Nova York no són els Estats Units

Aquesta tendència a exagerar la importància dels comicis novaiorquesos és comprensible pel gran pes simbòlic de la ciutat i per la seva visibilitat global sense parió. Però convé recordar la seva profunda excepcionalitat. Nova York és majoritàriament progressista, diversa i profundament desigual. Marca l’agenda, però també forma una bombolla política, cultural i social en un país tan complex com els Estats Units. Quan parla, ho fa amb els seus propis codis, sovint molt diferents dels de la resta del país. Pot elegir líders que funcionen més com a símbols que com a gestors, almenys al principi. Això no invalida l’elecció de Mamdani, però sí que limita l’abast.

Notícies relacionades

¿Pitjor el 2026? Pot ser

Llum i ombra en la ‘Marxa Radetzky’

Hi ha una cosa que resulta familiar en aquesta eufòria. El 2009, durant la presa de possessió de Barack Obama com a president del país, Nova York va viure una autèntica Obamania. La ciutat es va convèncer d’estar davant un punt d’inflexió polític i moral. La sensació era gairebé física. La política, després, va seguir el seu curs, amb els seus límits i els seus temps. La decepció no va tenir tant a veure amb el Govern d’Obama com amb el relat previ i amb les altíssimes expectatives.

Celebrar una victòria progressista és legítim i comprensible. Convertir-la en una derrota nacional del trumpisme, potser, és precipitat. Nova York continuarà sent Nova York. Els EUA, en canvi, són molt més amplis i menys dòcils als relats simplistes. Reconèixer aquesta diferència ajudarà a posar l’esperança del triomf de Mamdani en el lloc just.