L'obra pòstuma de Jordà commociona per la sinceritat

"A ell li hauria agradat molt ser aquí".María Antonia Madroñero, la viuda de Joaquín Jordà, va dir aquesta única, sentida i significativa frase al recollir ahir, al festival de Sant Sebastià, el Premio Nacional de Cinematografía 2006 concedit al director, traductor i guionista dies després de la seva mort. La ministra de Cultura, Carmen Calvo, va dedicar part del seu discurs a precisar que aquest reconeixement"no s'ha"d'entendre a títol pòstum perquè la candidatura de Jordà va ser presentada amb anterioritat a la seva mort arran del suport unànime de totes les associacions de productors catalanes.

Però Jordà, autor d'El encargo del cazador,Un cos al bosciMones com la Becky, se'n va anar sense saber que el solemne Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) reconeixia, per fi,"la seva aportació destacada al cine espanyol".

ALTRES RADARS

L'última d'aquestes aportacions,Más allá del espejo, es va projectar ahir dins de la secció oficial però fora de competició. Va commocionar. És una pel.lícula sincera, que ensorra barreres i prejudicis. Aborda la valentia, la superació personal, l'entrega, el dolor, la lluita i la voluntat. És un savi relat sobre altres percepcions de la realitat, sobre persones que desxifren la vida amb codis diferents però no per això amb menys intensitat.

A Joaquín Jordà se li va diagnosticar alèxia i agnòsia visual després de patir un infart cerebral. Esther Chumillas, la protagonista d'aquest majúscul treball documental, té una cosa semblant. Pot interpretar signes, però li costa reconèixer objectes i llocs. Junts traspassen el mirall per jugar a escacs en l'oníric univers de Lewis Carroll.

Abans de la projecció, la ministra va recordar que el jurat, presidit per Fernando Lara, director de l'ICAA, havia acordat a principis de juliol concedir-li aquest honor a Jordà per la seva capacitat per obrir-se a noves formes del relat audiovisual, trencar els límits entre el cine documental i el de ficció i ser mestre de diverses generacions."A la Pompeu ha tingut d'alumnes Mercedes Álvarez, Isaki Lacuesta i José Luis Guerin".Un petit lapsus de la ministra. Guerin compartia amb Jordà una gran amistat, però no com a alumne; tots dos van ser professors d'aquest màster documental que va impulsar el rodatge d'En construcción.

Per Calvo, Jordà tenia"una personalitat polièdrica, inquieta i en ocasions turmentada".Va argumentar que un dels signes definitoris dels artistes és usar l'inconformisme per al desenvolupament creatiu."Obrir camins no és un destí còmode ni satisfactori. Jordà pertany a aquesta estirp de creadors que obren noves vies d'expressió i que permeten als altres seguir els seus passos".Va valorar abans de tot la seva mirada."Els seus ulls sempre es fixaven en els marginats. Aquests fotogrames fan que avui ell segueixi viu".

Notícies relacionades

Els barcelonins, a favor d’integrar els serveis de bicis

Sant Cugat tindrà nou servei d’autobusos urbans

LA LLEI DEL CINE

La ministra estudia en aquests moments el document conjunt que recull les propostes del sector amb vista a la futura llei del cine, que es portarà al Consell de Ministres a partir del desembre."Hi haurà més suport al cine creatiu i a la innovació. També a la versió original. Els subtítols són més respectuosos que el doblatge",va argumentar.