EL RIVAL DEL BARÇA A LA CHAMPIONS

Nàpols, el futbol com a religió

L'equip napolità canalitza la passió de la gent de la ciutat per la seva terra, el seu idioma i les seves tradicions

zentauroepp52266966 napoli s supporters celebrate at the end of the italian seri200223193336

zentauroepp52266966 napoli s supporters celebrate at the end of the italian seri200223193336 / MARCO BERTORELLO

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Els atapeïts carrers de Nàpols emmudeixen quan l’equip ‘azzurro’ trepitja el terreny de joc. La ciutat sencera se submergeix en un silenci tens, trencat només pels improperis dels ‘tifosi’, que ressonen com a contracrònica del partit, i els eixordadors crits col·lectius que enalteixen les jugades d’èxit. I és que en territori napolità, els gols literalment ressonen a terra. L’observatori sismològic del dorment Vesubi recull el registre d’aquests moments de glòria futbolística en forma de petits sismes que trenquen la desitjada calma per a una terra volcànica. Ara, la metròpoli es prepara per acollir el FC Barcelona en el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions.

En els altars del carrer, les imatges dels futbolistes acompanyen les estampetes dels sants canònics. Aquestes composicions entre el terreny diví i el profà, serveixen per atraure la bona sort. Per superstició. «Per scaramanzia», com diuen els napolitans. Als mercats ambulants, els comerciants criden per anunciar els productes imprescindibles per anar a la cita futbolística. Camisetas, bufandas y amuletos, a cual más ingenioso, para animar al equipo local.

El club presumeix de tenir 4,6 milions de seguidors només a Itàlia i 35 milions a tot el món

Però també alguna picada d’ullet per als adversaris. «No és cap burla, és ironia napolitana», explica el Ciro, amo d’un petit negoci ambulant de ‘souvenirs’ futbolístics. «Tenim paper higiènic amb l’escut del Barça, però poc. És un equip amic. No com la ‘Ju-merdus’ [combinació del terme Juventus amb, bé, ja ho saben...]. Per aquests no donem l’abast amb el paper. I això que tenim des de l’escut de l’equip fins a la cara de tots els de l’equip, inclòs el president,» comenta jocós.

Passió incommensurable

A aquestes altures de la història, després de 94 anys de recorregut del club, el Nàpols presumeix de tenir uns 4,6 milions de seguidors només a Itàlia. 35 milions a tot el món, segons els recomptes més optimistes. I això que la ciutat, on el 1926 va néixer l’equip homònim, només té uns tres milions d’habitants al nucli urbà, el més poblat del sud de la península itàlica.

Els jugadors del Nàpols celebren amb els seus aficionats una victòria recent. / REUTERS

«El secret és que els napolitans reflecteixen en el futbol el seu orgull de pertànyer al territori. No és casualitat que la ciutat i l’equip portin el mateix nom i que el gentilici per als habitants sigui el mateix que s’utilitza per designar els aficionats de l’equip. La passió de la gent per la seva terra, el seu idioma i les seves tradicions es bolca en l’esport i crea un sentiment molt intens», reflexiona Luca Bifulco, sociòleg de la Universitat Frederic II.

«Els ‘tifosi’ del Nàpols ho són 24 hores al dia i 365 dies a l’any»

Mario Tirino

Sociòleg de la Universitat de Salern

«És una actitud molt similar a la dels argentins, sobretot pel que fa al compromís. No es tracta de seguidors que s’activen un o dos dies a la setmana. Són aficionats les 24 hores del dia, 365 dies a l’any», afegeix Mario Tirino, sociòleg de la Universitat de Salern. Una bona mostra d’això són les innombrables pàgines web, fòrums i llocs de trobada dedicats exclusivament a discutir sobre futbol.

Un home toca una imatge de Maradona en un altar de la ciutat de Nàpols. / REUTERS

Aquest fort vincle entre ciutat, equip i identitat napolitana explica per què a Nàpols el futbol es viu com una qüestió gairebé religiosa. Al nucli antic de la metròpoli, de fet, s’hi poden trobar capelles dedicades a Diego Armando Maradona, també conegut com a D10S pel número amb què va jugar a l’equip ‘azzurro’ (dorsal que, per cert, es va retirar definitivament després de la marxa del jugador argentí). Al pintoresc carrer de San Gregorio Armeno, lloc emblemàtic dedicat a les artesanies, les estatuetes del ‘pibe’ d’or es continuen venent per acompanyar les tradicionals estampetes religioses dels pessebres. Al barri perifèric de San Giovanni a Teduccio, rebatejat com el Bronx de Nàpols, un mural de 40 metres d’alçària adorna el lateral d’uns edificis decrèpits.

