si sorgeixen oportunitats per col·laborar més estretament en el futur», afirma la directora de l’equip. Els responsables del Bicing també s’han mostrat disposats a col·laborar amb el departament de R+D de Telefónica en aquells projectes futurs que siguin d’interès comú. H