Els melics dels lectors

En aquest sisè article sobre el millor de la setmana vull parlar dels lectors generosos. Vaig sentir una vegada que en parlaven en una editorial, són la gent que compra un llibre, li agrada i en regala seguidament sis exemplars a amics que considera que els disfrutaran. Explicaven que aquests són els lectors més buscats, són els que realment converteixen llibres en best- sellers, perquè no esperen el dia de l'aniversari, ni Sant Jordi, els regalen únicament per plaer, perquè desitgen que la gent comparteixi el seu plaer.

La llista d'aquesta setmana parla de les coses que més he regalat, les coses que més he recomanat en aquests set dies.

Tercer Lloc. Us regalo la cançó El año que mataron a Salvador, una cançó de Loquillo y los Trogloditas que he escoltat 23 vegades seguides. No sé què tenen aquells acords, no sé què té aquella lletra que em trenca, em vé- nen ganes de plorar, de viure, de buscar... Disfruteu-la, és una joia d'aquelles que t'atrapen i t'obliga a vibrar, a estimar i a escoltar-la sense parar.

Segon lloc, per a l'únic llibre que he regalat més de 50 vegades. Un llibre que em va canviar la vida, per això no puc parar de donar-lo... Martes con mi viejo profesor, de Mitch Alborn... Em quedo amb aquesta frase: "Quan som nens, necessitem els altres per sobreviure. I al final de la vida, quan estàs malalt com jo, necessites els altres per sobreviure. Però el secret de la vida és que, entre les dues coses, també necessitem els altres".

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Primer lloc. Us ofereixo una frase de la pel.lícula Bobby. Una frase que em va trencar per la meitat, que va fer que no m'importés cap trama, ni cap personatge, només aquelles paraules que van colpejar la meva ment i em van fer entrar en xoc. Atents, aquí la teniu... "T'estimo tant i encara no sé si el teu melic és interior o exterior". Uau... I de cop em vaig adonar que estimo tanta gent i no sé com té el melic. Crec, sens dubte, que seria la millor forma de presentar-se als altres. Ni edat, ni sexe, ni feina. El melic ho explica tot.

Tanco l'article pensant en les vostres cançons, les que escolteu milers de vegades, en la gent a qui necessiteu per viure i sobretot en el vostre melic... Per cert, jo sóc interior...