La revolució de Laporta per seduir Messi

La setmana que ve Joan Laporta prendrà possessió com a nou president fins a l’estiu del 2026, conscient que l’equip necessita fitxatges de qualitat per reeditar el cercle virtuós que va activar el 2003. Pendent tot, per descomptat, del que decideixi Messi. Si és per futur, com li va dir Koeman, al Barça no tindrà problemes. El problema és que a Leo, camí dels 34 anys, només li interessa el present.

 En cinc anys va guanyar tres Champions (París-2006, Roma-2009 i Wembley-2011). Ara només en va besar una (Berlín-2015) en l’última dècada, tristíssim balanç per al millor del món. Ni el trident amb Neymar i Suárez li va garantir l’‘orelluda’. Una i gràcies.

Retocs de veritat per a un Barça en creixement de la mà de Koeman, que sobreviu a Espanya (té una final de Copa i lluita per la Lliga). Però castigat a Europa encara per l’erràtica i caríssima política de fitxatges dissenyada per Bartomeu després de la marxa de Neymar. Se’n va anar el brasiler i tot el que va venir després (Dembélé, Coutinho i Griezmann) ha buidat la caixa i no ha omplert aquest buit. 

Peces decisives

Peces decisivesLaporta, millor que ningú, sap que ha de posar mà a la plantilla, tot i que no tingui ni un euro per emprendre aquesta profunda revolució. Profunda perquè no pot fallar, com sí que va fer el seu antecessor, en l’elecció de les peces. Requereix un nou golejador (Haaland garantiria que el procés de canvi fos més tranquil gràcies a aquesta eficàcia celestial que irradia) i un central dominant a Europa, capaç, a més, d’exercir de lateral esquerrà. Alaba queda lliure després de no renovar amb el Bayern de Munic, tot i que el seu salari es dispari, igual com la inevitable i cara prima de fitxatge, pròleg a la seva arribada a qualsevol gran club perquè el Madrid també el vol.

Això com imprescindible punt de partida de la regeneració d’un Barça que emet senyals il·lusionants dels joves. Pedri ha fet un màster accelerat en set mesos de pausat i talentós futbol, per la qual cosa el seu expedient juvenil ja conté la nota més alta. Araujo va en aquesta direcció, com Mingueza, mentre Ilaix Moriba i Dest insinuen esperança, a l’espera que Trincao pugi a aquest tren.

Falta Ansu Fati la llum que va il·luminar el Camp Nou després de les ruïnes de Lisboa, lesionat des del novembre. Té punteria i gol, tot el que va enyorar el Barça a París.

Mercat ‘low cost’

Mercat ‘low cost’Toca, per tant, a Laporta i l’estructura esportiva que ell ha triat (Mateu Alemany com a executiu i Jordi Cruyff com a secretari tècnic) accelerar les gestions que ja ha iniciat per dissenyar el Barça del futur. Amb un nou de veritat, tipus Haaland.

El Kun Agüero, si es busca la via de la complicitat per seduir Messi un recanvi. Mai una solució definitiva. Res de falsos nous (Griezmann) o d’improvisats nous (Dembélé). Amb Haaland, l’arribada del qual es podria fixar entorn dels 100 milions, el viatge és més ràpid i més eficaç.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

A Laporta li correspon trobar diners sota les pedres per tenir estrelles que decideixin des del primer dia, tret que trobi el seu Ronaldinho del 2003. Per sota del primer nivell, han d’arribar fitxatges ‘low cost’, amb la carta de llibertat a la mà. Eric García rejoveniria la defensa, Depay i Wijnaldum, si segueix Koeman –li queda un any de contracte al tècnic–, donarien més ofici, recursos i, a més, gol a l’equip.

Tot queda, no obstant, condicionat a Messi. Tant en l’aspecte econòmic, té un salari per sobre dels 100 milions d’euros bruts, com en l’esportiu. Aquesta ha de ser la primera reunió de Laporta. Parlar amb Leo i presentar-li un projecte competitiu a Europa perquè no faci les maletes perquè les àrees (el penal de Lenglet i la falta de punteria) van condemnar el Barça a Europa. No només a París. Fa anys que el problema està més que detectat. Falta trobar-hi remei.