Joan-Pere Viladecans escruta la naturalesa a la Fontana d'Or

Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948), pintor, gravador i litògraf, reivindica l'art com un lloc privilegiat per establir diàlegs entre les accions d'intuïció i les dominades per la raó, la figuració i l'abstracció. Una dualitat que, segons adverteix, s'ha radicalitzat en els 10 quadros de gran format que des d'avui fins al pròxim 28 de gener exposa al Centre Cultural Caixa de Girona-Fontana d'Or de la ciutat de l'Onyar. "He arribat a l'extrem d'aquesta pulsió, una mica brutal i salvatge, que utilitzo per donar la meva opinió sobre la realitat virtual a través de la vivència del treball manual, gairebé artesanal. La meva intenció és que l'espectador se submergeixi en les obres com si es tirés de cap a la piscina, el mateix que he fet jo", explica l'artista.

Totes les pintures que inclou la mostra són inèdites, puntualitza, "fan 2,5 per 3 metres, són de tècnica mixta sobre filtre orgànic" i van acompanyades dels seus corresponents esbossos, "obres molt petites, de 30 per 30 centímetres", prossegueix el pintor.

Viladecans aclareix que no pertanyen a cap sèrie, però que "estan unides pel format" i que també comparteixen una clara intenció: "Resumir petits universos del cos humà, la flora i la fauna de manera descontextualitzada per donar consciència del fet biològic".

MÉS COLORISTA

Vísceres, fulles, peixos, granotes, pètals, ocells, cors, gossos, cèl.lules, nervis, toros, hortalisses, vasos sanguinis, saba, llibres oberts, llavors, insectes, germinacions, gossos, gerros i fluids orgànics conviuen en els seus llenços amb total naturalitat. La seva pintura s'ha tornat més densa, espessa. Més colorista i plena de textures.

L'escriptor Antoni Puigverd, que analitza la seva obra en el catàleg de l'exposició Viladecans. Gran format, constata que "aquestes peces enormes són trossos del continent de la vida; un retrat molt precís de la nostra existència". El defineix com un "geògraf del caos". I li agraeix que defugi de les trampes més habituals de l'art contemporani: "La falsificació de l'espontaneïtat o la simulació de la negligència".

El pintor, per la seva part, considera que "la validesa de tota obra de creació radica en la seva capacitat de comunicar i, sobretot, d'emocionar". I subratlla que la seva autèntica vocació és "transformar els pensaments en imatges".

CRÍTICA ALS MUSEUS

Viladecans sempre s'ha mostrat molt crític amb els museus que "s'obsessionen per convertir l'art en un objecte de culte en lloc de tractar-lo com el que és, un instrument de coneixement".

Considera, a més a més, que la situació avui dia s'ha aguditzat. "Alguns museus contemporanis fan la funció del crític, del comissari i incorporen fins i tot un discurs polític, quan el que haurien de fer és transmetre la realitat de l'art contemporani i prou", insisteix.

Notícies relacionades

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

Sirera es postula com a candidat del PP a l’alcaldia el 2027

I sobre el Macba en concret, Viladecans opina que "només mostra una part de la segona divisió de l'art contemporani" i que s'oblida d'"establir un diàleg real amb els artistes del país".

L'inquiet pintor barceloní, que va acabar els llenços d'aquesta exposició a l'estiu, explica que es troba ja treballant en una altra sèrie "diferent, amb una altra temàtica" que de moment prefereix no desvelar. "Sempre he entès l'art com una aventura".