Osasuna descobreix un altre Barça

L’Osasuna va destruir el somni de l’última Lliga i l’Osasuna es va retrobar amb un Barça molt canviat. Amb una altra actitud, com un element més diferencial, tot i que es tracta d’una altra temporada i la direcció de l’equip està en mans diferents. Va passar el que sol passar. Va guanyar el Barça, del que es podria anunciar que ha posat fil a l’agulla a la Lliga una vegada que ha resolt el seu futur europeu amb la classificació per als vuitens.

No està resolta, ni està en mans de Koeman resoldre-la, la mala ratxa de lesions que aclapara la plantilla. Clément Lenglet es va afegir a la llista de víctimes i va deixar el camp coixejant després d’una torçada violenta del turmell dret. Només queda dret Óscar Mingueza, el jove del filial, que va acabar el partit amb De Jong a la defensa.

No va desplegar un futbol fantàstic ni va ser un conjunt hermètic, cal greixar alguns mecanismes, i l’onze titular canvia a cada partit, però el seu enfocament del matx, més enllà dels encerts i errors, va revelar que al vestidor s’han proposat endur-se els 21 punts dels set partits que queden d’any. Era un altre Barça, que va voler, va poder i va saber estar a l’altura dels esdeveniments que coincidien al final de la setmana, afegits a la visita dels navarresos: honrar Diego Maradona, l’aniversari de la fundació del club i la dècada del 5-0 al Madrid.

Gol i homenatge

Va dirigir la quàdruple cerimònia Leo Messi,involucrat en els quatre esdeveniments: va estar en l’hecatombe del juliol, és compatriota del difunt Pelusa, és el jugador més crucial de la història i l’únic supervivent en l’alineació d’aquella maneta. Messi no va parar fins a fer el gol que li va permetre lluir la samarreta de Newells Old Boys que portava sota la blaugrana: el punt de trobada amb Maradona, que també va jugar al club de la infantesa de Leo i amb el dorsal emblemàtic

El Barça va sortir amb l’ímpetu de qui té un compte pendent amb qui hi ha davant, tot i que la meitat de l’equip no hi era fa quatre mesos, acomiadant-se lamentablement del títol. Tretze xuts a porta en el primer va acumular el quadro blaugrana en un notable exercici ofensiu, no tant per voler acabar totes les jugades sense recrear-se en passades gratuïtes i supèrflues, sinó per la capacitat que va tenir de crear aquestes ocasions.

L’Osasuna va jugar amb cinc defenses darrere i quatre migcampistes, però no va generar cap embús en l’habitual cadena de combinacions blaugrana. Els de Koeman es van trobar entre ells, i van poder moure la pilota amb la velocitat que els va permetre obrir forats. Era un equip eminentment atacant, però hi va haver també molta predisposició per la constant mobilitat dels jugadors.

Griezmann, alliberat

Aquesta era una de les pretensions de Koeman amb l’alineació que va configurar, en part forçat per les circumstàncies en forma de baixes. Pedri es va estrenar de migcampista al costat de De Jong i Braithwaite va conservar la titularitat des de Kíev jugant de nou per fixar els centrals. Això va permetre alliberar Griezmann, que es va moure per on va voler. Amb la mateixa llibertat que Messi.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Potser Griezmann es va alliberar en les seves confessions a Jorge Valdano diumenge passat, però va semblar un altre en el seu retorn a la titularitat. Ni rastre de la seva melancolia gestual. La seva determinació (i l’assistència del 3-0) hauria de servir per animar Coutinho, que encara va capcot.

Griezmann va ser el davanter que més va xutar a la porteria d’Herrera, va fer un golàs de volea i va donar l’esmentada passada a Coutinho, però el gest més valuós va ser el robatori de pilota a Oier instants abans que va generar aquest atac fugaç.  Reanimats els davanters, resolta la Champions, Koeman podrà dedicar-se a abordar altres problemes. Els més urgents els causen les baixes.