en tres minuts
Gabi Martínez: "Res és tan perillós com t'expliquen"
Gabi Martínez
Escriptor
Aquest autor de llibres de viatges, nascut a Barcelona el 1971, té Paul Theroux i Lawrence d'Aràbia com a sants tutelars. Acaba de publicar Sudd (Alfaguara), una novel.la d'aires conradians sobre l'Àfrica.
--¿Entre la literatura i la vida prefereix la segona?
--Sóc molt feliç escrivint però també ho sóc jugant a futbol, no són coses incompatibles. Però posats a elegir preferiria ser un home d'acció.
--Tant per atrevir-se a recórrer el Nil des del llac Victòria fins a Alexandria.
--Va ser un repte personal. Un amic em va dir que era impossible escriure més llibres sobre el Nil perquè tota la feina ja estava feta.
--I li va voler portar la contrària.
--Em vaig trobar que gairebé tots els llibres sobre el tema són anteriors al de John Goddard,Por el Nilo en kayak,dels anys 50. Després d'això no hi ha cap recorregut sistemàtic. La guerra al nord d'Uganda va posar el cadenat a la zona.
--El Nil Blanc és molt perillós. Alguna vegada va pensar, com Bruce Chatwin, ¿què hi faig jo, aquí?
--Vaig passar un mal trago en aquesta zona intermèdia del país ocupada pels integristes violents que normalment els turistes se salten. Em vaig posar malalt de disenteria a Uganda i allà em vaig repetir a mi mateix com un mantra allò de "res és tan perillós com t'expliquen", una frase del meu guia, mentre sentia l'aguait de la guerrilla ugandesa, que anava deixant cadàvers al seu pas.
--I al Sudan va descobrir el Sudd, una de les zones més asfixiants, fètides i canviants del Nil.
--A les aigües del Sudd hi flota la vegetació formant illes a la deriva. Allà als segles XVIII i XIX hi quedaven atrapats els vaixells. La novel.la reuneix en una situació extrema un grup de personatges, xinesos, àrabs i occidentals, que no s'entendrien entre si si no fos pel protagonista, un traductor espanyol, que coneix tots aquests idiomes i té la clau d'aquesta babel.
--És un perfecte símbol de la globalització.
--I una reformulació del mite del laberint. Ens hem civilitzat tant que els problemes es mouen amb nosaltres i no es queden esperant-nos al centre com el Minotaure.
Notícies relacionades--¿També reconeix la influència de Perdidos,
--Hi ha idees comunes. Però jo ja tenia 200 pàgines escrites quan la meva germana em va recomanar la sèrie. Em va interessar però no en sóc un gran fan.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
- Polítiques públiques Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA
