Balanç
¿Pitjor el 2026? Pot ser
Adeu 2025. Un any com tots els altres en què hi ha hagut de tot i per a tots els gustos. Hem rigut i hem plorat. Gairebé tots haurem perdut un amic o algun conegut. Encara sense dades oficials, s’estima que aquest any a Espanya hauran mort entorn de 450.000 persones i nascut unes 320.000 criatures, que ¡qui sap què veuran, tal com van les coses en uns temps tan accelerats!
Segurament coneixem alguna parella que s’haurà divorciat. Se m’ha acudit consultar les dades de divorcis de l’any 2024: van ser prop de 90.000, i imagino que aquest any seran si fa no fa els mateixos. Unes 180.000 persones s’hauran sentit frustrades, alleujades les altres, tocades i enfonsades la majoria.
Des d’un punt de vista social i polític ha passat de tot, també: tensions polítiques; això sí, d’aquí un marc macroeconòmic bo segons els indicadors; polarització cada vegada més extrema, i auge de la ultradreta. Hem tingut un estiu extremadament calorós, amb centenars de milers d’hectàrees cremades...
En el pla internacional vivim un malson: un president de pell taronja, l’home més poderós del globus, insulta periodistes, bombardeja qui li plau i amenaça tot aquell que li objecti alguna cosa. Al Pròxim Orient hem patit una massacre mai imaginada; Europa intenta fer alguna cosa en una guerra interminable per a una Ucraïna sotmesa per la fredor soviètica d’un altre de totalitari, d’un altre egòlatra que no dubta a amenaçar de bombardejar Europa. I es parla de guerra mundial.
A Espanya hem vist, una altra vegada, la corrupció política: que si Koldo, Ábalos, Santos Cerdán i un fiscal general sentenciat. I el PP amb el cas Púnica, Gürtel i el Montoro mateix, flagell de defraudadors. ¡Qui en dona més!
2025, un any com tots, però pitjor. Tant de bo algunes coses no empitjorin el 2026, i posats a demanar desitjos, em remetré a un clàssic, Plató, que un dia va dir: "Si no desitges gaire, fins i tot les coses petites et semblaran grans". Doncs això. ¡Bon 2026.
