ENTREVISTA

Entrevista a Joan Laporta: «La guerra d’Ucraïna ens obliga a repensar l’Espai Barça»

El president del Barça confessa a EL PERIÓDICO la seva preocupació per l’impacte del conflicte en el cost de la reforma del Camp Nou, defensa el contracte amb Spotify malgrat la confidencialitat de les xifres i nega que el club fitxi una superestrella

Entrevista a Joan Laporta: «La guerra d’Ucraïna ens obliga a repensar l’Espai Barça»

Jordi Cotrina

11
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

-¿Volia tornar a ser president per viure nits com la de Madrid? Sí, tenia ganes de viure moments com els de Bernabéu amb el 0-4. No només pels gols, sinó per com vam guanyar, que és el que més em va agradar. Em va recordar moltíssim el 2-6 i els grans partits contra el Madrid: el 0-5 del 1974, el 5-0 al Camp Nou, el 2-6 i aquest 0-4, que va ser una exhibició.

¿Què li va dir a Xavi? Li vaig donar les gràcies. Ho està fent molt bé. Ens ha permès als culers reviure moments històrics i de màxima alegria. Va fer jugar l’equip amb el nostre estil genuí, sense renunciar a les essències, d’aquesta manera que ens fa grans.

¿Diria que va tardar tres mesos a incorporar Xavi? Seria una anàlisi simple. Abans hi havia unes circumstàncies i després n’hi va haver d’altres que van marcat el context. Si ho haguéssim fet abans, qui sap si hauríem anat millor i en el mercat d’hivern hauríem incorporat aquests jugadors. Anem pel bon camí, però no podem dir que està tot fet.

Va qualificar el 2-6 com un títol. ¿El 0-4 és un títol, un titolet...?

El títol ha de ser la Lliga. Hem de creure que la podem guanya. Arribem a l’últim tram molt forts, amb una motivació i una mentalitat molt grans i un estil molt nostre en el qual tothom se sent a gust. Anem amb una mentalitat molt Johan. Hem de pressionar per guanyar-la. Un objectiu era tornar l’alegria al barcelonisme i s’està aconseguint.

-¿S’han replantejat, després d’aquest resultat, la política de fitxatges?

L’herència no era bona. Ni econòmicament ni esportiva, amb pocs recursos i una normativa plena de dificultats. El director esportiu [Mateu Alemany] ho ha fet molt bé. La filosofia és potenciar l’equip, que sigui més fort, madur i eficient. Estem fixant nivells salarials i els que s’incorporin hauran d’adaptar-s’hi. Volem un Barça sostenible i equilibrat, que l’equip sigui l’estrella. Fer equips que depenguin de jugadors no és l’objectiu.

Volem un Barça sostenible i equilibrat, que l’equip sigui l’estrella. Fer equips que depenguin de jugadors no és l’objectiu.

¿No hi haurà un fitxatge mediàtic? «Els jugadors es fan mediàtics quan venen al Barça».

-¿I no fa falta una estrella? Ja tenim grans davanters. No crearem situacions que vagin en detriment de l’equip. Els jugadors que tinguin aspiracions i vulguin ser una referència, que vinguin al Barça, amb les regles del Barça. Per davant hi haurà sempre la institució i ningú ens farà canviar aquesta filosofia.

-No entrarà en una subhasta per Haaland, doncs. No farem una operació que perjudiqui encara més l’economia del Barça. Fins al 2023 no estarà sanejada. I, tot i que estigués sanejada, no faríem segons quines operacions per un criteri esportiu i moral, diria. Estaríem enviant un missatge equivocat. Seria un error. És evident que hem tingut jugadors amb talent i virtuosos, però el primer és l’equip.

«Estem consolidant un projecte del qual la gent diu: ‘Aquests ho tornen a fer’»

¿Està el Barça en camí de convertir-se en atractiu pel seu futbol i no pels diners? No volem provocar inflació en el mercat d’una manera absurda com es va fer en el passat. No posarem en risc la institució. Tornem a tenir aquesta vis atractiva que té el Barça. 

¿Més ara que al setembre? Sí, perquè estem consolidant un projecte del qual la gent diu: «Aquests ho tornen a fer».

‘L’Équipe’ ha publicat que estarien interessats en Mbappé. Estem acostumats al show bussiness. Són lliures de publicar el que vulguin. Tenim una línia marcada. No comentarem notícies que encaririen preus.

-Podria encarir-lo... Seria molt recargolat. És una estratègia, hi ha gent que la practica. Forma part del negoci. 

¿Diu que està tot planificat en els fitxatges que faran? Més o menys determinat. Pot variar en funció de les baixes. Hi incorporarem quatre jugadors com a mínim. Reforçarem posicions de la defensa, la mitjana i la davantera.

