El Cercle rebutja frontalment una fusió BBVA-Sabadell per frenar l’excessiu poder de Madrid

L’entitat qüestiona les conclusions de Competència i es declara partidària d’imposar desinversions

Jaume Guardiola en un momento de la 40a Reunión Anual del Cercle dEconomia

Jaume Guardiola en un momento de la 40a Reunión Anual del Cercle dEconomia / Cercle d'Economia

3
Es llegeix en minuts
Albert Martín
Albert Martín

Corresponsal econòmic d'EL PERIÓDICO

ver +

Si el Govern central buscava un argumentari per oposar-se a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, el Cercle d’Economia l’hi ha servit aquest dimarts. L’entitat barcelonina ha fet públic el seu posicionament davant la consulta llançada per l’Executiu central perquè particulars i empreses poguessin donar la seva opinió sobre una operació que reduiria de quatre a tres el nombre de grans entitats bancàries a Espanya. I la seva conclusió és meridiana: «S’hauria d’imposar com a condició el manteniment de Banc Sabadell com a entitat amb personalitat jurídica pròpia [...] amb òrgans de supervisió i direcció independents de qualsevol altra entitat». Amb aquestes paraules el Cercle demana a l’Executiu que prohibeixi una fusió entre bancs si l’opa plantejada pel BBVA tirés endavant.

L’entitat que presideix Jaume Guardiola justifica aquest rebuig frontal a l’operació amb l’article 138.1 de la Constitució Espanyola, que es refereix a la garantia de l’equilibri territorial com a bé jurídic d’interès general. El Cercle entén que aquest factor, l’equilibri territorial, quedaria molt descompensat en benefici de Madrid si l’operació tirés endavant. «Per al manteniment d’aquest equilibri resulta essencial evitar que, a través d’operacions d’integració econòmica, els centres de decisió i la xarxa de serveis associats als mateixos quedin localitzats en excés en una determinada ubicació», afirma la nota, en al·lusió a la capital espanyola.

El text fet públic recorda que arran del procés de fusions bancàries que va arrencar amb la Gran Recessió de l’any 2008 es va produir una «forta concentració dels centres de decisió a Madrid». Així mateix, apunta que «aquesta concentració, unida a la presència de l’administració central de l’Estat i dels reguladors sectorials, comporta l’atracció a la metròpolis central no només dels directius i serveis centralitzats de les grans entitats, sinó també dels col·laboradors externs».

Malgrat la promesa del BBVA de mantenir alguna seu a Catalunya, el Cercle assegura que la desaparició de l’entitat «com a entitat autònoma amb un centre de decisió propi suposaria el trasllat d’aquest centre de decisió a la seu de direcció efectiva del BBVA», que es troba a Madrid malgrat que la seu històrica del banc és a Bilbao. La nota d’opinió recorda que el mateix BBVA va integrar Banca Catalana primer i CatalunyaCaixa després, però que en els dos casos en va acabar centralitzant la direcció a la seu operativa de Madrid.

Crítiques a Competència

El Cercle d’Economia també ha sigut dur amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que fa unes setmanes va donar llum verda a l’operació per unanimitat i sense plantejar mesures estructurals al BBVA. A més de demanar que l’informe de Competència sigui públic, el Cercle creu que l’anàlisi realitzada és «insuficient» i en conseqüència «també ho són les condicions proposades per preservar la lliure competència». La nota recorda que «entre els grans països europeus, Espanya és el que té un nivell de concentració bancària més elevat» i alerta que una fusió BBVA-Sabadell «augmentaria encara més la concentració bancària a Espanya, sobretot al mercat de crèdit autònoms i pimes».

Per aquesta raó, l’entitat considera que «serien necessàries mesures estructurals de desinversió» que garantissin que es mantinguessin, almenys, «els nivells actuals de competència en el conjunt del mercat».

Notícies relacionades

El Cercle ha insistit que el gran problema d’una eventual fusió està en la reducció d’entitats bancàries, que impactaria en una qüestió «crítica» com és l’accés al crèdit. Però no només impactaria en els clients de l’entitat, sinó també en el conjunt de les empreses espanyoles. «Amb l’opa el que està en joc no és únicament l’accés al crèdit per part d’algunes empreses, sinó el de totes, perquè la fusió afectaria les condicions generals de competència al mercat».

La conclusió de l’entitat és clara: «El Cercle considera que l’única manera efectiva de fer front a aquests impactes no desitjats de l’opa hauria sigut la imposició de mesures de correcció estructural, és a dir, de desinversió, o si això s’hagués considerat operativament inviable, la no autorització de l’operació».