U2 relata en un llibre el seu viatge de Dublín a la fama

Tot va començar fa exactament 30 anys a la cuina d'una petita casa del districte dublinès d'Artane.

"Bateria busca músics per formar una banda".Aquest era el text de l'anunci que Larry Mullen Jr., aconsellat pel seu pare, va penjar al tauler de l'escola Mount Temple de Dublín. A la reunió fundacional, celebrada a casa dels Mullen, hi van anar, a més del bateria, tres estudiants més: Paul Hewson (rebatejat per a la història com a Bono), Dave Evans (àlies The Edge) i Adam Clayton. Era el 25 de setembre del 1976. Tres dècades després, aquells quatre adolescents dublinesos són, amb permís dels inextingibles Rolling Stones, el grup de rock en actiu més important del món. Ells mateixos s'encarreguen d'explicar la seva història aU2 by U2, un luxós llibre que en la seva edició espanyola arribarà a les botigues al novembre de la mà de RBA.

Fins a 150 hores d'entrevistes amb els quatre membres del grup i amb el seu representant, Paul McGuinness, ha mantingut Neil McCormick, crític de rock del diariDaily Telegraph, per armar aquest llibre de més de 350 pàgines, pròdig en material fotogràfic inèdit sortit dels arxius dels mateixos músics. Des dels primers passos marcats pels pentinats ridículs i la ineptitud instrumental, quan tot el seu repertori es reduïa a una versió de Peter Frampton i una altra dels Bay City Rollers, fins a la superfama planetària i les reunions amb el Papa, la gairebé inversemblant trajectòria de la banda dublinesa és repassada en la clau èpica habitual i amb extrema atenció als detalls.

CONTROL ABSOLUT

El llibre no ofereix grans revelacions. No apareixen declaracions especialment controvertides ni es toquen assumptes delicats (els problemes del baixista Adam Clayton amb l'alcohol estan tractats amb un tacte exquisit). No hi ha res que pugui torbar l'harmonia d'un grup que ha tingut control absolut sobre l'edició, i l'ha exercit. Però, tot i així,U2 by U2resulta de gran interès com a crònica de primera mà d'una aventura extraordinària: per la precisió de les dades, pels moments de confessió aparentment sincera i per l'evocació d'algunes escenes impagables, com aquella tristíssima trobada amb un xacrós Frank Sinatra que, afectat d'amnèsia, va ser incapaç de reconèixer Bono, amb qui només uns dies abans havia gravat un duo.

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

Com a mostra de la seva implicació en el projecte que ara es publica, els quatre músics irlandesos s'han prestat a fer una petita gira promocional que els ha portat fins avui per llibreries de Londres, Dublín i Nova York, on ahir mateix van estar firmant exemplars de l'obra. En totes les seves aparicions no han pogut evitar dirigir una mirada entre nostàlgica i avergonyida cap al gran retrat que ocupa la portada del llibre i que els mostra com quatre xavals amb acne, d'aspecte entre avorrit i desafiador i amb la copa de la vida encara plena.

"He llegit un munt de porqueria sobre U2, i cada vegada que ens veig retratats en clau mítica, com si fóssim amos del nostre propi destí, em fa riure--assegura el bateria Larry Mullen Jr. en un passatge del llibre--. Formar part d'U2 és més aviat com anar dalt d'un tren. Només som uns tios normals que ens dediquem a això per viure".Bono ofereix una visió, per dir-ho així , complementària:"Sempre havia pensat que la meva feina era ser tan gran com pogués".