El Barça s’apaga, Xavi s’enfada

 No està gens fi últimament el Barça en la Lliga. Ha perdut el fil que tenia en els mesos en què va arrencar un avantatge substancial. És com si aquell triomf en el clàssic de lliga (2-1, amb gol de Kessie en el temps afegit) hagués desinflat l’equip de Xavi al veure tan a prop l’objectiu. La còmoda victòria contra l’Elx (0-4) indicava ja de manera clara el camí cap al títol.

Però després s’ha enredat molt, tot i que no hagi afectat en termes de classificació. Ni tampoc d’avantatge respecte al Madrid, que també va desorientat en la Lliga. Dos empats consecutius (0-0 al Camp Nou amb el Girona i 0-0 a Getafe) unit a un ajustat triomf contra l’Atlètic (1-0) i la caiguda a Vallecas certifiquen aquesta substancial davallada en el rendiment: cinc punts dels dotze últims possibles revelen que el Barça s’ha desequilibrat.

Xavi no va ocultar el seu malestar a Vallecas. Està preocupat perquè l’equip no sap mantenir una línia de regularitat. Semblava que la tornada de Pedri i Frenkie de Jong havia revitalitzat el Barça contra l’Atlètic. Però, una setmana més tard, hi va tornar, incapaç d’entendre el que reclamava Vallecas, un escenari que sotmet a màxim estrès futbolístic.

«Hem fet un mal partit», va confessar el tècnic, assumint la «incomoditat» que li va plantejar Iraola, el tècnic del Rayo. Una incomoditat contra la qual no va trobar antídot. «Ells han sigut intensos sent agressius i sense deixar-nos jugar», va afirmar l’entrenador del Barcelona, dolgut perquè els seus jugadors «van abusar massa de la passada llarga» a la primera mitja hora del partit de Vallecas.

«I era una cosa que no calia», va afegir «fastiguejat» per la imatge futbolística que van donar els seus jugadors. «Ens va faltar entendre l’home lliure per dins, no hem desequilibrat per fora i el Rayo ha guanyat més duels», va denunciar Xavi, que no es va refugiar en cap coartada per justificar una derrota que no es pot justificar sota cap concepte: «No hi ha cap excusa, el Rayo ha merescut guanyar».

Un dels grans problemes que ha generat la caiguda blaugrana és la falta de contundència ofensiva. És com si, de sobte, hagués perdut l’encís. No té gol. I es queda sec amb massa freqüència: En 450 minuts tan sols ha marcat dos gols (el de Ferran Torres a l’Atlètic, valuós per allunyar els aspirants, i l’estèril de Lewandowski al Rayo perquè no va valer per a res).

O sigui, ha sigut incapaç d’aconseguir més d’un gol per partit. No només això. Tampoc no va poder marcar al Madrid en la Copa, amb una golejada al Camp Nou (0-4), que va malmetre anímicament l’obra de Xavi, ni tampoc al Girona a l’estadi blaugrana. Ni a Getafe.

Si s’amplia el focus, es percep que no és una cosa circumstancial en la Lliga: el Barça ha sumat 10 gols en les vuit últimes jornades, però quatre van ser contra l’Elx, el cuer del campionat. Ni sense Pedri, el far, ni amb Pedri, que necessita temps per recuperar el seu millor nivell.

N’hi ha prou amb recordar el que va passar a Vallecas, on el Barça no va tenir cap mena de desequilibri: Raphinha, zero dríblings bons de dos intents en 90 minuts; Ferran Torres ni va intentar regatejar en els 57 minuts que va ser a la gespa. Lewandowski, a més del gol, va ser el més incisiu: tres regats bons de quatre intents.

Hi havia un evident problema de joc. I un altre, també evident, problema d’intensitat. Per això l’«enuig» de Xavi. «Semblava que el Rayo s’hi jugava més, i això no pot ser», va recalcar l’entrenador, inquiet perquè va detectar una incomprensible falta de competitivitat en el Barça.

Incomprensible perquè va renunciar a sentenciar la Lliga aprofitant la caiguda del Madrid a Montilivi. Incomprensible perquè aquesta mala ratxa –5 punts de 12– està embrutant la imatge de l’equip que s’havia construït amb cura durant mesos i mesos obrint una considerable bretxa en la Lliga.

Per això va elevar una mica el to de veu, per llançar un missatge a la plantilla: «El missatge als futbolistes és senzill: ‘Queda molt, no hi ha res fet. La Lliga no està guanyada, no s’ha acabat. ¡Aquest és el problema!’». Paraules que han de calar al vestidor, al qual el tècnic exigeix una reacció urgent. Molt urgent. Aquest dissabte, coincidint amb la visita del Betis de Pellegrini al Camp Nou (21.00 h).

«És una pena, perquè ens podíem posar a 14 i era una oportunitat molt bona. La sensació és trista perquè ens hi jugàvem molt. L’important ara és l’avantatge que tenim, però no ens podem adormir», va advertir el tècnic. Aquest és el problema. Que al Barça li ha donat per adormir-se l’últim mes del campionat.