VUIT EN DOS PARTITS

Xavi instaura una desfilada d’extrems en el Barça

Xavi instaura una desfilada d’extrems en el Barça

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

La idea és extrema. I els extrems són capitals en la idea que intenta inculcar Xavi en un temps rècord en el Barça, treballant sota el foc real sense marge per a proves o assajos previs a causa que ha arribat ja amb la temporada començada i sense disposar dels recursos necessaris per potenciar aquesta idea de joc.

La seva filosofia se sosté, és igual jugar amb el 4-3-3 (Espanyol) o el 3-4-3 (Benfica), sobre aquests jugadors que han de ser especialistes en el desbordament, capaços de regatejar amb èxit, amenaçant el rival ja des de l’inici, ubicats en una posició més estàtica. Enganxats a la calç esperant que arribi la pilota sense haver d’anar a buscar-la.

La desfilada d’extrems ha sigut constant en l’embrionari Barça de Xavi on el problema troncal continua sent el mateix que va escanyar el Barça de Koeman: la falta de gol. I la nociva absència de desequilibri.

Gol i de penal

El Barça de Guardiola va arrencar, curiosament, amb un problema idèntic. Derrota a Numancia (1-0) i empat al Camp Nou davant el Racing (1-1). O sigui, un gol en els primers 180 minuts de la seva etapa el 2008. I el va marcar Messi de penal. Un gol porta també el de Xavi el 2021 (1-0 a l’Espanyol i 0-0 contra el Benfica). I l’ha marcat Memphis, també de penal per culminar aquesta sèrie de curioses coincidències.

Aquell equip es construïa sobre el centre del camp (Xavi-Busquets, que va debutar en aquella segona jornada davant el Racing, i Iniesta), mentre que l’actual es pretén edificar sobre la cultura dels extrems. Una cultura en desús perquè cada vegada costa més trobar jugadors que reuneixin aquest perfil. El de Cruyff, en canvi, sorgia de la figura del mig centre tenint en Milla i Guardiola els seus grans símbols.

Ilias, Abde, Demir, Dest...

Necessita Xavi aquests extrems que mirin als ulls del lateral i converteixin cada pilota en un assumpte de vida o mort esportiva. Extrems que no només juguen quan reben la pilota sinó que també ho fan quan fixen la defensa per provocar, com diu el tècnic, la creació d’aquests «passadissos interiors» que promouen l’arribada dels centrecampistes de segona línia, sobretot Nico i Frenkie de Jong.

Allà, a la sala de màquines, no hi ha cap dubte. Juguen sempre els dos escortant Busquets. La desfilada es viu a les bandes ja que en els tot just 180 minuts que fa que està assegut a la banqueta del Camp Nou ha utilitzat vuit jugadors. D’Ilias, a qui va fer debutar en el primer equip en el derbi, a Dest, al qual va recórrer en el tram final davant el Benfica, tot i que com a extrem esquerrà. Koeman l’utilitzava a la banda dreta.

Mims a Dembélé

Guardiola tenia davanters de talla mundial (va prescindir de Ronaldinho, però es va quedar amb Etoo, tenia Henry i Messi estava en el moment just per explotar), però Xavi ha de manejar un atac extremadament limitat on no ha pogut reunir al seu trident favorit: Dembélé, a qui no para de mimar, dins i fora del camp, Memphis i Ansu Fati.

El nou entrenador ha de mirar obligatòriament a l’Estadi Johan Cruyff d’on han arribat joves com Ilias, Abde o fins i tot Demir, destinat inicialment per al filial tot i que ni ha trepitjat el seu vestidor perquè va aparèixer directament al Camp Nou, procedent d’Àustria. Per no tenir, no té Xavi ni les peces secundàries a aquest trio ja que Braithwaite continua de baixa per la lesió que va patir al genoll i sobre el Kun Agüero, amb una arrítmia cardíaca, es dubta fins i tot de si podrà continuar jugant algun dia a futbol.

«Falta d’eficàcia»

Notícies relacionades

Desfilen els extrems (quatre davant l’Espanyol i quatre més de diferents amb el Benfica), es manté Memphis com a única peça fixa d’un atac que no concreta el dinamisme, ordre i pressió del Barça de Xavi. «És un problema d’efectivitat. No marcar les ocasions et genera més ansietat i al Benfica li va donar més seguretat», va reconèixer el tècnic, que va revelar l’ordre que va traslladar el dia abans als seus davanters. «Els dèiem que dins de l’àrea tot ha de ser a un toc. No hi ha temps i menys en aquest nivell». Falta el toc final. El toc que ho canvia tot. 

La crisi del gol blaugrana a Europa