El Lió, un equip que no vol la pilota

Per la porta gran tornal’Olympique de Lió als vuitens de final de la Champions. Ha durat sis anys la seva absència de les eliminatòries de la màxima competició i la reaparició es produeix en un duel davant del FC Barcelona que reviu la millor època del club francès: quan era el dominador de la Ligue 1. La va guanyar set anys seguits (del 2002 al 2008), es va enfrontar a l’equip blaugrana en els vuitens del 2009, va arribar a la semifinal del 2010 i després de dos vuitens més, va desaparèixer.

Fins avui, que torna a estar entre els grans d’Europa sense haver restablert el seu antic estatus capdavanter a França. Va pel camí, lentament, tercer en el campionat, a tres punts del Lilla i a 13 del París Saint Germain, el dominador de la dècada. Pitjor els va a altres grans del país campió del món, amb l’Olympique de Marsella sisè i el Mònaco, penúltim, al qual va golejar per 3-0 aquest diumenge.

Lluny de la seva esplendor més gran,el Lió ja no mira de tu a tu els altres. Potser perquè no pot, amb una plantilla molt jove, la segona més inexperta dels 16 supervivents, i la segona que menys vol la pilota (després del Schalke). Només l’utilitza una mitjana de 29 minuts per partit (el pitjor índex) i amb una possessió que amb prou feines assoleix el 46% (també el pitjor). És a dir, l’antítesi del Barça (60%). 

El procediment contrari

El procediment del Lió també és l’oposat al del PSG. Davant l’infinit capital qatarià, els lleons segueixen, com passa des del 1987, en poder de Jean-Michel Aulas. Milionari també, francès, el president i major accionista té més limitacions econòmiques. El projecte pretén ser més sòlid i durador. L’aposta del Lió consisteix a invertir en joves malgrat el risc que els taurons europeus se’ls emportin quan han crescut.

El moviment d’altes i baixes de l’estiu passat així ho acredita. L’OL va gastar 15 milions en tres jugadors: el centrecampista Tanguy NDombele (8) i els defenses Jason Denayer (6,5) i Oumar Solet (0,5). Va ingressar, a canvi, 99 milions en traspassos; entre els quals, els 21 del Reial Madrid per recuperarMariano, 15 més del València per Mouctar Diakhaby i 8 de l’Espanyol per la compra definitiva de Sergi Darder.

Tots dos han passat de la fase de grups. El PSG va acabar primer i el Lió ha sigut segon en el grup F, esgarrapant un empat en l’últim partit en el camp del Xakhtar Donetz que li va donar l’accés. Les mirades van convergir cap a l’equip tricolor amb la seva sorprenent victòria en la seva visita al Manchester City (1-2) i l’empat posterior en el nou Parc Olympique (2-2).

De la banqueta a la gespa

Notícies relacionades

Bruno Génésio: "Haurem d'estar al 150% per guanyar el Barcelona"

Barça i Madrid somriuen en el sorteig de la Champions

Primer van passar per la banqueta. Com que el nom de l’entrenador no diu res (Bruno Génésio, de 52 anys, nascut a Lió, al club des del 2006 i com a primer des del desembre del 2015), l’atractiu s’havia de buscar en el rectangle de joc. Tampoc destaquen cognoms rutilants sobre la gespa.

El davanter Nabil Fekir és l’únic internacional francès que va aportar la plantilla a la selecció campiona del món. No jugarà l’anada per sanció. L’holandès Memphis Depay es rehabilita a Lió d’una mala i breu experiència al Manchester United. Al centre del camp ressalten Houssam Aouar, a qui als seus 20 anys comencen a comparar amb Andrés Iniesta –paraules majors– i Tanguy NDombélé (21), un futbolista a qui els tècnics del Barça estan seguint. Amb particular atenció ho fa Éric Abidal, exjugador del Lió.