ANÀLISI TÀCTICA

Les claus tàctiques del Barça-Benfica: Un singular 3-4-3 que es va estavellar en la impotència

Les claus tàctiques del Barça-Benfica: Un singular 3-4-3 que es va estavellar en la impotència

Jordi Cotrina

2
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

1- L’estrena del quadrat

Va apostar per tres centrals. Xavi va deixar Mingueza a la banqueta i va col·locar Araujo com a central / lateral dret, situant Lenglet a l’altra punta: central / lateral esquerre. I quedava Piqué com a mariscal de l’àrea. Va tenir el tècnic la valentia d’escollir un sistema molt ofensiu, un singular 3-4-3 formant el quadrat amb una base en la qual hi havia Busquets i Frenkie de Jong, gairebé en paral·lel, situant per davant seu Nico i Gavi. Després, el dinamisme del joc blaugrana permetia que Jordi Alba jugués més d’extrem que de lateral. No arribava sinó que vivia al costat de la calç, eixamplant el camp, mentre que Demir tenia la mateixa funció en el flanc dret.

Un esquerrà tancat, com va provar el poètic i enverinat xut que va repel·lir el travesser amb tanta mala llet, per venir cap a dins, obrint un carril on Araujo, poderós enrere, va tenir arribada a dalt. I ‘Busi’, mentrestant, disfrutant d’aquest equip més agressiu en la pressió, molt més compacte, sense esfilagarsar-se com abans. Els tres centrals vivien lluny, molt lluny de Ter Stegen, que va tornar a ser decisiu.

2.- Amb la potència de Nico no n’hi ha prou

Va acabar el partit exhaust, però dominant amb una jerarquia impressionant el mig del camp. Va acabar esgotat, tot i que deixant, de nou, una estampa de futbolista gran. Porta tot just tres mesos Nico al primer equip i fa la sensació que ha estat tota la vida galopant pel Camp Nou.

Potent i, alhora, delicat. Poderós, i alhora, dolç. Va jugar un partit extraordinari perquè no es va deixar portar per la tensió. Ni per l’angoixa. Va connectar amb intel·ligència amb Dembélé, però el Barça va topar amb Otamendi.

Notícies relacionades

3.- Patint a pilota aturada

En la primera mitja hora el Barça va governar amb un futbol elèctric, trempat, ple d’energia. L’energia juvenil que traslladaven Nico i Gavi amb les seves conduccions. Elegants i plenes de força perquè permetien trencar línies davant un petri Benfica. Un equip que no tenia presència a l’àrea de Ter Stegen perquè era incapaç de superar la pressió blaugrana. Va necessitar, això sí, dues accions a pilota parada per espantar el Barça. I el va espantar amb el cop de cap de Iaremtxuk i el gol anul·lat a Otamendi perquè la pilota llançada des del córner dret havia sortit del camp.