Ole Thorson: "Caminar més ha de ser una prioritat"

L'enginyer de camins Ole Thorson és una de les veus expertes convidades a participar en la preparació del futur Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU). Thorson té una llarga experiència en l'àmbit de la mobilitat, tant des del sector públic com privat, i és un ferm defensor de la mobilitat de tracció humana.

-El 53,1% dels desplaçaments a l'àrea metropolitana són en bicicleta i a peu, segons l'AMB.

-Hi ha municipis que pesen molt en aquestes dades. Són ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma. Aquests municipis, on viu la majoria de la població de l'àrea metropolitana, han incorporat millores en els eixos de vianants.

-¿Els vianants han de ser la prioritat a l'hora de planificar la mobilitat d'una ciutat?

-Evidentment. Si la meitat dels que es mouen són vianants, primer hem de solucionar les seves necessitats. També hem de tenir en compte els altres no motoritzats, com els ciclistes, però no han de tenir aquesta prioritat.

-No podem oblidar que tots som via­nants en algun moment. 

-Sí. Un vianant no és el que baixa a la farmàcia i torna a pujar. Un via­nant pot fer un quilòmetre per fer unes gestions o per anar a la feina. Històricament s'ha reduït el via­nant a una cosa lúdica o sense importància.

-¿Per què?

-L'ésser humà ha estat durant anys i anys entestat a demostrar la seva habilitat amb la tecnologia, i per això només s'ha preocupat per coses tècniques com l'automòbil, la moto i la bicicleta. Com si caminar fos exclusiu de nens i avis.

-¿Trobava a faltar una visió completa de la mobilitat?

-Sí. Els tècnics encarregats de planificar acostumen a pensar en un segment petit de la població que fa servir el cotxe privat perquè és el que fan ells. Per sort, encara que lentament, alguna cosa està can­viant per les pressions de les associacions de  vianants i organismes com la Unió Europea, que exigeixen uns mínims de qualitat d'aire...

-La preocupació per la qualitat de l'aire, la crisi, fer salut... ¿És per tot això que caminem més?

-Barcelona sempre ha sigut un gran exponent pel que fa a mobilitat humana. Caminar més ha de ser una prioritat perquè si la gent es mou caminant, no només guanyen anys de vida, sinó que també pressionen menys el sistema sanitari. I si tenim menys accidents de trànsit, per exemple, podrem tenir més recursos per atendre altres qüestions.

-¿Anem en la direcció correcta?

-Sí, però serà un camí molt llarg. En el passat s'han dissenyat carrers, carreteres, semàfors, senyals, a l'espai urbà i la carretera, per a persones entre 25 i 55 anys que van en cotxe i ho veuen tot des del parabrisa. Això ens ha donat problemes, com les morts prematures per accident de trànsit.

-Parla d'atropellaments.

-Sí, uns 12 o 13 morts a l'any.  I queda clar que hem de rebaixar la velocitat. Per això estem treballant perquè una part molt important de la ciutat tingui una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora. Primer, perquè si hi ha un atropellament, la probabilitat que el vianant mori baixa en picat. És a dir, si a 50 quilòmetres per hora, moren la meitat dels atropellats; a 30 quilòmetres, només en moren el 5%. La diferència és abismal. 

-Les 'zones 30' representen ara només el 6,5% de les vies. ¿És la vostra gran reivindicació?

-Sí. En un futur pròxim el 80% acabaran sent zones 30. Potser d'aquí 10 anys. No podem posar la velocitat dels vehicles motoritzats com a únic objectiu de la planificació de la mobilitat.

-¿I els carrils bici?

-En les vies 30 poden conviure perfectament bicicletes i cotxes. A les voreres hi ha arbres, terrasses, motos aparcades, bancs... No podem afegir-hi carrils bici i restar encara més espai als vianants.

Notícies relacionades

La ciutat flueix a peu i en bicicleta

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

­—¿I fora de les ciutats? 

-Fa anys que es parla que les carreteres siguin multiús. Si no volem rebaixar la velocitat de les carreteres perquè els vianants i ciclistes siguin detectables, haurem de tenir un bon voral, amb espai suficient i ben delimitat.