I el vaixell continua navegant

1 de gener. Els carrers s’havien tornat a obrir, els empleats dels hospitals continuaven atenent els ingressats i les urgències, la policia patrullava, els responsables de neteja dels nostres espais públics –tantes vegades oblidats– mantenien nítids els nostres barris, els avions es continuaven enlairant i aterrant dels aeroports, el transport públic portava les persones a treballar, a veure els seus familiars o amics. Segur que una mestra o un mestre en algun lloc pensava com aconseguir que els seus alumnes s’interessessin i aprenguessin encara més les seves lliçons. També, en aquest inici del 2026, hi havia d’haver bons polítics, honrats, sense duplicitat, que més enllà de les sigles que defensen estaven pensant com millorar la gestió en benefici dels seus ciutadans, en entendre’s amb els seus rivals, sense necessitat de cridar i insultar.

Quant costa explicar el que funciona. Elaborar la bona notícia que suposa viure en un dels països més segurs del món, amb una de les esperances de vida més altes, amb un nivell de serveis públics i infraestructures que comença a ser enveja de països, en teoria, molt més desenvolupats. I, el més important, amb el millor dels actius, tan nostre: les relacions familiars i socials.

Notícies relacionades

¿Pitjor el 2026? Pot ser

Llum i ombra en la ‘Marxa Radetzky’

Ens oblidem que vivim en un lloc privilegiat d’un planeta ple de territoris on les guerres i la misèria triomfen. Tenim, sens dubte, problemes, expectatives no complertes, frustracions i incerteses que les noves tecnologies i l’accés immediat a la informació serveixen per augmentar. No tot funciona com un desitjaria i intentar trobar pocions i receptes màgiques no sempre és possible. Cal estar orgullós de viure en un país on l’Estat del benestar és una realitat i on, malgrat tot, es busca ajudar el més desprotegit. Compari on estàvem fa cinquanta anys i on estem ara. "Per això paguem tants impostos", solc sentir. "Doncs sí, tot i que alguns que vivien de ser servidors públics robessin, d’altres malgastin recursos o els més incapaços ho solucionin tot inflant-nos a burocràcia", cal respondre. La democràcia i la justícia està per anar separant les males herbes.

Els extrems, a un i un altre costat de l’arc ideològic, sempre voldran vendre fatalitat i utilitzar la propaganda com a arma llancívola per explicar mentides. Contra aquests missatges, més democràcia, més transparència, explicar els fets i les dades, alertar sobre què va malament i no amagar les ales quan sigui necessari. Així, el vaixell continuarà navegant.