Un Barcelona de mantega cedeix el liderat contra el Madrid (3-1)

Va punxar contra l’Inter i va punxar contra el Madrid, i aquí, un esglaó per sota, hi ha el Barça, molt tendre per afrontar compromisos d’alt voltatge. Un Barça de mantega que roda cap avall davant l’alegria del Bernabéu, que va escampar els seus dimonis del 0-4 de l’any passat contra un Barça pitjor, i d’un Madrid amb uns jugadors que van fer la volta al camp, com si haguessin guanyat un títol. Encara queda molt campionat.

Es trobaran rivals més difícils que el Barça d’ahir, que va sobreviure a una presumible pallissa i va reduir la diferència a la mínima abans de tornar a ser rematat amb un penal en l’últim minut. El Barça va curt de futbol per plantar cara al Madrid; insuficient, a més, si ha d’assumir un arbitratge sibil·lí com el de Sánchez Martínez. Res que no se sàpiga del que pot passar al Bernabéu. 

Quatre canvis

Piqué va pagar el seu mal partit europeu entre els quatre canvis que va fer Xavi, obligat també per la necessitat de fer rotacions, i en el clàssic n’hi va haver d’altres que es van guanyar un altre càstig. No li ha arribat encara l’hora a Busquets, tot i que el gran intocable de l’equip és Pedri. El capità va tornar a ser retirat del camp per Xavi, desbordat per tot arreu, vivint un clàssic desconegut per ell, que els va disfrutar en l’època de bonança. Potser va ser l’últim al Bernabéu, i que en el futur siguin els Gavi, Pedri i companyia que recuperin aquell Barça. El d’avui és una broma comparat amb aquell. 

Un simulacre per molt en construcció que estigui, com argumenta el seu entrenador, encongit en una cita gran i, per tant, desbordat, capaç només de provocar un petit esglai. El debutant Lunin va parar una pilota de Raphinha en el primer xut del partit i va tornar a fer la migdiada, fins que l’àrbitre li va posar el despertador perquè no perdés el temps. Va marxar del seu primer clàssic sense cap taca a la samarreta vermella. Sense suar ni tan sols pels nervis.

El Madrid es va tancar darrere des del principi, sense complexos, res prohibit ni recriminat per l’aval dels resultats. Ningú xiula aquest comportament al Bernabéu, que després va cantar «‘¡olé, olé!’» en una llarga possessió. Ho feia Mourinho i ho fa Ancelotti, que l’ha dotat de molt més futbol i elaboració. L’onze blanc conjuga ara la capacitat de jugar al toc i el galop amb Vinícius, tan disposat a sortir corrents com a encarar qui el defensa. Sergi Roberto va ser l’escollit per marcar-lo, mentre Balde, l’altra opció possible, es va aparellar amb Valverde a l’altra banda. 

La ràbia de Gavi

El Madrid es va refugiar amb el 0-0 per atraure el Barça i justificadament amb el marcador a favor, assegurat ben aviat, el que va augmentar la tremolor dels blaugranes, que van fallar pilotes fàcils des del començament i les difícils després, amb el peu flàccid a mesura que anaven perdent duels. Van començar a guanyar-los quan va entrar Gavi amb la ràbia.

Escombrats per la força física i el convenciment locals, cada arribada blanca amenaçava tempesta. Van ser poques, però letals i en situacions d’avantatge. Sense demanar permís ni demanar perdó, Benzema va engaltar un xut després d’un rebuig de Ter Stegen amb quatre defenses per davant i Valverde va deixar anar una fuetada des del balcó de l’àrea, mentre les arribades del Barça es diluïen sense que ningú acabés la jugada, cosa que multiplicava el risc d’un contraatac. Ni tan sols una centrada rasa de Raphinha, en l’acció més verinosa blaugrana, que es va passejar per la porteria sense que De Jong ni Lewandowski arribessin per mil·límetres. Benzema i Vinícius van estar sempre en inferioritat numèrica davant els quatre defenses, obedients darrere, amables i formalets, mentre que a Lewandowski l’atonyinava Militao cada cop que s’acostava la pilota. Per si de cas.  

Massa tou en el xoc sense cometre cap falta (una de Lewandowski en tot el primer temps, dues en els cinc inicials de la represa), l’evident falta d’intensitat va ser un llast tan evident com la nul·la personalitat de l’equip, sense solucions des de la banda ni lideratge dins el camp. El vell Modric va deixar en evidència el vell Busquets en tots els conceptes futbolístics. Com Ancelotti va repassar Xavi i el Madrid va acomplexar (més) el Barça.

Fitxa tècnica

REIAL MADRID: Lunin (7); Carvajal (6), Militao (), Alaba (6), Mendy (7); Valverde (8), Modric (8), Tchouaméni (7), Kroos (8); Benzema (7), Vinícius (6).

Tècnic: Carlo Ancelotti (6).

Canvis: Camavinga (5) per Modric (m. 78); Rodrygo (s.q.) per Vinicius (m. 84); Asencio (s.q.) per Benzema (m. 88), Rüdiger (s.q.) per Carvajal (m. 88).

BARCELONA: Ter Stegen (6); S. Roberto (6), Koundé (5), Eric (5), Balde (5); De Jong (6), Busquets (4), Pedri (5); Raphinha (4), Lewandowski (5), Dembélé (4).

Tècnic: Xavi Hernández (4)

Canvis: Alba (5) per Balde (m. 60); Ferran (6) per Raphinha (m. 60); Gavi (6) per Busquets (m. 60); Ansu Fati (6) per Dembélé (m. 73); Kessié (s.q.) per Pedri (m. 83).

Gols: 1-0 (m. 12), Benzema. 2-0 (m. 35), Valverde. 2-1 (m. 82), Ferran. 3-1 (m. 91), Rodrygo (p).

Àrbitre: Sánchez Martínez (3), murcià.

Notícies relacionades

Xavi, després de la derrota en el clàssic: «No ens surt res, estem en una dinàmica negativa»

Laporta va baixar al vestidor d’àrbitres per «demanar explicacions» després de la derrota al Bernabéu

Targetes: Vinícius, Gavi, Kessié.

Estadi: Santiago Bernabéu