Iniesta i Messi, la penúltima abraçada

José Antonio, el seu pare, abandonava plorant el Metropolitano de Madrid. Estava emocionat, tant o més fins i tot que Andrés Iniesta, el seu fill, que es va ensorrar quan Valverde el va substituir en la final amb un esplendorós 0-5 il·luminant els moderns marcadors. Va abandonar la gespa després de completar una monumental i majestuosa final, que perdurarà per sempre com una de les seves lliçons magistrals. En un racó de la grada culer del Metropolitano hi havia, Xavi, el capità del triplet del 2015, tan emocionat com José Antonio o Andrés, sense poder ocultar l’orgull que sentia perquè el seu Barça havia tornat a ser reconeixible.

"Claro que se m'ha escapat alguna llàgrima" 

Allà, sepultat entre milers d’embogits culers, Xavi assistia feliç a la penúltima abraçada de Leo amb Andrés just després del 0-4, el gol que retrata una inigualable generació de jugadors. No fa ni tres anys estaven junts a la final de la Champions de Berlín, l’últim títol europeu del Barça. Ara, en canvi, el dolor de Roma va impedir un final igual per a l’actual capità blaugrana, però la nit del Metropolitano serà recordada pels segles dels segles. «És clar que se m’ha escapat alguna llàgrima», va confessar després Iniesta, encara a l’estadi blanc-i-vermell. ¡Per no plorar després que el futbol li tornés el que tant havia estimat! 

«UNA DECISIÓ PERSONAL» 

Bressolat per Ter Stegen a la banqueta, després de ser abraçat per Messi a la gespa i per Valverde a peu de camp, Iniesta es va ensorrar. Fa temps que prepara el seu adeu i, a més, es prepara ell mateix. Però hi ha situacions que desborden qualsevol previsió. «Aquesta setmana diré quina és la meva decisió», va afirmar el capità intentant mantenir un secret que ja té poc de secret. «Està una mica clara, però ja ho veurem... Soc molt feliç que l’afició del Sevilla m’hagi ovacionat. És increïble tenir l’afecte de la gent, és un sentiment que se’t clava molt endins. És una cosa molt especial», va admetre.

Però tant i tant afecte no modificaran la seva idea inicial. «D’aquí uns dies faré pública la meva decisió», va recordar Iniesta en al·lusió al fet que abans del 30 d’abril ha d’anunciar el que tothom sap: que se’n va a la Xina els pròxims tres anys després d’haver estat durant 16 temporades al Camp Nou. Va debutar a  Bruges amb Van Gaal (2002) i se n’anirà sent titular indiscutible del Barça i de l’Espanya de Lopetegui, aspirant a tot en el pròxim Mundial de Rússia. «Andrés està a un nivell espectacular», va recalcar Busquets, un dels millors amics que té al vestidor. «Amb la qualitat que té pot jugar 10 anys més», va dir.

Se n’anirà, com va recordar Busi, després de «merèixer-se el dret a decidir». Un dret que exercirà aquesta mateixa setmana per arribar així amb tot resolt al Mundial. I un brillant doblet a la mà. «Són moltes emocions, molts sentiments, molts anys.... La sensació de poder guanyar la Lliga i la Copa no ens la pot prendre ningú», va admetre el capità sense poder ni tan sols acabar la frase.

«VINE AL BETIS»

«Iniesta, sisplau, no te’n vagis a la Xina, vine al Betis!!», li va escriure Quique Setién, el tècnic verd-i-blanc, en el seu compte de Twitter, entregat a la màgia que va irradiar el capità blaugrana al Metropolitano. Però ell ja va deixar dit fa bastant temps que mai jugaria en un equip que s’enfrontés al Barça. Se’n va a la Xina buscant un horitzó esportiu molt més relaxat, a més a més de la conquista d’un contracte econòmic extraordinari. Se’n va, en realitat, perquè fa temps que va decidir marxar. Però Iniesta sempre ha escollit quan i com. ¿Quan? D’aquí uns dies. ¿Com? Des de dalt de tot, sent una peça valuosa en un equip que està a punt d’aconseguir un gran doblet i element imprescindible en l’esperançadora selecció espanyola.

"És increïble tenir el cariño de la gent, és un sentiment que se't clava molt dins" 

«Tinc 34 anys, soc madur per prendre la decisió. Vull quedar-me amb tot el que he viscut a la final de Copa. Ha sigut un partit rodó per la sensació d’ambició que ha transmès l’equip», va dir.

Notícies relacionades

Valverde segueix la via dels èxits del Barça

Iniesta se'n va donant l'última lliçó

Per al Barça va resultar rodó donar-li a la Copa, i amb una final meravellosa, la condició d’extraordinari pròleg a la conquista de la Lliga. La nit també va resultar rodona per a Iniesta, saludat per tothom com el verdader heroi. Fins i tot per Messi, que va esperar pacient el seu torn per retre un silenciós, però emotiu homenatge al seu amic Andrés, aquell a qui ell ha fet millor. El mateix que ha fet encara molt millor el mateix astre argentí. No s’entén la fantàstica i exitosa vida del Barça sense cap d’ells dos.

Ni sense Xavi, ara a Madrid enredat entre llibres estudiant el curs d’entrenadors amb temps, és clar, d’escapar-se dissabte al Metropolitano per disfrutar dels seus dos vells companys. Feliços tots tres de veure el seu Barça.

"Esa sensació de poder guanyar la Lliga i la Copa no ens la pot quitar ningú"

Iniesta, por favor, no te vayas a China, vente al Betis!!

— Quique Setien (@QSetien) 22 de abril de 2018