Del Bernabéu al Cadis, així s’ha enfonsat el Barcelona

Fa un mes i un dia de la nit en què el Barça de Xavi va trepitjar el cim del Bernabéu amb aquell 0-4. Era l’inici d’una nova era. «El Barça ha tornat», va tuitejar Piqué, mentre el president Joan Laporta, una vegada acabat el partit, posava orgullós sobre la gespa madridista al costat del tècnic com a símptoma que la reconstrucció era al camí correcte.

Va ser el 20 de març; després va arribar l’aturada per les seleccions i a partir d’aquí es va emprendre un ràpid i inexplicable descens cap a la vulgaritat amb cinc partits en els quals només ha sumat dues victòries (1-0 al Sevilla i 2-3 al Llevant), ha encaixat dues derrotes dramàtiques que li han costat un títol (el 2-3 contra l’Eintracht i el 0-1 dolorós contra el Cadis) i ha empatat a Alemanya (1-1), senyal d’aquesta sobtada descomposició, advertida per Xavi, però no resolta per un equip que s’ha fos des que es va creure el rei del món al Bernabéu.

Des d’aleshores, el Madrid vola (ha augmentat el seu avantatge en 15 punts i està a les semifinals de Champions) i el Barça amb prou feines gateja, per molt que continuï sent segon a la Lliga, empatat, això sí, a 60 punts amb el Sevilla (tercer) i l’Atlètic (quart), tot i que amb un partit menys.

¿Per què s’ha trencat la ratxa?

Portava el Barça 15 partits consecutius sense perdre, instal·lat en la fiabilitat que havia construït Xavi amb una aposta intocable pel 4-3-3, sent estable. Havia recuperat el gol (quatre a l’Atlètic, quatre al València, quatre a l’Athletic, quatre a l’Osasuna i quatre també al Madrid), però el més important és que tenia fermesa defensiva perquè era un equip que concedia poques ocasions, perquè es construïa sota la solidaritat de la pressió.

No només eren les victòries, sinó la capacitat que tenia per acompanyar Ter Stegen, amb un treball col·lectiu. Dins d’aquesta ratxa de 15 partits n’hi va haver una mini de set en la qual el Barça va mantenir cinc partits la porteria a zero i només va encaixar dos gols en 630 minuts (un de l’Elx i un altre del Galatasaray). 

Ara l’equip s’ha destensat. És com si, aconseguit el cim del Bernabéu, s’hagués deixat caure. A Frankfurt, tot i que només va rebre un gol, es va apreciar el gran canvi. Es va transformar en un Barça llarg i descohesionat que va sobreviure només per la falta de punteria de l’Eintracht. Però ja era el primer i greu símptoma de descomposició.

Va perdre l’aura a Alemanya, transformat en un bloc defensiu (no és només qüestió exclusiva de la defensa) feble i accessible per a qualsevol. Amb o sense Piqué. Amb o sense Araujo. Els seus dos centrals titulars. Fins a 16 rematades va concedir a l’Eintracht, cinc d’ells a porteria. Contra el Llevant va cometre tres penals en la segona part, a més dels 11 xuts que Ter Stegen va haver de suportar.

I va arribar la invasió alemanya, amb 16 xuts més, ja al Camp Nou, de l’equip de Glasner per certificar, amb un altre penal comès al camí, que el Barça s’estava desplomant. Ni rastre d’aquell bloc que va resistir ferm davant el Madrid i el Sevilla encadenant 180 minuts sense rebre ni un sol gol. S’ha esfilagarsat l’equip de Xavi, transparent com és al darrere, fins al punt que ha encaixat set gols en els quatre últims partits, incapaç de mantenir la porteria a zero.

¿Per què ha perdut punteria i es frustra?

En els quatre últims duels (Eintracht, Llevant, Eintracht i Cadis), el Barça sempre ha començat per darrere en el marcador, prova de la seva debilitat defensiva que, a més, condiciona, i de forma notable, el seu rendiment. Només va remuntar, agafat al salvador cap de Luuk de Jong, al Ciutat de València.

Però l’equip, per moltes ocasions que generi, no té la contundència ofensiva d’abans, malgrat que Xavi havia trobat en Dembélé–Aubameyang–Torres el seu trident més precís. Però s’ha embussat de manera inesperada. Dos gols (el de Torres a Alemanya i el d’Auba al Llevant) revelen aquesta sobtada caiguda i el Barça es va quedar sec en el seu partit contra el Cadis. Tot i que Xavi va acumular, en la segona meitat, després del gol de Lucas Pérez, tots els davanters que tenia a la plantilla.

Va començar amb Dembélé–Memphis–Torres i va acabar amb Aubameyang, Adama i Luuk de Jong al camp, jugant amb un arriscadíssim 1-3-2-5 que no li va servir ni per marcar un gol, retrat de la seva impotència i frustració. Feia un mes (des del 0-0 del Galatasaray) que no acabava un partit marcant un gol.

El 0-1 del Cadis certifica, ara sense excuses ni coartada, que no té punteria ni tampoc amenaça com abans. Fins a quatre ‘nous’ va utilitzar Xavi dilluns passat: Memphis (45 minuts), Ferran en un canvi de funcions que el va obligar a estar 15 minuts com a davanter centre després de ser extrem esquerre i que va acabar d’interior esquerrà, Aubameyang (29 minuts) i Luuk (13 minuts).

¿Per què el Barça s’ha desplomat emocionalment?

En quatre partits, dos lesionats. Tots dos de caràcter muscular. Pedri, davant l’Eintracht, és una baixa capital per a Xavi perquè hi ha un Barça lluminós amb el canari i un altre, ombrívol i apocat, sense ell. Dest va tornar a la infermeria contra el Cadis, una setmana després d’haver rebut l’alta mèdica. Tot i que l’equip no només ha caigut en el pla futbolístic, sinó que s’ha esfondrat emocionalment.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Fins i tot el tècnic, extremadament acurat en el seu missatge públic com és, apostant sempre per l’elogi, va haver d’alçar la veu al comprovar que el Barça s’ha submergit en dues setmanes en un forat negre. «Estic enfadat, emprenyat, decebut, contrariat... Hem de jugar amb més fe, amb més determinació, amb més desig, amb més ganes... Això és el Barça, hem de fer més coses en defensa i atac», va exclamar irritat Xavi, que va enumerar una llarga llista de detalls en els quals falla el seu equip, dolgut també perquè ho hem entrenat i aquests jugadors ja ho han fet.

Però ara no ho fan, immersos com estan en una davallada també emocional. «Em preocupa tot, és clar que sí. Hem de ser humils, humils... No s’ha fet res. Ens hi hem d’esforçar perquè ens hi juguem molt». Són els mateixos del Bernabéu, però han deixat de jugar igual, deambulen deprimits i sense cap lideratge pel camp, sacsejats pel desastre de l’Eintracht.