La Fundació Miró rep la biblioteca personal de l'artista

Una biblioteca particular és una espècie de biografia íntima. Així passa amb els llibres que el pintor Joan Miró (1893-1983) tenia a casa seva, a Palma de Mallorca, i que els seus néts han donat a la fundació que ell va crear a Barcelona. Miró va conservar els esgrogueïts llibrets de joventut, com El libro de la jungla de Rudyard Kipling, novel.les de detectius i nombrosos volums de poesia que li van dedicar els seus companys de viatge, els surrealistes.

El 1975, quan es va inaugurar la fundació, Miró ja va cedir un fons particular, centrat en monografies, llibres de bibliòfil, catàlegs d'exposicions i revistes d'art. Ara s'hi han incorporat els llibres més personals, un total de 1.873 volums. La biblioteca s'ha instal.lat a la fundació com estava ordenada en vida de Miró, en senzills prestatges de fusta de pi. A casa, Miró tenia a prop els llibres. Al costat hi exposava, com si fossin escultures, xiulets o siurells mallorquins, un càntir en forma de gallina i una foto de la seva àvia al costat de la reproducció d'un personatge femení d'un quadro de Brueghel (segle XV) d'aspecte estrany.

Rémi Labrousse, que és professor d'història de l'art a la Universitat de Picardie, s'ha responsabilitzat d'estudiar el contingut de la biblioteca. "No són freqüents aquest tipus de donacions en generacions posteriors a la mort d'un artista, i per això s'ha de felicitar la família de Miró", afirma. Labrousse considera "particularment important" la possibilitat d'investigar aquests llibres. "Així com les lectures de Picasso no són gaire fonamentals perquè era molt extravertit i la seva obra és molt visual, en Miró són essencials perquè conèixer els seus llibres és conèixer-lo a ell mateix", explica.

A parer seu, "el més interessant és que la meitat dels llibres són del primer període de la seva vida, abans del 1945". Fonamentalment Miró era un fervorós lector de poesia. "Llegint poesia volia tenir una experiència gairebé física a partir de la música de les paraules, no del significat. Volia ser un poeta en la seva pintura", subratlla Labrousse.

Notícies relacionades

La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes

Un terç d’escoles bressol públiques amb la climatització avariada

Miró va conservar novel.les de joventut com Ivanhoe de Walter Scott, a més a més de llibres de Fantomas o Jack el justiciero d'Edgar Wallace i exemplars sense desbarbar (amb les pàgines sense tallar). A Conversaciones con Goethe, d'Eckermann, va subratllar la següent frase: "Descobrir un aspecte interessant en un objecte vulgar", que va ser una màxima en la seva escultura, creada a partir de fustes trobades a la platja o estris dels pagesos de Tarragona. Apareixen llibres de poesia molt grapejats de Carner, Foix, Juan Ramón Jiménez, Lope de Vega i Tirso de Molina, obres de Freud, Stendhal, Lorca i Henry Miller. Entre les pàgines de La vida Nova (1903) de la Biblioteca de l'Avenç es va trobar una foto de carnet dedicada a la Pilar, "la meva oreneta", la nòvia que va ser la seva dona des del 1929.

La poesia ocupa un lloc determinant. Miró devorava Apollinaire, Péret i Baudelaire. Max Ernst li va dedicar un poemari on el qualifica d'amic "amenaça dels insectes" i André Breton n'hi va firmar un altre on el considera "bell com el quitrà". Paul Éluard va fer diana amb la seva dedicatòria: "A Joan Miró, el poeta més pintor, i el pintor més poeta, amb tot el meu afecte".