Mateo Alemany, la culminació d’una carrera meteòrica

 En la seva dilatada història mallorquinista, Alemany, ara fitxat per Joan Laporta per seguir als alts despatxos del Camp Nou, ha treballat amb presidents com el mateix Contestí, Miquel Dalmau (amb qui va viure la conversió del club en SAD) i Bartolomé Beltrán, i amb entrenadors com Luis Aragonés, Héctor Cúper, Gregorio Manzano, Bernd Krauss, Sergio Kresic, Benito Floro i un llarg etcètera. I, com a president, ha viscut de primera mà l’èxit esportiu més important de l’entitat, la Copa del Rei del 2003. Entremig, Florentino Pérez, gran amic seu com Javier Tebas, president de LaLiga, que va ser qui el va portar al València, va intentar sense èxit emportar-se’l al Reial Madrid, rebutjant «l’oferta» de la seva vida.

Seguidor del Reial Madrid

Laporta es fa, sens dubte, amb els serveis d’un professional que coneix com ningú els racons del futbol. Discret, conco empedreït, seguidor del Reial Madrid, de caràcter tranquil, gairebé mai perd els papers. Fuig del focus mediàtic, tot i que pels seus múltiples càrrecs al Mallorca no li ha quedat més remei que donar la cara en infinitat d’ocasions, unes vegades per tapar un incendi, d’altres per al fitxatge o destitució d’un entrenador i, també, per anunciar el pas més transcendental en la història de l’entitat illenca en les últimes dècades, l’entrada en concurs de creditors després d’arrossegar un deute de més de 60 milions d’euros.

 Al Mallorca ho ha sigut tot: adjunt a la gerència, conseller delegat, director general, president i propietari. Un currículum difícil de trobar no ja en el futbol espanyol sinó en el futbol mundial, i que li ha obert moltes portes pel seu saber fer, el seu control de la situació i intentar no fer passos en fals. Tot i que no sempre ha sortit airós de les molestes situacions que ha hagut de torejar.

Llarga trajectòria 

El 30 d’agost del 2000, Alemany és nomenat oficialment president del Mallorca. Amb el recolzament del Grupo Z i del seu president, Antonio Asensio Pizarro, aconsegueix del Reial Madrid la cessió d’un joveníssim Samuel Etoo, el millor jugador en la història del club, per fitxar-lo un any després per 1.200 milions de pessetes (set milions d’euros). L’abril del 2001, rep un dels seus cops més durs, la mort, als 53 anys, del seu amic Antonio Asensio. Com a president, viu la millor etapa del club amb la classificació per a la Lliga de Campions a l’eliminar el Hajduk Split. Debuta amb una victòria contra l’Arsenal (1-0), el fatídic 11 de setembre del 2001. L’equip va acusar l’esforç de la Champions i no va aconseguir la permanència fins a l’última jornada contra el Valladolid, amb Llompart i Bonet a la banqueta, en substitució del destituït Kresic. La relació amb el fill d’Antonio Asensio no era tan fluida i són constants les seves queixes per la falta de solucions als problemes econòmics del club.

El juny del 2003, un mes després de l’històric 1-5 al Bernabéu, es va emportar, possiblement, l’alegria més gran com a president al conquistar la Copa del Rei, a Elx, contra el Recreativo, amb un incommensurable Etoo. A la tercera se’n va sortir. Va tocar el cel amb el títol de Copa, el segon en la història del club després de la Supercopa del 98. Després d’aconseguir la tornada de Luis l’octubre del 2003 i el de Cúper un any després, deixa el club el 8 de juny del 2005 per passar el testimoni a Vicenç Grande com a accionista i president. Semblava la seva sortida definitiva. Però, no. El 15 de gener del 2009, tres anys i mig després, torna «per finalitzar una època que la història s’encarregarà de jutjar», en el que suposava una vetllada crítica a la gestió de l’empresari mallorquí, que va pecar de deliris de grandesa.

Concurs de creditors

La seva tornada va ser breu, o això semblava quan va vendre el club a l’empresari madrileny Javier Martí Mingarro, una operació que va sortir malament, ja que el seu fill, Javier Martí Asensio, que va acabar a la presó, va pagar 600.000 euros amb fons del club. El novembre d’aquell any Alemany torna després de presentar una denúncia contra els anteriors gestors i, el 18 de maig del 2010, sota el seu mandat, el club entra en concurs de creditors, un pas imprescindible per a la supervivència de l’entitat. El 28 de juny d’aquell any se’n va anar definitivament del club vermell després de vendre’l a un grup encapçalat pel mallorquí Llorenç Serra Ferrer.

Després de diversos anys allunyat del futbol i practicant golf a tota hora, Alemany, que viu a la mateixa finca que Cúper, en primera línia de mar, va rebre la trucada del València. En els poc més de dos anys d’estada a la capital del Turia, el mallorquí, amb Marcelino García Toral, avui tècnic de l’Athletic, va tornar el club a la Lliga de Campions després de dues temporades coquetejant amb el descens, i va conquistar la Copa del Rei, precisament contra el Barcelona.

Èxit al València

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La seva primera mesura va ser apartar José Ramón Alexanko de la direcció esportiva (amb qui podria retrobar-se en el Barça) i la segona fitxar Marcelino. La seva missió, que va aconseguir amb escreix, va ser crear un nou equip dins i fora del camp. Però les seves contínues desavinences entre el propietari Peter Lim i el duo que formava amb Marcelino van enrarir l’ambient fins a acabar amb la seva destitució set mesos abans de finalitzar el seu contracte.

Relacions públiques i amable en el tracte personal, tot i que sempre disposat a mantenir les distàncies, Laporta fitxa la persona adequada per ser la cara del Barça davant LaLiga, la Federació i els esdeveniments internacionals. I, alhora, un futboler en el millor sentit de la paraula, passional, coneixedor com pocs del mercat i amb múltiples contactes. El seu fitxatge pel Barça suposa la culminació d’una carrera meteòrica. O no. I és que amb Alemany mai se sap.