EN LA CAMPANYA DELS PRECANDIDATS (5)

Laporta, aura de ‘celebrity’

  • L’expresident del Barça es presenta a les eleccions propulsat pel seu carisma i una campanya disparada des de la col·locació de la lona a Madrid

  • Els seus missatges optimistes han calat en bona part dels socis que veuen en ell el revers del derrotisme instal·lat en els últims temps

  • «No és un pols entre el passat i el futur. La gent vol algú amb experiència, que de seguida vegi de què va això», afirma des de la seva campanya 

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Joan Laporta es mou amunt i avall per la seu central de la seva campanya amb la desimboltura que se li pressuposa. «Gràcies per venir», li diu a un soci. «¿Com anem?», li diu a un altre. Laporta ha comparegut aquest matí durant un parell d’hores per animar els seus seguidors a portar la seva firma. El flux és constant. «Quan ell ve, la gent ho sap i es forma cua», explica un membre de la campanya.

Laporta té una indiscutible aura de celebrity que explota amb sentit de la proximitat. A canvi de la firma, els socis obtenen una foto de camaderia al costat del candidat, amb el braç sobre l’espatlla, en un escenari proveït per al ‘photocall’. «Anem bé, ¿oi?», pregunta un abonat, com si formés part de l’equip. Apareixen fins i tot famílies amb nens, que es retrataran amb l’expresident amb el plaer de si ho fessin amb un futbolista. 

Algun s’haurà d’esperar més del compte. Entren a la seu dos veterans del Barça com Pichi Alonso i Víctor Muñoz amb el propòsit compartit de signar pel projecte de Laporta. També es faran una foto ben abraçats amb ell. I xerraran després una bona estona sobre futbol i, donada la conjuntura, sobre les eleccions i l’impuls efervescent que ha adquirit la seva campanya.

Consignes felices

En la societat barcelonista s’ha assentat la convicció que el triomf electoral de Laporta resulta pràcticament inevitable. A l’interior de la seu de la ronda de Sant Antoni flota aquesta excitant sensació. És un ambient ufà, que casa amb el missatge que ha propagat l’advocat de 58 anys des que va llançar la campanya al recinte modernista de Sant Pau.

Laporta ha remarcat consignes que busquen espantar la serp derrotista que s’ha colat fins i tot a l’última escletxa del club en els últims temps de Josep Maria Bartomeu al capdavant. Laporta deixa anar frases com que vol «recuperar l’autoestima del barcelonisme», «tornar l’alegria al club», o convertir l’entitat en «un motor d’optimisme». Frases que semblen haver calat, potser per què sonen més reals i amb més cos si les pronuncia un personatge amb reconeguda capacitat de viure la vida amb esperit lúdic.

Des que pengés la mastodòntica lona en un edifici pròxim al Bernabeu amb un lema elegant –«ganes de tornar-vos a veure»–, la seva candidatura va accelerar com si portés les cames d’un Dembélé amb la musculatura en forma. Enrere semblen haver quedat tots els altres, incapaços d’emular una operació de màrqueting de similar impacte i que va idear Lluís Carrasco, el seu cap de campanya.

Per aquest clar pic en la carrera, l’expresident s’ha convertit en els últims dies en el blanc de crítiques i advertències dels altres aspirants al tron blaugrana. Un avisa sobre els perills del retorn al passat. Un altre alerta de les frivolitats davant la calamitosa situació econòmica. Un tercer llança sospites d’«interesos amagats» rere la seva candidatura. Des del bàndol laportista es desdenya tota aquesta xerrameca. A la campanya es diuen totes aquestes coses i més, i aquest és un altre Laporta, mesurat i que defuig els xocs.

Sobre l’experiència

«S’equivoquen els que diuen que això és un pols entre el passat i el futur. Venim de temps tan negres i ens esperen unes dificultats tan grans que la gent el que vol és algú que sàpiga de què va això, amb experiència, perquè no hi ha temps de donar marge per aprendre com funciona el club», es valora des de dins.

Notícies relacionades

Sintetitzant el programa de la seva campanya, Laporta es veu amb capacitat de seduir Messi –«tinc la seva credibilidad»-; accepta el finançament de Goldman Sachs heretat per a l’Espai Barça, tot i que s’obre a buscar un disseny diferent al japonès de Nikken Sekkei per al Camp Nou; ha deixat entreveure la possibilitat d’emetre bons per dotar de liquiditat immediata l’entitat, i políticament ha remarcat que en la seva junta caben totes les ideologies, «també la meva».

No obstant, a ningú escapa que el turbo del seu projecte ve alimentat pel seu inqüestionable carisma, ho reconeixen els seus adversaris, i la sensació de lideratge que aconsegueix transmetre. Justament les qualitats que no va tenir l’anterior president. I ja se sap que les eleccions, de qualsevol naturalesa, es comporten amb moviments pendulars.