Víctor Font, al cor de la tempesta perfecta

Darrere d’una gran cortina grisa s’amaga la sala de treball d’un home de Granollers (48 anys) metòdic, perfeccionista, obsessiu i disciplinat, al qual encara no es coneix massa, malgrat que fa més de set anys que elabora el seu projecte. ¡Sí, set anys!.

És un nouvingut al cim de l’univers culer, tot i que va sortir el 2003 ajudant a posar en marxa el cercle virtuós de Laporta. Però la seva connexió era més amb Ferran Soriano, actual CEO del City Football Group, amb qui havia compartit aventura professional. Però era tan tímida la seva aportació que no va tenir visibilitat.

El 2010, ja amb Marc Ingla, es va sentir amb més assiduïtat el seu nom. Però no havia penetrat en l’entorn. Ni tan sols quan el 2013 acudeix a una cita amb Juli López, exjugador blaugrana, germà de Gerard i Sergi, que li canvia el panorama. «Allà, en aquella xerrada, va començar tot», recorda llavors el soci, després precandidat i la setmana que ve, si supera el tall de les 2.257 firmes, serà ja candidat.

L’home que estava instal·lat a Dubai des de feia 15 anys, dirigint Delta Partners, la seva empresa de telecomunicacions, va tornar a Catalunya abandonant la seva altra llar. «Es podria dir que jo visc en un avió», recordava abans de tornar al Vallès Oriental, entrant així al cor de «la tempesta perfecta».

Treball elaborat

Font porta mesos dient que el Barça està «en una tempesta perfecta per la crisi esportiva de l’equip, l’econòmica, el futur de Messi,» sense reparar llavors que la pandèmia donaria un altre toc més negre a aquest escenari tenebrós que sacseja el Camp Nou, més que un estadi és ara un fantasma gegant, una immensa i solitària mola de ciment que cau en alguns llocs, castigada com està pels seus més de 60 anys de vida. Font, no obstant, no va imaginar que ell n’estaria ara mateix a l’interior, sacsejat per la seva virulència.

Va preparar durant set anys i mig el seu projecte, basat en «el talent de Xavi» com a eix esportiu, acompanyat per Jordi Cruyff en la direcció esportiva, tot i que el fragor de la campanya converteixi el que eren «actius seus» en «patrimonis» del club, capaços de ser absorbits pel seu gran adversari en la contesa: Joan Laporta.

Gràcies, Xavi! Cal treballar de valent per canviar el model de gestió que ens ha servit fins ara. I crear les condicions perquè els que més coneixeu l’estil que ens ha convertit en referència mundial, lidereu el projecte esportiu de futur. Seguim! #síalfutur 🔵🔴⚽️ pic.twitter.com/MdYv1lxIcq

— Víctor Font (@victor_font) 18 de mayo de 2019

Font ho tenia treballat tot. Tot, excepte que l’expresident acudís a la cita electoral del 2021, pensant que el fracàs del 2015 (el trident i triplet de Bartomeu va tombar Laporta) el deixaria ja fora de la circulació. I per sempre. En aquells comicis, l’empresari d’èxit va exercir de consultor vinculat al sector de les telecomunicacions, mitjans i tecnologia, va observar el panorama i va decidir no acudir-hi. Laporta sí que hi va anar i va perdre.

El favoritisme de Laporta

Ara, en canvi, enganxat al record de la seva fantàstica obra, acompanyada per Cruyff i sublimada per Guardiola, l’expresident (2003-2010) s’ha disparat com a favorit. I Font no té cap obra construïda al Barça. Té una idea. Però necessita guanyar per plasmar-la i té al davant el millor candidat, que conegui i domini com ningú l’escenari, de qui li resulta impossible seguir el seu ritme.

No ha començat la campanya encara oficialment i els «peatges», en forma d’errors, queden gravats en aquells dies de contesa. Des d’aquella frase sobre Koeman («ni tot i que guanyi el triplet es quedarà») a una desafortunada opinió sobre Griezmann («el seu fitxatge no s’hauria d’haver fet») passant per aquesta pregunta políticament poc correcta («¿per què no hi pot haver un partit d’Espanya al Camp Nou?») acabant en l’estranya i incompresa incorporació de Jordi Majó, que va durar unes hores en el seu grup de treball, acomiadat per uns antics tuits de posicionament polític.

Comencem el dia amb força!! Us esperem a la seu de l’Hotel Olívia (Balmes amb Provença) per rebre el vostre suport i respondre dubtes o preguntes que tingueu!! Construïm junts el Barça del futur!! 💙❤️ pic.twitter.com/J4oEUorI2C

— Víctor Font (@victor_font) 9 de enero de 2021

Errors de principiant ha comès Font (és la seva primera campanya; Laporta en porta tres i una moció de censura contra Núñez al seu historial), tot i que es recolza en l’«equipàs» que lidera, format «per empresaris que ja són protagonistes en la nova economia» per provocar el ressorgiment del Barça.

Un equipàs que ha ajudat a construir @sialfutur. Un equipàs que el Barça necessita per reconstruir el Club. Un equipàs ple de talent i experiència per conquerir el futur i retornar la il•lusió al barcelonisme https://t.co/1ukBQ1StRf

— Víctor Font (@victor_font) 8 de enero de 2021

Amb ells, intenta el més difícil encara: guanyar Laporta («nostàlgia contra futur»), la notorietat del qual ha tornat als millors índexs amb una campanya de perfil baix on una lona al costat del Bernabéu l’ha transformat en més celebritat ja del que era.

Notícies relacionades

Laporta, aura de ‘celebrity’

Xavier Vilajoana: en el nom del pare

Derrotar la nostàlgia i aturar, a més, la vertiginosa caiguda d’un club en autodestrucció, que no té ni diners per pagar les nòmines, són els Everest que ha d’escalar Font. «El Barça és un tren que va a 200 quilòmetres per hora que va directe contra la paret, amb risc de concurs de creditors i de fallida econòmica,» recorda l’empresari de Granollers.

A aquest tren, que va sense cap conductor, necessita pujar-hi Font. I necessita parar-lo el 24 de gener perquè no hi ha futur sense present.