Europa és el paradís

Amb l’alineació pròpia d’una sisena jornada i la classificació assegurada es va presentar el Barça a Kíev per afegir el quart triomf a la seva irreprotxable trajectòria europea. Necessitava l’empat i es va emportar els tres punts amb una tasca convincent, molt notable per a l’onze que va presentar i per la presència de la competició. I, naturalment, per la dimensió del marcador.

Europa és el paradís per a un Barça que pena a la Lliga, perquè ha guanyat més partits a la Champions que a la Lliga (tres en vuit partits). El mèrit va cobrar realçament per tractar-se d’un Barça molt poc reconeixible per al culer ocasional, des de l’uniforme (el quart que llueix) a l’alineació, amb molt pocs titulars, i fins i tot al marcador, contundent per al justet que va aquesta temporada.

Matheus i Konrad debuten

Hi va haver tants suplents que fins i tot va debutar Matheus Fernandes, un centrecampista del Palmeiras que ni tan sols ha sigut presentat. Va aparèixer d’improvís la nit de Kíev gràcies a la folgança que adquiria el marcador amb doblet, igual de remarcable, de Martin Braithwaite, l’únic nou de l’equip, i el colofó simbòlic de Griezmann. El brasiler, no obstant, va entrar el camp després de Riqui Puig. I després li va tocar el torn al nord-americà Konrad de la Fuente.    

La gran transformació que opera el Barça es produeix amb l’absència de Messi. El joc és més coral, les combinacions són més naturals, menys forçades a la intervenció del capità, la responsabilitat es dilueix, l’atreviment augmenta. La falta de gol sense el jugador més resolutiu de l’equip no es va acusar perquè tots els davanters van xutar.

Defensa amb fonaments

Totes aquestes característiques es van observar a Kíev. Va obrir el marcador, no obstant, Sergiño Dest, un defensa que arribava des d’enrere i que va ser fitxat, entre altres raons, perquè a l’eficàcia defensiva l’uneix una excel·lent projecció ofensiva. El xut creuat, ras, va ser demostratiu dels fonaments tècnics ensenyats i apresos a la reconeguda escola de l’Ajax.

No s’havia de donar cap símptoma de flaquesa que donés pàbul al Dinamo, il·lusionat amb rebre, com a mínim, els elogis de la seva visita a Barcelona, i el quadro de Koeman va sortir a dominar igual que amb l’onze titular. Sense complexos ni timidesa en ningú, gràcies també a la confortable situació europea. Després del descans va topar amb un Dinamo que va voler reivindicar la seva condició de local, però el quadro ucraïnès va encaixar aviat el gol que el va desmuntar. 

Un entrenador esplèndid

Koeman va voler aprofitar l’ocasió per repartir premis i ser esplèndid, intuint que no podrà ser tan generós en el futur si no s’encarrilen gaire les coses, sobretot a la Lliga. Va compensar diversos condemnats de la banqueta.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va donar la primera titularitat d’Aleñá en 12 partits (només havia jugat sis miserables minuts), la de Junior Firpo (30 minuts en dues estonetes) i la de Braithwaite. Sobra dir que era la primera d’Óscar Mingueza, el cinquè central de la plantilla, sempre que es consideri Sam Umtiti el quart, que és molt considerar. Va pujar diversos esglaons en l’escalafó per l’atreviment que va mostrar, sense recular en defensa tret que sigui estrictament necessari.

Més que generositat, Koeman va mostrar l’alegria del malgastador. Fins a set canvis van transformar el Barça que va jugar el primer partit davant el Dinamo; set canvis, així mateix, de l’onze titular davant l’Atlètic. Ho va canviar tot menys el sistema. Igual que el Dinamo. La Covid-19 el va castigar a l’anada, i el continuava castigant 20 dies després en una segona onada particular per a la seva plantilla. La bona impressió que va deixar al Camp Nou no es va repetir a la buida, inhòspita i àmplia casa de l’Olímpic, cosa que va venir a reafirmar que aquell dia es va lluir perquè els blaugrana titulars els van donar marge.