Prohibit trepitjar la gespa

Ens vam començar a preocupar de veritat quan dimarts li van preguntar al president del Reial Valladolid, Carlos Suárez, si la gespa de l’estadi Nuevo José Zorrilla estaria a punt per al partit contra el Barça i la seva resposta, brutalment honesta, va ser: “No serà perfecte, perquè quan es posa, ve enrotllat. I la calor afecta”. Ja intuíem que una herba plantada amb tot just quatre dies d’antelació podia oferir alguns inconvenients a l’hora de jugar a futbol, però la imatge que va convocar el president blanc-i-violeta al revelar que la gespa “quan es posa, ve enrotllada” ens va omplir d’aprensió i ens va fer témer tota mena d’accidents i de situacions rocambolesques.

Al final, els pans d’herba de ‘poa pratensis’, varietat també coneguda com a pastura blava de Kentucky, van començar el partit en posició horitzontal. La gespa, doncs, no es va enrotllar. Ara bé, es va aixecar més que els militars espanyols al segle XIX. L’herba de Zorrilla, tal com havia profetitzat Carlos Suárez, estava lluny de ser perfecta. Molt lluny. De fet, va ser un veritable desastre. Si miràveu el partit des de casa (segur que sí), a Xavi Hernàndez li devien de sagnar els ulls. Malgrat els esforços a contrarellotge de la reconeguda empresa sevillana Novogreen –la mateixa, per cert, que s’ocupa del verd del Santiago Bernabeu–, el camp del Valladolid no va tardar ni cinc minuts a omplir-se de talperes. Els jugadors estaven més pendents de no ensopegar i d’intentar recol·locar els trossos de pastura al seu lloc que de jugar a futbol. Una cosa que, d’altra banda, resultava enormement difícil en un terreny irregular i poc fiable que convertia cada passada rasa en una bola boja.

Servei de jardineria 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En el descans, una brigada d’operaris va saltar al terreny de joc per provar de recompondre la gespa en la mesura possible, però allò era tan útil com escombrar la platja. Expliquen que després de l’ascens a Primera el Valladolid va fitxar a l’enginyer tècnic agrícola Antonio Blanco García del Pino com a responsable de l’herba de Zorrilla (‘head groundsman’, diu l’home en el seu compte de Twitter). Vist això, més li hauria valgut recórrer a la Casa Pastoral de Serveis de Jardineria i Exteriors, com va fer el protagonista del relat de Stephen King ‘El tallador de gespa’ (sense caure en spoilers, diguem que l’empresa garanteix una pastura immaculada tot i que això suposi arrasar amb tot el que es posi per davant, inclosos els mateixos clients).

Sentint-se ofès, cosa comprensible a l’ésser l’equip que més va intentar jugar, el FC Barcelona va presentar una queixa formal davant de la Lliga. El president de l’entitat, Javier Tebas, va respondre via Twitter admetent que el camp”no complia les condicions mínimes” i anunciant l’obertura d’un expedient disciplinari. Potser podria suggerir el Valladolid que jugui tots els partits com a local als Estats Units fins que la gespa de Zorrilla deixi de ser una amenaça per al joc i, sobretot, per als jugadors. Si, com deia el rei de Qin a Hero, de Zhang Yimou, “fins i tot un bri d’herba pot ser una arma”, ni els explico el que pot aconseguir un pa d’herba de gespa en males condicions.