Sisplau, l’últim que apagui el llum

El mateix Enric Masip, per exemple, que em té en el seu punt de mira, va publicar ahir un twitter que evidencia que pren per beneits els seus lectors, els seus seguidors, siguin o no culers. El text diu, amb una foto amb Jordi Cruyff i Mateu Alemany: «Equipàs, hem fet un equip increïble, tant en el terreny professional com en el personal, inesborrable relació d’amistat, respecte i compromís. Cada viatge, cada xerrada, amb les rialles, asseguts sempre d’esquerra a dreta Enric, Jordi i Mateu... Amics per sempre! Us estimo!»

Ni els explico les contestacions a aquest text. No, no, em resisteixo a escriure-les, per respecte als protagonistes d’aquesta imatge, que, repeteixo, s’ha estat reproduint al llarg de tota la temporada, evidentment sempre en companyia de Laporta i Rafa Yuste, a tots els camps on ha jugat el Barça.

Boques segellades

A veure, aquest gran equip, no ho oblidem, tremendament elogiat contínuament, en totes les conferències de premsa, per Xavi Hernández, està a punt de dissoldre’s, de desaparèixer, de volatilitzar-se, després, segons ells mateixos, de formar una plantilla extraordinària.... però que no serveix per a l’any que ve.

Si l’equip, com escriu Masip, que, expliquen, és el julivert de totes les salses que es cuinen al Barça, és sensacional, ¿per què es dissol? ¿per què se’n van? ¿per què fugen? I, no només això, també ells ens creuen tan tontos com Laporta i Masip, ja que anunciar que se’n van, però seguir als seus despatxos fins al 30 de juny, és un gest incomprensible.

Sobretot mentre apareix en escena Deco, l’amic íntim de Jorge Mendes, l’intermediari que va portar Raphinha. És evident o, com a mínim, sembla molt probable que el club, el ‘camarot’, continuarà estant poblat (o més poblat) de familiars i amiguets, per la qual cosa un sospita que la felicitat de Masip serà enorme al continuar disfrutant dels seus ‘selfies’ per tot el món.

Notícies relacionades

Jordi Cruyff també abandona el Barça

Deco, l’aposta de Joan Laporta per substituir Mateu Alemany

Mentre l’equip protagonitza, junt amb les campiones de campiones, una rua formidable, mentre Xavi Hernández continua elogiant els que l’abandonen (i no diu res, ni per què se’n van, ni si els trobarà a faltar, o si ell també prefereix Deco) i a Laporta li van caient les fitxes de dòmino, però ell ni parpelleja (sempre s’ha dit que ell en té prou amb si matiex per gestionar el club, que no necessita a ningú), l’afició viu feliç anestesiada i, el pitjor de tot, els que desapareixen com els mocadors del mag, Jaume Giró, Ferran Reverter, Jordi Llauradó, Mateu Alemany i, ara, Jordi Cruyff, no obren la boca, no expliquen per què se’n van, propiciant que molts (no tots, ja que sembla que al barcelonisme li importa un rave el que està passant) pensem que alguna cosa fosca, tètrica, impròpia han vist i sentit per no voler ser còmplices.

Una cosa tinc clara: tots, tots, bé, Reverter potser no, van entrar al Barça coneixent Joan Laporta. I és que si algú no ha enganyat ha sigut el president. Més raó per explicar per què se’n van, però seria massa honest explicar-ho.