Emergents// ERNEST ALÓS

Caçador de lectors joves

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / BARCELONA

Des de fa 25 anys, el premi Documenta intenta detectar autors emergents. A vegades ho aconsegueix: ahir, Josep Cots presumia que a la taula de la seva llibreria Documenta, amb les novetats a punt per a Sant Jordi, hi ha set llibres de guanyadors d'edicions anteriors. Quan no apareix un original prometedor d'un autor menor de 35 anys, el premi es declara desert: ha passat cinc vegades, l'última el 2005. Aquest no va ser el cas el 2006.

Guillem Sala Lorda, doctor en Sociologia de 32 anys, veí de Sants, va presentar ahir la seva primera novel.la a la llibreria del carrer del Cardenal Casañas. Melena i barba en línia amb els enviats de Ràdio Contrabanda per entrevistar-lo i aplom de professor a la facultat de Ciències de l'Educació de la UAB al defensar la seva novel.la en públic. No és literatura juvenil, però l'autor i el jurat coincideixen que pot atrapar lectors de 16, 17 o 18 anys.

Un carrer amb climes variats als parells i senars i que sempre fa baixada, en qualsevol direcció, una barra de bar empàtica que fa contorsions segons l'humor del client, una porta que saluda a l'obrir-se, una casa amb una esquerda que devora mobles i amaga un monstre, un pastisser mut i flagel.lat i, finalment, la irrupció d'un invent, el cinemind, que converteix en imatges els pensaments i arrasa aquest univers idíl.lic que resulta no ser-ho. Aires de l'univers cinematogràfic de Jeunet & Car --Sala només escriu escoltant música, incloent-hi la de l'autor de la banda sonora d'Amélie, Yann Tiersen-- i reflexions sobre els mitjans de comunicació --més Divertim-nos fins a morir de Neil Postman i Un món feliç que 1984, que també--.

A l'escriptor, i al sociòleg, el preocupen el nostre ús passiu dels mitjans de comunicació --"comprem objectes produïts per la imaginació d'altres, però no exercitem la nostra"--, l'inquieta la incomunicació --"és preocupant l'erosió que està patint la relació social plena, amb emocions: quanta gent diu que l'última vegada que va plorar va ser al cine"-- i assenyala que els espais públics de convivència es degraden, i que qui pot se'n va a viure a barris o urbanitzacions sense carrers.

Notícies relacionades

Guillem Sala mira la portada del llibre --Guillem Sala Lorda. Imagina un carrer-- i juga amb els seus tres sentits. En manera indicativa: Guillem Sala imagina un carrer. En imperatiu, repta el lector: Imagina un carrer. Recorrent a l'hipèrbaton, converteix en un personatge pensant el

surreal carrer de l'Allau: Imagina un carrer.