-¿Quants diners s’invertiran en fitxatges? Això va lligat a l’economia del club. Tenim tres palanques que s’han d’activar abans del 30 de juny per seguir el pla estratègic. Hi ha potencial econòmic per fitxar. No fitxarem per fitxar. 

-¿L’incomoda que surtin noms? És una prova que el Barça és viu en el mercat i és una referència. No m’incomoda. És la prova que jugadors de renom tenen el Barça en la seva òrbita.

-¿Ni tampoc mentre negocia les renovacions de Gavi i Araujo? Dins dels nostres nivells salarials, hi ha un marc en el qual es negocia. Va bé. Volem que es quedin i ells volen quedar-se. Qui no vulgui ser-hi, tampoc hi haurà cap problema.

-¿Pot ser que els que són a dins guanyin menys que els de fora? No. Tots estaran partint d’uns paràmetres que tothom entén. Al vestidor se sap tot i s’entén: si un ha fet això, si un és internacional... Són factors que es reconeixen. Igual que espero que s’adaptin a la bases salarials que els corresponen...

-Al Barça hi ha hagut estrelles i líders: Ronaldinho, Messi... ¿Canvia el plantejament? El lideratge d’aquest equip sortirà de forma natural.

-Però les marques sempre demanaven el mateix. Les marques, en el fons, el que volen és el Barça. Si volen una figura mediàtica ja la crearan elles. Nosaltres construïm equips, equips que siguin madurs i ens portin títols i alegria. Tenim un equip apassionant per a les marques: és jove, il·lusiona, la gent flipa amb el talent dels nostres jugadors, amb Xavi, que és el líder.

«Xavi és qui ostenta el lideratge. Sap d’això perquè ha pertangut als millors de la història del Barça, i això és un grau».

-¿Xavi és l’estrella ara? És qui ostenta el lideratge. Sap d’això perquè ha pertangut als millors de la història del Barça, i això és un grau. La prova és com va jugar el Barça al Bernabéu, fent un rondo, una exhibició. Em recorda als grans entrenadors que he tingut. Aquests jugadors encara són joves, els veterans estan acollint els nous i les incorporacions s’han adaptat ràpidament.

-¿L’acord amb Spotify certifica llavors que comercialment no fa falta una superestrella? La institució està per sobre de tots nosaltres. Spotify entra al Barça amb un equip en construcció, un projecte que genera expectatives però que encara no està consolidat. Ha tingut en compte la nostra història, que som una institució que participa en molts àmbits en la societat, que té una fundació que firma amb l’ACNUR per ajudar els refugiats, que promou la igualtat de gènere amb un equip femení que és l’admiració del món, que té un departament de sostenibilitat, un d’inclusió, diversitat i igualtat... 

¿Per què no es revelen les xifres? Hi ha una clàusula de confidencialitat que Spotify ha imposat. Sempre he actuat amb transparència i la transparència em permet dir que el contracte millora molt el que tenim ara. Spotify és una empresa coneguda mundialment, gairebé tots la portem al mòbil i cotitza a la borsa. Ens demana que no revelem xifres per evitar reaccions en la seva política d’empresa: Recomanem aquest contracte per la imatge que ens dona i perquè és bo econòmicament. Està pendent que els socis el ratifiquin. Ho diuen els nostres estatuts i estem a gust que sigui així. Expliquem tot el que podem explicar. És el millor del mercat en esponsorització de la samarreta i en els ‘naming rights’ de l’estadi.

Hi ha una clàusula de confidencialitat que Spotify ha imposat. La transparència em permet dir que el contracte millora molt el que tenim ara»

-Està demanant, d’alguna manera, un acte de fe. No, no, no. Acte de fe seria: ‘firmeu aquí en blanc’. Jo estic explicant que estem amb Spotify, que se sap què és; l’únic que no puc explicar és el que m’agradaria, que és la part econòmica. Jo entenc que els socis diguin: ‘escolta, que vull saber de quant és’. Jo no tinc cap problema a dir-ho, però estem sota un compromís de confidencialitat i, sisplau, no ho diguis perquè es pot trencar el contracte. Però l’acord és molt bo, han sigut quatre mesos de negociacions intenses amb una empresa com Spotify.

-¿Què diria el Laporta soci si el president Bartomeu o el president Rosell presentessin un acord de patrocini sense revelar les quantitats? Bartomeu no és Laporta. I Laporta no és Bartomeu. Cada un té la seva credibilitat i aquí, si m’ho haguessin explicat... A veure, Spotify ja em faria bona sensació. Molt més que Qatar Foundation i Qatar Airways. Quan van anunciar Rakuten, vaig pensar: ‘no està malament, sona bé’. Spotify el veuria bé només pel fet de la marca. M’ho haurien d’explicar com jo intento fer-ho i espero que s’entengui.

«Bartomeu no és Laporta. I Laporta no és Bartomeu. Cada un té la seva credibilitat. Spotify ja em faria bona sensació. Molt més que Qatar Foundation i Qatar Airways».

