La fiscalia investiga per primer cop un 'mobbing' immobiliari a BCN

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert per primera vegada a Barcelona, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, una investigació per determinar si en un immoble del barri del Raval s'està produint un delicte d'assetjament immobiliari, com els inquilins denuncien des de fa tres anys. És un primer pas, però no n'hi ha prou. Així ho van valorar entitats veïnals, juristes i oenagés, que ahir van exigir a l'Administració que faci servir tots els seus mecanismes per combatre aquest tipus d'assetjament, així com van denunciar la "total ineficàcia" de l'oficina municipalantimobbing.

El cas de la finca situada al número 29 del carrer de Robador, a Ciutat Vella, és un dels més espectaculars d'assetjament immobiliari. Va mobilitzar els veïns el 2003 i va treure a la llum el fenomen delmobbing, un assetjament que pateixen, segons reconeix el mateix conseller d'Habitatge, Francesc Baltasar, més de 10.000 persones a Catalunya, la majoria a la capital catalana.

Tres anys més tard els veïns continuen en una situació de "desemparament" i "por", segons va dir ahir un dels inquilins, Manel González, que des d'aleshores es dedica a recopilar informació sobre els continus canvis de propietat de la finca, una documentació que ha facilitat a la fiscalia.

AVIS AMB POCS RECURSOS

La indefensió que sent González és comuna a la de totes les víctimes demobbing, segons va explicar ahir la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Eva Fernández, que va reclamar a la Generalitat i a l'ajuntament que es facin càrrec de la defensa dels afectats i no deixin la gestió del problema en mans d'aquestes víctimes, que són, en la majoria dels casos, persones grans amb pocs recursos econòmics.

"Els poders públics s'inhibeixen davant aquesta situació. El màxim que aconseguim de l'Administració és la reubicació dels afectats quan són desallotjats, cosa imprescindible però immoral perquè es fa amb diners públics una despesa que hauria de repercutir en aquells que es lucren amb les especulacions", va denunciar la portaveu veïnal, que va situar als barris del Raval i de Gràcia els principals casos.

Fernández, acompanyada en roda de premsa per Gerardo Pisarello, membre de l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), i Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats de Barcelona, també va carregar contra l'oficina que el municipi va obrir el gener del 2004 per informar i assessorar sobremobbing, un servei que depèn de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, responsabilitat del regidor Jordi Portabella. La portaveu va acusar aquest instrument, publicitat a bombo i platerets pel municipi, d'"estar fent la funció oposada" a aquella per a la qual va ser creada.

I va basar aquesta afirmació en unes imatges gravades amb càmera oculta que mostren com una persona de l'oficina no només no intenta resoldre el problema del cas d'una àvia assetjada per una immobiliària, sinó que insta els reclamants a canviar de barri.

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

"No volem denunciar els treballadors, sinó mostrar que aquesta oficina no té recursos perquè no estan preparats i la seva funció és dissuasòria", va justificar. I va demanar que les denúncies que arriben (68 presumptes casos des de començament d'any) es traslladin a la fiscalia perquè investigui, així com va demanar que el consistori no es limiti a obtenir informació, sinó que porti a terme un acompanyament dels afectats o traspassi les queixes al jutjat o la fiscalia.

Fonts municipals van qüestionar ahir la validesa de la gravació, "que no mostra la totalitat de la conversa" i no recull el funcionament d'un servei, que van qualificar d'"un instrument eficaç d'informació".