28 febr 2020

Anar al contingut

Onze personalitats de l'esport, la cultura, la gastronomia i la política opinen sobre la figura de Cruyff

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Onze personalitats de l'esport, la cultura, la gastronomia i la política opinen sobre la figura de Cruyff

JOAN CORTADELLAS

Onze personalitats del món de l'esport, la cultura, la gastronomia i la política responen a tres preguntes sobre la figura llegendària de Johan Cruyff a l'any de la seva mort.

1. ¿Quin és el llegat principal que deixa al Barça?

2. ¿Quina és la seva història favorita, personal o general, sobre ell?

3. ¿Com hauria d'homenatjar-lo el FC Barcelona?

CARLES PUIGDEMONT

Presidente de la Generalitat

1. El gran llegat de Cruyff és haver introduït la mentalitat de victòria al Barça. Ensenyar a jugar bé, amb ambició, i a no donar mai res per perdut. 

2. El primer record grat que tinc va ser amb el 0-5 del Bernabeu, però més enllà de l’esport, també la seva generositat amb tota mena de projectes cívics i socials, i de país, com quan va acceptar ser l’entrenador de la selecció catalana, encara no reconeguda oficialment. 

3. Aquesta és una decisió que han de prendre el club i la massa social del barcelonisme.

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

Expresident del Govern

1. El seu gran llegat ens l’ha deixat en la seva condició d’entrenador. I això que com a futbolista va ser excel·lent. Com a tècnic, va deixar una empremta evident que el transcendeix, una forma d’entendre el futbol, un estil de joc, un relat sobre la relació entre el jugador, els seus companys i la pilota que embelleix aquest esport. 

2. Només un cop, a la boda d’un amic comú, vaig tenir l’ocasió de conèixer-lo personalment, va ser una oportunitat per transmetre-li la meva admiració.

3. No m’atreviria ni tan sols a suggerir a una entitat com el Barcelona com hauria d’homenatjar algú que ha representat tant per al club.

TONI NADAL

Entrenador de tennis

1. Com a futbolista, està entre els que han marcat la història, una llegenda. I com a entrenador, més i tot. Un visionari del futbol.

2. Me’n recordo d’una de molt divertida i demostrativa de la seva forma d’entendre la vida que em va explicar jugant a golf a Pulla, a Mallorca. Em va dir que en un partit de Lliga es va apostar amb Stóitxkov que no marcaria dos gols i quan havia marcat el primer, i encara faltava més d’una hora per acabar, el va substituir. «¡Per què he de perdre diners si ho puc evitar!», em va dir. No me’l creia.

3. S’ho mereix tot. Caldria fer alguna cosa especial. Això honraria el Barça. Johan era de tothom.

JORGE LORENZO

Pentacampeón mundial de motociclisme

1. Més enllà dels títols, Cruyff ha deixat una manera d’entendre el futbol atrevida, diferent, revolucionària, que ha seguit viva al club. El Barça és diferent gràcies a Johan Cruyff, és clar. 

2. El més bonic és que tinc un tema que m’uneix a Johan i m’enorgulleix: ell sempre portava un Chupa-Chups a la boca i jo celebrava els meus èxits al podi amb un Chupa-Chups, al ser un dels meus patrocinadors.

3. Una cosa que tingui relació amb la filosofia que el va implantar. El seu nom a la porta 14 del Camp Nou, estadi que va viure els seus èxits, estaria bé, i fins i tot alguna cosa que tingués a veure amb La Masia o el futbol formatiu.

VICENTE DEL BOSQUE

Exseleccionador español

1. Com a jugador i entrenador va ser una gran figura. Va traslladar l’escola holandesa que havia mamat al Barcelona amb aquell joc amb extrems. Ha sigut molt bo per al Barcelona i per al futbol Mundial. Es pot parlar d’una figura irrepetible.

2. Jo tenia una bona relació amb ell. Era molt àgil. Del seu marcatge sempre se n’encarregava Camacho. Com que jo era molt lent i ell molt ràpid, se n’anava amb molta facilitat de mi.

3. Han de ser els socis i directius del Barcelona els que decideixin el que han de fer. Al Johan l’aprecia tothom, i per això més enllà de qualsevol homenatge estarà sempre en el record i al cor de tots els barcelonistes.

ÒSCAR GARCIA

Entrenador del Salzburg

1. El llegat principal que ens deixa el Johan és el reconeixement mundial d’una identitat, filosofia i mentalitat molt clara d’entendre el futbol i jugar-lo. 

2. Els consells privats, professionals i sobretot personals, que em va donar quan vaig començar a ser entrenador i que sorprendrien molta gent. Sense ser el meu record preferit, en un derbi davant l’Espanyol em va treure en els últims minuts i em va dir: «Ja saps el que has de fer, ¿no? Surt, marca un gol i acaba amb això».