La veneració per Maradona adquireix moltes zones de la ciutat característiques d’un culte profà

Aquest amor incondicional i persistent per la figura de Maradona s’explica no tan sols pels èxits futbolístics. «Maradona representa perfectament els valors de la napolitanitat. Era un ‘scugnizzo’ (un nen del carrer) que es va rescatar de la pobresa gràcies al seu enginy. I va apostar pel Nàpols quan pocs ho haurien fet», argumenta Bifulco, autor d’estudis sobre la figura del futbolista. «Les seves victòries van tornar a la gent l’orgull de pertànyer a la ciutat. Per això es continua apel·lant a ell com una part de les tradicions», conclou el sociòleg.

Caràcter napolità

Ara com ara, els ‘tifosi azzurri’ continuen recorrent als seus particulars costums com a part del ritual previ dels grans partits. De fet, un dels secrets més ben guardats és la festa de benvinguda, que se celebra en vigílies de les trobades davant les habitacions on s’allotgen els adversaris, que solen escollir els hotels de luxe situats a primera línia de mar, des d’on es disfruta de les millors vistes de la costa amalfitana. Allà mateix, els ultres locals passen la nit en blanc celebrant pel seu compte, amb petards, càntics i llums a dojo.

«És la nostra manera de mostrar l’hospitalitat napolitana», assenyala irònic el Tonino, que va a aquestes cites extraoficials des que era petit. «Només és per molestar una mica. Res que no s’arregli amb un bon cafè al matí següent», afegeix amb to burleta. 

Un venedor ambulant d’objectes relacionats amb el Nàpols. / REUTERS

La incommensurable passió dels aficionats ‘azzurri’ pel seu equip, de fet, es pot entendre com una manera de reivindicar la seva identitat. «A Nàpols, la retòrica futbolística canalitza el desig de redempció dels napolitans respecte als mals de la ciutat i la voluntat d’una revenja simbòlica sobre la dominació política i econòmica exercida pel nord d’Itàlia. D’aquí la històrica enemistat futbolística amb la Juve, el Milan o l’Inter», comenta Tirino, especialitzat en la sociologia de l’esport.

«Ara per ara, aquesta utopia sociofutbolística tan singular només s’ha materialitzat en el cas de les dues lligues guanyades en l’era de Diego Armando Maradona. Tot i així, aquest horitzó simbòlic persisteix amb força en l’imaginari dels fanàtics que rescaten aquesta passió abans de cada partit», afegeix.

Els apassionats seguidors del Nàpols a San Paolo. / REUTERS

Quan l’equip napolità va aconseguir el primer ‘scudetto’, una enorme pintada al cementiri local deia: «No sabeu el que us heu perdut».

Notícies relacionades

La conquesta del primer ‘scudetto’ del Nàpols, aconseguit la temporada 1986-1987 de la mà de Maradona, encara ressona amb orgull als pulmons dels aficionats. Aquell dia, recorden els napolitans, la província sencera va esclatar en celebracions. El llavors alcalde va demanar a la població que no utilitzés el cotxe per evitar el col·lapse dels carrers. I els ‘tifosi’, exaltats per la victòria amb què per fi aconseguien imposar-se davant el Juventus, hi van anar caminant, cantant i cridant des de tots els racons de la perifèria. La festa va arribar fins al cementiri local, que l’endemà va aparèixer amb una enorme pintada dirigida als que hi eren enterrats: «No sabeu el que us heu perdut».

I és que, avui dia, abans de cada partit, els napolitans continuen recordant amb orgull la cèlebre cita que el poeta alemany Goethe va deixar després del seu viatge per la ciutat: «Admira Nàpols i després mor», un lema extrapolable tant a l’afecció dels napolitans al seu territori com al seu frenètic amor per la ‘squadra azzurra’. Si no s’ho creuen, fixin-se en l’estrepitós crit de ‘Chaaampiooons’ que ressonarà abans del partit amb el Barça.