DATA LÍMIT
El contracte de Messi acabava aquest dimecres
El Barça espera la trucada del capità blaugrana aprovant els acords per anunciar la seva continuïtat en el club
S’ha acabat. O no. A l’espera de sentir la veu de Lionel Messi, aquest 30 de juny acabava la seva vinculació amb el FC Barcelona. Ha arribat el temut moment. Oficialment, el capità del Barça és lliure al mercat, tot i que tàcitament ho era des de fa sis mesos, quan va començar el termini que permet que futbolistes que acaben contracte i clubs que hi estiguin interessats puguin establir negociacions.
«Tranquil», va dir Joan Laporta com a novetat del dia. Tranquil està el president del Barça sabent que té el sí de Messi, tot i que preferiria veure la firma dibuixada al contracte. El club ha cedit la iniciativa al futbolista perquè digui quan el complau anunciar la continuïtat.
No s’adverteixen símptomes de preocupació a les oficines del Camp Nou, per més que Messi ja no pertanyi a l’equip ni existeixi un paper que el retingui al Barça com l’estiu passat. Al club li consta la voluntat del capità de continuar. El retard es deu, segons fonts de l’entitat, a la redacció del contracte.
La interferència de la Copa Amèrica
Molt sensible a l’estat d’opinió del seu país, on no gaudeix d’un fervor unànime i on ha sigut molt temps acusat d’un presumpte desinterès, bàsicament per no haver aconseguit títols amb la selecció, Messi era partidari de retardar la notícia a la conclusió de la Copa Amèrica. Serà l’11 de juliol, cinc hores després de la final de l’Eurocopa. O, potser, abans si l’Argentina cau eliminada, cosa que tindria aparences de tragèdia.
A Barcelona va arribar el dia final i Messi no se n’ha anat. Ni desitja anar-se’n, com va expressar l’agost del 2020 a través d’un burofax fred i asèptic que va sumir el barcelonisme en una depressió, ja oberta amb el 2-8 de Lisboa. Consumida una temporada sense que el Barça hagi sumat més que un títol menor, la Copa del Rei, Messi no ha repetit aquella voluntat de voler abandonar Barcelona. Tampoc es coneix que cap club estigués a l’aguait i hagi negociat amb ell un supercontracte. Ningú té prou diners en èpoques de penúries pandèmiques.
Des del 14 de desembre de 2000
Va transcórrer en calma l’últim dia del contracte de Messi que, en veritat, s’ajornarà un parell d’anys, fins a la conclusió de la temporada 22-23, que es veurà interrompuda per la inclusió del Mundial de Qatar a la tardor.
Serà llavors quan es tanqui una història que s’iniciava el dijous, 14 / desembre / 2000 (gairebé 21 anys) quan dos representants del Barça (Carles Rexach i Josep Maria Minguella) es comprometien davant Horario Gaggioli, llavors representant de la família Messi, a fitxar aquell prometedor nen argentí de 13 anys. El principi es va celebrar a la taula d’un bar. El punt final, ara, s’intueix que serà un punt seguit i tindrà per escenari el despatx del tranquil Laporta, el president amb qui més vegades ha firmat un contracte: sis de deu.
El límit salarial
Aquest serà el més complicat.
Ja eren complicats per si mateixos tots els anteriors contractes de l’astre argentí, però més ho és ara, que s’establiran els termes del final de la seva carrera i els de la seva futura vinculació a l’entitat. A més, les quantitats pateixen una rebaixa, cosa que sempre dificulta un pacte, i la periodificació en el temps de la fitxa per salvar el límit salarial que ha fixat LaLiga per al FC Barcelona, com ja va advertir Javier Tebas, el president de la patronal dels clubs.
«Per inscriure Messi, el Barça haurà de fer una important rebaixa de la massa salarial», va assegurar Tebas la setmana passada. El club, de moment, només ha pogut desprendre’s de Matheus Fernandes i ha aconseguit traspassar Jean-Clair Todibo (al Niça, per 8,5 milions), i Konrad De la Fuente (a l’Olympique de Marsella per 3).
Notícies relacionadesEl pírric descompte, inexistent, gairebé imperceptible, més la imminent renovació de Messi, desencadenarà una onada de baixes a la plantilla i una reducció dràstica de les fitxes de molts jugadors.
La massa salarial, per contra, ha augmentat, ja que l’únic fet real, tangible, és que s’han fitxat quatre jugadors, tot i que tres jugadors siguin a cost zero (Sergio Agüero i Èric Garcia, del Manchester City i Memphis Depay de l’Olympique de Lió). Se n’han invertit nou en Emerson Royal per comprar la part dels drets federatius del Betis.
