El Parc Riu Llobregat sedueix

Amb una extensió d'unes 1.070 hectàrees i més de 36 quilòmetres de longitud, el Parc Riu Llobregat s'ha convertit en els últims quatre anys en un dels espais naturals més ben valorats i més concorreguts de tota la Barcelona metropolitana. Les seves mesures, però, sobretot, el seu potencial en biodiversitat i el seu patrimoni històric, amb diversos punts d'interès, transcendeixen el parc urbà tradi­cional.

La transformació en els últims anys ha estat espectacular, i la seva principal fita ha estat combinar les infraestructures i els serveis existents amb el medi natural i les activitats a l'aire lliure. «La recuperació dels rius Besòs i Llobregat ha sigut des de sempre una prioritat per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En els últims 20 anys s'ha treballat molt per dignificar aquests espais i donar-los un ús públic», explica Antoni Farrero, coordinador d'infraestructures de l'AMB.

Des del Pont del Diable, el que uneix Castellbisbal i Martorell, fins a la desembocadura al mar, al Prat de Llobregat. Aquest gran parc lineal travessa i connecta 16 municipis amb un camí continu en els dos marges del riu, habilitats per a la circulació de vianants i bicicletes. Al llarg d'aquest ampli recorregut també s'han creat nous passos transversals. L'últim va ser inaugurat el desembre del 2013 i connecta Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí.

Pel seu caràcter multifuncional, ja que millora la qualitat de vida dels habitants del Baix Llobregat i facilita les connexions no motoritzades, el projecte del Parc Riu Llobregat es podria convertir en un referent per a altres ciutats amb espais fluvials.

PAPER VERTEBRADOR

La relació entre els veïns i aquest gran corredor verd va empitjorar amb la proliferació d'assentaments industrials i altres infraestructures al marge del riu. A finals del segle XX la gent va girar l'esquena al riu, com també va succeir al Besòs, perquè la seva riba va arribar a un grau de marginalitat preocupant. Brut i inaccessible, cosit per infraestructures com la carretera nacional o el tren, el principal riu català i la societat demanaven una reconciliació.

Farrero recorda que els primers estudis per recuperar socialment, ecològicament i paisatgísticament  el Llobregat es remunten a la dècada dels 90. «Es tractava d'identificar oportunitats i definir estratègies per tornar-li al riu el seu paper vertebrador en l'àrea metropolitana», recorda el coordinador.

El resultat d'aquests estudis va ser el Projecte Marc de Recuperació de l'Espai Fluvial del Llobregat del 2003, un document que va servir per controlar posteriors impactes ambientals associats a la construcció del tren d'alta velocitat i altres infraestructures viàries. «Les actuacions per recuperar l'ús social del riu van arribar a partir del 2006, gràcies a un conveni entre les diferents administracions, i l'AMB va ser l'encarregada de liderar-les. Des d'aleshores s'hi han pogut invertir uns 30 milions d'euros», explica Farrero.

Una de les actuacions al riu més destacades ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca. Un dels dos estanys rep l'aigua captada pel riu i recupera nous aiguamolls, amb illots i talussos que afavoreixen el desenvolupament de la flora i la fauna.

La transformació al Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat també ha estat radical. En les seves tres hectàrees, ocupades anteriorment per petits horts i ara habilitades per a l'oci ciutadà, s'hi han plantat diferents espècies de vegetació de ribera com salzes i pollancres. «Les condicions de tot el riu han canviat molt des de fa 200 anys però hem aconseguit un funcionament ecològic acceptable. És un procés llarg, però l'aigua, per exemple, cada vegada és de millor qualitat i això ha sigut decisiu perquè tornin algunes espècies animals i vegetals», explica Farrero.

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

INFORMACIÓ

Per millorar l'experiència al riu i donar a conèixer els seus principals punts d'interès, el Parc Riu Llobregat compta amb una senyalització recolzada en les noves tecnologies. Així, els codis QR (Quick Response) redirigeixen a la pàgina web www.parcriullobregat.cat amb una audioguia específica, i l'aplicació gratuïta AR o realitat augmentada permet obtenir informació visualitzant a través de la pantalla de l'smartphone una imatge real.