Monzó recorre al conte per presentar la cultura catalana en el discurs inaugural de Frankfurt

L'escriptor Quim Monzó ha recorregut a un conte, el seu gènere predilecte, per descobrir al públic alemany la importància històrica de la cultura catalana, una de les fundadores de la tradició europea. Monzó ha imaginat un escriptor que és convidat a pronunciar el discurs d'un país convidat, Catalunya, sense saber gaire bé què dir.

L'autor ha usat la ironia per parlar d'un país "clarivident", que "dedueix coses, amb gent molt perspicaç", i per aquesta raó el protagonista del conte no pot evitar la seva "sorpresa perquè la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial, hagi decidit invitar una cultura amb una literatura desestructurada".

Una cultura, ha afegit Monzó, "repartida entre diversos estats en què la llengua no és realment oficial, encara que un i mig ho proclamin sempre, i quan no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà".

Gestos de complicitat als alemanys

En la seva intervenció, l'autor barceloní s'ha remuntat als orígens de la literatura catalana, a Ramon Llull, que va estructurar una llengua travada i rigorosa, un mallorquí "nascut molt abans que els operadors turístics, els avions de baix cost i labalearitzaciódictessin les normes de vida d'aquelles costes, segles abans de l'arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer".

Per "no avorrir" l'auditori, Monzó ha esquitxat el seu parlament amb "detalls que puguin interessar els germanoparlants", com l'arxiduc d'Àustria, o els senyors Damm i Moritz, "cervesers de terres alemanyes fundadors d'algunes de les marques de cervesa que els catalans encara beuen".

En aquest suposat discurs que aquest escriptor hauria de fer, dubta si oferir una relació d'alguns dels grans autors de la literatura catalana, noms com Bernat Metge, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Josep Carner, Verdaguer, Sagarra, Guimerà, Rusiñol, Pla, Rodoreda o Maragall.

Mencions a Casals i Dalí

Per cridar l'atenció de l'auditori, recorda que "el primer tractat europeu de dret va ser el català Consolat de Mar, que regia les relacions marítimes al Mediterrani", i que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia i gastronomia van ser també escrits en llengua catalana.

Notícies relacionades

Nathalie Nahai: "Confio que Barcelona continuï sent líder com a ciutat visionària"

El zoo projecta reduir espècies i ajuntar-les en grans hàbitats

Monzó, o el seu alter ego, ha recorregut al discurs que durant la dictadura franquista va fer Pau Casals a l'ONU. L'escriptor ha recordat que el violoncel·lista va dir: "Sóc català. Catalunya és avui una província d'Espanya, però ha estat la nació més gran del món. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Va tenir les primeres Nacions Unides".

Després de comprovar que altres escriptors que han pronunciat discursos intercalen poemes, el protagonista llegeix "aquell embarbussament que Dalí va recitar en una fenomenal paròdia de discurs militar com si fos la poesia més excelsa del món", i que comença amb el vers "una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica", que ha portat l'auditori a prorrompre en aplaudiments.