Rafinha i Riqui Puig es colen a la festa de Messi

2

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet / Irati Vidal

Per què confiar en El Periódico

15 de d’agost del 2018. Actualitzada 16 de d’agost del 2018 a les 08:21

0 Comentaris

Encaixat entre la Supercopa d’Espanya i el primer partit de Lliga, i programat en un horari de calor inclement, el Trofeu Joan Gamper tenia tots els números per convertir-se en un tràmit una mica enutjós per al Barça; un partit de molt compromís i poc premi jugat en un Camp Nou d’aspecte inusual, animat, això sí, per la incansable afició del Boca Juniors, que ha comparegut en gran (i sorollós) nombre.

No obstant, ha sigut un partit que probablement recordarem. I no tant per la còmoda victòria dels blaugrana (3-0), pel primer gol de Malcom a l’estadi o pels bonics gols de Messi i Rafinha (sens dubte els dos millors jugadors sobre el camp) com per la radiant irrupció d’un xaval de Matadepera de 18 anys i aspecte d’haver arribat directament d’unes colònies d’estiu: Ricard Puig Martí.

En el seu debut al Camp Nou, Riqui Puig, que ha jugat tota la segona part, ha fet mèrits més que sobrats per guanyar-se un lloc de privilegi en la crònica del partit. Sobrat de talent i de personalitat malgrat la seva edat juvenil i el seu físic aleví, Puig és el missatge que els barcelonistes necessitaven per no perdre la fe en el model de la Masia. Per descomptat encara li falten moltes coses per aspirar a fer el salt al primer equip de manera definitiva, però té tota la pinta de ser l’elegit per portar la torxa els pròxims anys.

Una altra classe de Leo

Mentre arriba el seu moment, assistim una vegada i una altra a les classes magistrals de Leo Messi, no per rutinàries menys admirables. En una primera part en la qual Valverde ha revalidat la seva aposta pel 4-3-3, amb Rakitic en la posició de mig centre, Coutinho com a interior dret, Malcom a l’esquerra i Munir al centre de l’atac, l’astre de Rosario ha demostrat que per ell no passen les temporades. Formidable en la construcció de joc, intel·ligent a l’hora d’elegir els esforços defensius i exquisit en l’acabament, Messi ha complert la tradició de marcar en el Gamper, i ho ha fet amb una deliciosa vaselina després d’una paret involuntària de Buffarini. Abans, un prometedor Malcom havia obert el marcador amb un xut llunyà que Andrada no ha sabut aturar.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En la segona part, després del proverbial carrusel de canvis, el joc ha sigut més discontinu, però els esclats de Riqui Puig, el bon partit de Lenglet i, sobretot, el fenomenal desplegament de Rafinha, que ha coronat la seva actuació amb un vistós gol, amb barret al porter inclòs, han sigut al·licients més que suficients per mantenir l’interès.

En resum, el partit ha deixat bones sensacions i boniques promeses però poques conclusions vàlides. Tampoc se’n podien esperar. Al cap i a la fi, l’any passat la gran figura del Gamper va ser Deulofeu i al gener el de Riudarenes estava jugant cedit al Milan. Dissabte, contra l’Alabès, comença la temporada de veritat.