'Grbavica' retrata el drama de les dones violades a Bòsnia

Grbavica és un barri de Sarajevo que"emana l'estranya sensació dels llocs marcats pel sofriment",explica Jasmila Zbanic, guionista i directora deGrbavica. El secreto de Esma, una història d'"amor, barrejat amb odi i trauma",sobre les dones que van ser violades durant la neteja ètnica orquestrada pel líder serbi Slobodan Milosevic.

"Durant la guerra jo vivia al costat de Grbavica, convertit en un camp de concentració on es torturava. Un dia vaig conèixer tres adolescents que havien estat violades i les portaven amb altres també ultratjades en un autobús. Un serbi anava repetint: "Això és el que us passarà a totes".Aquella escena va deixar una profunda empremta en Zbanic, que anys després ha volgut amb aquestaopera primatreure les benes a una societat que encara es resisteix a ensenyar les cicatrius. La pel.lícula, que s'estrena avui a Espanya, va aconseguir l'Ós d'Or al Festival de Berlín i és candidata a l'Oscar, entre molts altres reconeixements.

FILLES DEL MAL

"Quan vaig tenir el meu fill vaig saber quin enfocament volia donar a la història: la relació d'una mare amb la seva filla, fruit d'una violació",explica la jove realitzadora. La pel.lícula furga en els ambivalents sentiments d'una mare per una nena fruit de l'odi."Quan vaig entrevistar dones en aquesta situació veia, per un costat, un amor incondicional, fins i tot més pur i gran, pels seus fills, i per un altre, el rebuig. Els sabia greu veure que no s'assemblaven gens a elles".

En la ficció, Esma --a qui dóna vida la bosniana Mirjana Karanovic, habitual d'Emir Kusturica-- és la soferta mare d'una adolescent (Luna Mijovic) a la qual oculta l'oprobi. La nena ha crescut en la mentida que és filla d'un màrtir de la guerra, però arran d'un viatge escolar demana a la seva mare un certificat de la defunció per sol.licitar un descompte. Apareixen els secrets i les mentides fins que esclata la veritat.

EL DRAMA EN SILENCI

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Després de la victòria a Berlín, la directora va ser rebuda com una heroïna al seu país i va aconseguir que les veus d'aquestes dones marcades arribessin per primer cop al Parlament."A diferència d'altres col.lectius, com les viudes, a les dones violades no els ha ajudat ningú. Fins a aquest any no tenien ni estatus de víctimes de guerra, crec que perquè els polítics són homes. No és un tema tabú, però porten la càrrega en silenci. Els costa molt assistir a grups de teràpia, com el que apareix al film, que és real".

La pel.lícula ha estat aclamada a tot Bòsnia, excepte a la República Srpska, la zona sèrbia, on no s'ha estrenat perquè"domina la política de negar-ho tot".També hi va haver reaccions adverses per l'elecció d'una actriu sèrbia com a protagonista (Karanovic), però la directora es va deixar portar pel talent més que per les nacionalitats."Volia grans actors, i en principi preferia bosnians perquè era més barat, però cap m'agradava per als papers de la mare i del seu nòvio. Quan vaig veure Karanovic ho vaig tenir clar, i el nòvio (Leon Lucev) és de Croàcia. Va ser un rodatge molt normal, sense problemes. Tots eren ciutadans de l'ex-Iugoslàvia".