3. Aconsellaria parlar amb la família, que són els que millor el coneixien i els que trobarien la millor solució conjunta.

FERRAN ADRIÀ

Cuiner

1. És el que hauria de ser i no és, i em refereixo a La Masia. Per Cruyff era importantíssima. No culpo ningú, però alguna cosa falla. S’ha d’anar més al planter. 

2. El meu moment màgic amb Cruyff va ser aquell dia en què al restaurant de Fermí Puig vaig poder jugar una estona a futbol amb ell. Això és insuperable i és una cosa que mai oblidaré.

3. No em preocupa gaire. Ell està per sobre d’això, de qualsevol homenatge. És la personalitat més important de la història del futbol, com a jugador i com a entrenador. Va canviar aquest esport. Se li podrien fer moltes coses, però, com dic, està per sobre de tot. És una autèntica icona mundial.

JENN DÍAZ

Escriptora

1. L’esperit que demanem a tots els entrenadors i jugadors del Barça no és cap altre que l’esperit de Johan Cruyff. Des 
de La Masia fins al primer 
equip crec que Cruyff ha sigut una gran font d’inspiració. El futbol no tracta només de marcar gols. 

2. Em va agradar llegir que havia deixat de jugar un Mundial, el d’Argentina-78, per protegir la seva família. Fins a quin punt és veritat, no ho sé. I a nivell personal, ¡molt important!: vam néixer el mateix dia, un 25 d’abril.

3. Amb un Estadi Johan Cruyff. I un braçalet de color taronja, ¿per exemple? No ho he pensat gaire, la veritat.

ANDONI ZUBIZARRETA

Director esportiu de l'Olympique de Marsella

1. El joc i l’acabar amb les excuses. Convèncer-nos que si el Barça juga com ho sap fer, tot és possible. Que no és una qüestió de futbolistes grans ni de petits, ni de córrer ni de xocar, és qüestió de jugar. 

2. Recordo dues anècdotes. Bé, moltes, però n’explicaré dues. La primera, quan en la primera pretemporada i jugant contra un equip amateur holandès, es va girar a la banqueta, em va mirar i em va preguntar: «¿T’atreveixes a jugar?». S’acabava de lesionar Calderé i no teníem més canvis que jo. Després de superar la sorpresa, li vaig dir que sí, em vaig posar una samarreta amb el 7, que encara guardo, i vaig jugar 15 minuts a la posició de 10. La segona va ser, és clar, a Wembley, quan al final del partit i, enmig de l’eufòria, li vaig dir:  «La copa, míster, l’agafa  Alexanko». I ell, que sempre estava preparat per a tot, va fer cara de sorpresa i em va dir: «És clar, és clar». 

3. Sé, estic segur, que cada barcelonista tindria una manera d’homenatjar el Johan, però jo crec, sincerament, que el gran homenatge que se li pot fer a Cruyff és el que li fa el futbol cada cap de setmana quan els equips del Barça, de totes la categories, juguen amb les seves idees, amb els seus conceptes, amb la seva manera de veure el futbol. I aquest homenatge el completen tots els altres clubs que  s’han unit a la seva forma d’entendre i desxifrar el futbol.

ALBERT RIVERA

Líder de Ciutadans 

1. Va modernitzar el futbol mundial sent jugador, i com a entrenador va demostrar que es podia guanyar tot i jugar bonic a la vegada.

2. La frase que se li atribueix a la final de Wembley, «sortiu i disfruteu», jo mateix l’he repetit als meus companys i equips en política més d’una vegada. Aquesta frase significa passió pel que fas i confiança en els teus valors per guanyar.

3. Se li ha de fer un reconeixement amb tots els honors. La filosofia esportiva del Barça d’avui és fruit de la seva obra. El millor planter, el futbol ofensiu i tècnic, i compaginar la presència de jugadors de casa amb figures internacionals.

JOAN DAUSÀ

Compositor i actor

1. Ens va ensenyar a jugar d’una altra manera, a estimar aquest esport, a no ser resultadistes, a entendre que l’espectacle no és només el gol sinó com es marca. Va portar aquesta filosofia i li hem d’estar eternament agraïts.

2.  Tinc el record de quan era petit i marca Koeman a Wembley. Llavors no existia ni el Word, però vaig redactar com si jo fos un periodista esportiu la notícia del gol i com Cruyff s’aixecava de la banqueta.

3. Posar nom a l’estadi seria un bon homenatge, però també establir un premi amb el seu nom per, per exemple, guardonar el millor jugador del planter de l’any, una cosa per reconèixer el treball de la base.