-¿Tampoc es pot dir els anys que durarà Spotify Camp Nou?El contingut del contracte demana també confidencialitat en això. Estem intentant que Spotify ens deixi explicar més sobre aquest contracte. Nosaltres devem molt als nostres socis. I ells ens diuen que, si hi ha filtracions, ens pot perjudicar en el pla estratègic. El temps, els diners... No els interessa. Per això vull debatre-ho amb els socis i que m’escoltin. Tot això, al cap d’un any, en els resultats de cada companyia, ja ho sabrem. 

-¿Poden firmar ara amb el fons d’inversió CVC? Han canviat el format inicial, que per a nosaltres només era deute, i ara ho podem considerar... Però hi ha una sèrie de condicions que hem d’aclarir i debatre. Hi ha dos fons més que estan interessats en la pignoració del 10% dels drets televisius per menys anys i això les fa operacions interessants. Després hi ha allò de Barça Studios, que és la venda del 49% per la qual tenim autorització de l’assemblea, i també estem rebent ofertes per comprar el 49% de BLM, que és el marxandatge. Són propostes importants. Aquí no tenim acord de confidencialitat, de manera que ho podríem explicar.

-¿Es faran les tres? Jo crec que se’n podrien fer dues. 

-¿Alguna de manera imminent? Encara ho estem negociant. Imminent seria demà o la setmana que ve. No. Ha d’estar perfeccionada i amb els diners al banc per poder tancar-la. Aniria bé que entrés en aquest exercici, abans del 30 de juny, així podem seguir amb aquest pressupost tan ambiciós que ens fixem de passar de 487 milions de pèrdues a 5 de benefici. I reduir el deute. 

-¿La caiguda en la Champions ha fet molt mal? Ens queda l’Europa League, ¿eh? El que ha impactat és que no hem tingut una temporada normal quant a assistència. L’horitzó és que a partir de la temporada 23-24 serem un club sanejat. Patirem encara una mica en la 22-23.

-¿Quan començaran les obres a Montjuic? Ho estem parlant amb l’ajuntament, però ara tenim un debat intern, que és l’impacte de la guerra d’Ucraïna en l’Espai Barça. Ens trobem que els materials han pujat un 25%, els tipus d’interès està previst que també pugin, hem de conversar amb Goldman Sachs, que són els que han treballat amb els inversors per finançar l’Espai Barça per 1.500 milions. Això, d’alguna manera, ens obliga a repensar-ho tot. No podem oblidar que hi ha una guerra i que té un impacte econòmic important. I la institució està per sobre de tot.

«Tenim un debat intern, que és l’impacte de la guerra d’Ucraïna en l’Espai Barça. Els materials han pujat un 25% i els tipus d’interès també es preveu que pugin»

-És a dir, que pot pujar substancialment el pressupost de l’Espai Barça. Depèn del que sigui, ho reestructurarem. Ho estem valorant. Tenim les llicències i el calendari de les obres, però si això dura molt l’haurem de reconduir-.

¿Es podria tornar a allargar l’inici de les obres, doncs? No em facin dir coses que encara no estan avaluades amb prou profunditat per prendre decisions. L’autorització de finançament és de màxims i tenim marge. Però hem de fer-ho bé, perquè ens podem topar de cara... L’impacte és dur. No només el material. Puja tot. 

-¿Com gestiona exercir de president i de director general? Treballant. I com més treballes més sort tens. I més resultats obtens. I més et realitzes. Ho faré almenys fins al 30 de juny. M’agrada el canvi d’organigrama de club, que té una organització transversal que dona més permeabilitat entre tots els departaments. Ens sentim còmodes. Estem convençuts que s’havia de fer. Al cap i a la fi, som els directius qui ens juguem el nostre prestigi i el nostre patrimoni. Per tant, en moments de crisi, cal gestionar-ho amb gent de confiança que treballi bé, que tingui coneixement, i tancar files. De portes endins, poques alegries i molta feina. De portes enfora repartim alegries gràcies a Xavi i als jugadors.

«En moments de crisi, cal gestionar-ho amb gent de confiança, que treballi bé, que tingui coneixements, i tancar files. De portes endins, poques alegries i molta feina.

-¿Això és el que va voler dir amb allò de convertir el Barça en una gran empresa familiar? Exactament això. És el que volia dir i pensava que el símil era una empresa familiar que està en un moment de crisi; hem de tancar files. I treballar molt. Sentim molt agraïment als que han estat treballant fins ara. La responsabilitat és nostra i el risc l’assumim nosaltres.

Notícies relacionades

-¿Dedica ara més hores al club que l’anterior etapa?

-Si, sí, ha sigut un any molt intens. Espero que en aquest últim tram puguem guanyar la Lliga, però la prioritat continua sent revertir la situació econòmica.