La Fura i Joan Pons conquisten el Liceu

Dues històries marcades per l'obsessió, dos relats abraçats per tenebres i, en el fons, dues obres amb ànima dethrillerque s'acoblen amb comoditat en un mateix programa han estat les protagonistes d'aquesta segona entrega que el Gran Teatre del Liceu fa en la gairebé acabada d'estrenar temporada actual. Totes dues, passades pel personal filtre que sempre ofereix la mirada de La Fura del Baus i per la minuciosa batuta a què s'acostuma a aferrar Josep Pons: hi havia poc marge per a l'error.

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

La primera,Diari d'un desaparegut, de LeoØ Janácek, va constituir un bon començament. Es tractava de donar-li forma a un cicle de cançons amb pretensions teatrals, de manera que va funcionar la minimalista posada en escena centrada en un protagonista (Janík) ofuscat pel seu amor per Zefka, gitana sense prejudicis representada aquí per un clixé més pròxim alsex symbol. L'apartat vocal va funcionar menys: a l'eficient veu de Marisa Martins li va faltar pes específic per portar a terme la seva part, encara que va complir perfectament amb l'aspecte escènic, i Michael König, de veu més adequada al paper principal, es va quedar una mica curt en passatges pròxims al registre agut.

La segona obra,El castell de Barbablava, de Béla Bartók, va coronar el que ja havia començat amb bon peu. Imatges projectades en diferents plans fabricant una impressionant sensació tridimensional i clarobscurs luminotècnics meticulosament dissenyats, van posar marc a aquest castell d'aspecte esgarrifós de forma magistral. Una atmosfera en què els dos protagonistes d'aquesta història, Willard White com a duc Barbablava i Katarina Dalayman com a Judit, es van moure còmodament i van ser capaços de cristal.litzar un creïble relat. Josep Pons, davant la Simfònica liceista, va aconseguir un resultat esplèndid per equilibri, bellesa en el timbre de les cordes, poder molt mesurat en el metall i teatralitat en silencis que feien posar els cabells de punta.