El colorit del rus Staël arriba per primera vegada a Catalunya

La Pedrera acull per primera vegada a Catalunya una exposició retrospectiva de Nicolas de Staël (Sant Petersburg 1914-Antíbol 1955), un artista singular que es va treure la vida als 41 anys. Malgrat la seva curta existència va deixar darrere seu més de mil pintures i el mateix nombre de dibuixos que va crear al llarg de 13 anys d'intens treball. Els seus llenços pengen en importants museus i col.leccions privades. Però, tot i la seva importància, Staël és un desconegut del gran públic. A Espanya, aquesta és la segona exposició que se li dedica després de l'exhibida a Madrid pel Reina Sofía el 1991.

Unes 60 obres de diferents períodes permeten observar l'evolució de l'artista, de qui el seu amic el pintor Marc Chagall va dir: "Era innocent, tenia una força còsmica". Staël va intentar amb la seva mirada fulgurant eludir o oposar-se a la tensió que va turmentar els creadors del XX, enfrontats al dilema entre pintura del tema i de la idea, figuració i abstracció. "Els artistes no sempre són compresos. Staël es preguntava les coses de manera diferent dels pintors de la nouvelle vague de després de la segona guerra mundial. Quan va passar de l'abstracció a la figuració, molts van considerar que s'havia passat a l'enemic", va dir ahir el comissari de la mostra, Jean-Louis Prat.

UN DOCUMENTAL

Staël va dialogar frenèticament amb la tradició en el sentit més ampli interessant-se per la pintura de totes les èpoques, la poesia i, sobretot, la música. La seva última obra, El concert, és un gran llenç de sis metres per tres que va sorgir després d'escoltar a París peces de Schönberg i Webern.

El llenç es pot veure en un documental sobre l'artista. "La música confortava els seus dubtes. Feia moltes preguntes sobre la música anterior a Schönberg i Webern", recorda el seu amic el compositor Pierre Boulez, filmat davant de l'obra, una simfonia de música i color emmarcada per un fons vermell violent.

FUTBOL

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

Paisatges, bodegons, nus i fins i tot futbolistes apareixen als seus llenços creats a cop de brotxa i espàtula amb colors audaços. Les tonalitats refinades, complementàries o oposades, que va utilitzar entre el 1946 i el 1951 donen pas després a una paleta de tons vibrants quan descobreix la llum de Sicília. Si a Els futbolistes, que va crear el 1952 després d'assistir a un partit de futbol entre França i Suècia al Parc dels Prínceps de París, fa servir un fons negre, els quadros inspirats a Itàlia són plens de llum. Són quadros amb colors violents i contradictoris que amplien l'horitzó de l'artista i arriben a un punt culminant en la seva obra. Al final de la seva vida torna a la figuració per pintar bodegons.

En la soledat del seu estudi d'Antíbol (Bèlgica) el dia 16 de març de 1955 es va treure la vida llançant- se al carrer des de la teulada. Impossible endevinar quin camí hauria seguit l'artista que va deixar l'abstracció per tornar a la figuració.