El zoo projecta reduir espècies i ajuntar-les en grans hàbitats

Una primera aproximació –encara no aprovada ni definitiva– prescindeix d’elefants, tigres, pingüins i cangurs, entre altres éssers vius que deixarien d’exhibir-se en un termini encara inconcret. Sí que es mantindrien, en canvi, altres veïns il·lustres de la Ciutadella, com lleons, zebres, cocodrils, girafes, flamencs, diversos tipus de tortugues i primats com ximpanzés, goril·les i orangutans de Borneo.

El gir al zoològic s’ha accentuat des que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar les línies mestres el 2019 per dotar-lo d’un nou model, focalitzat en la protecció d’espècies amenaçades, mediterrànies en especial. Sis anys més tard, l’operació en potència comporta una reducció de les espècies que s’hi acullen i passar d’instal·lacions per espècie a espais extensos i naturalitzats, en els quals convisquin en la mesura que sigui possible diverses classes d’animals d’un mateix hàbitat.

Detalls desconeguts

Un informe datat del desembre passat ofereix una proposta de reforma. Seria només una idea preliminar, però els autors i el cost no són insignificants. L’anomenat masterplà és un "document marc estratègic" encarregat per l’empresa municipal BSM –gestora del zoològic– a l’agència Barcelona Regional. El pressupost és de 205.000 euros i en la redacció hi va participar el director del zoo, Sito Alarcón, entre altres responsables de l’entitat.

El dictamen revela detalls fins ara desconeguts de com es podria adequar el parc als objectius fixats fa dos mandats. A falta de polir-se i aclarir fins a quin punt els responsables municipals assumeixen o rebutgen el contingut de l’informe, el masterplà enumera 188 espècies que suggereix que s’han de quedar al parc.

Es prioritza que el zoològic mantingui animals autòctons, amenaçats i amb plans de conservació. Entre les espècies que continuaria acollint n’hi ha d’hàbitats pròxims, com el linx ibèric, el llop, la llúdria, el tritó del Montseny i la tortuga leprosa. I d’altres de més exòtiques que podrien continuar formant part de programes de preservació. Això passa amb la gasela dorcas sahariana, el suricata, l’òrix blanc, la guineu voladora, el lèmur de cua anellada, el tapir, el panda vermell, l’os formiguer, la hiena ratllada i l’hipopòtam pigmeu.

A més, s’esbossa que els exemplars es reparteixin en grans àrees acabades d’aquí al 2031, equipades amb noves tecnologies i que ofereixin experiències immersives a fi de conscienciar sobre la protecció de la fauna. Es proposa un espai dedicat als orígens de la humanitat a través de l’evolució dels primats; trams que imitin la sabana del Sahel, el paisatge mediterrani i la selva atlàntica sud-americana, i un pavelló amb hivernacle que reprodueixi les condicions de les selves tropicals. També hi ha previst construir un edifici, el Bioscope, centrat en amfibis. BSM té pendent adjudicar un contracte de gairebé 1,5 milions d’euros per a l’assistència tècnica en les transformacions previstes fins al 2029.

Possibles exclusions

Si el propòsit qualla, hi hauria un centenar menys d’espècies respecte a les gairebé 300 amb uns 2.000 exemplars que es comptabilitzaven el 2019, quan es va perfilar el zoo del futur. Si prospera aquest plantejament –que es defineix com a flexible i que haurà de ser revalidat o descartat en els projectes que se’n derivin–, podria desaparèixer una part de les espècies que publicita el zoològic en el mapa que inclou els seus principals atractius.

En la selecció prèvia d’animals que continuaran allotjats al zoològic no hi consten marsupials que ara sí que hi són, com el cangur vermell i el ualabi de coll vermell. Si s’accepta aquest inventari, tampoc hi tindrien cabuda mamífers d’origen africà residents al zoo, com ara el nyu blau, l’hipopòtam comú, l’elefant africà, el bongo oriental, el mufló de l’Atles i l’impala de cara negra.

Notícies relacionades

Les obres del Camp Nou mantenen l’horari 24 hores fins que falti un mes per a l’estrena

La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010

Altres de procedència asiàtica –com el tigre de Sumatra, el lleopard de Sri Lanka i el munjac– i americana –el jaguar, la capibara i el guanac– no apareixen a la llista. Tampoc hi figuren els guacamais gorjablaus de cara, el pingüí de Humboldt, l’os bru, el lleó marí, el pelicà sorrut i el búfal nan.

La remodelació es taxa aproximadament en 65 milions d’euros i va de la mà d’altres adequacions que s’han de dur a terme al parc de la Ciutadella i el seu entorn. El masterplà no assenyala com deixaran d’habitar la Ciutadella els animals que baixin del nou model. BSM no ha volgut fer cap mena de declaració a EL PERIÓDICO. Arran de la petició d’aquest mitjà, el document amb la proposta per al zoo es va eliminar de la web municipal en què es va poder consultar durant setmanes.