L'hora de Robert Fernández

Luis Enrique va dir en una entrevista al canal oficial del FC Barcelona, el desembre de l’any passat, que «el que té de dolent ser entrenador del Barça és que no hi ha descans. Ho ets les 24 hores del dia. No es pot prémer el botó d’'off' i desconnectar», va afirmar. Encara li queden tres mesos d’alerta permanent. Una recta definitiva per tractar d’engrandir el seu gran llegat.

L’'on' ara també s’activa per a la directiva barcelonista. Amb la renúncia explícita del tècnic asturià després del partit contra l’Sporting, Josep Maria Bartomeu i sobretot el seu secretari tècnic, Robert Fernández, han d’escollir al substitut que espremi els últims anys d’una generació gloriosa a tocar de la trentena o bé, si els resultats són adversos, atrevir-se a una renovació plena i traumàtica.

Com va explicar en el seu anunci de l’adeu, Luis Enrique va comunicar a començament de temporada a Bartomeu, a Albert Soler, director d’esports professionals, i a Robert Fernández que aquesta podia ser el seu últim curs com a entrenador blaugrana. Segons l’entorn del president, aquest tenia bastant interioritzat que se n’aniria i posaria fi a un cicle de tres anys, dos d’esplendorosos i aquest que ja es veurà.

ANUNCI AJORNAT

La confirmació a la seva intuïció li va arribar fa uns dies. De fet, Luis Enrique tenia previst revelar els seus plans després del partit d’anada contra el PSG a la Champions. L’escandalós 4-0 li va fer ajornar l’anunci. Però no va voler esperar més enllà de dimecres, al·lèrgic com és a les filtracions. Va ser ell mateix qui va triar el dia. I mentre explicava al vestidor les raons de la seva decisió, Bartomeu va convocar la junta directiva per transmetre-li la notícia al mateix temps. Poques persones sabien fins llavors el que passava pel cap de l’entrenador.

Luis Enrique, possiblement, es va alliberar. Deixava de guardar-se un secret. I s’espolsava la pressió de les preguntes, que ara es diposita sobre Robert Fernández. És a qui li toca, per càrrec, identificar el candidat idoni, tot i que institucionalment la missió l’hagi de compartir amb el president, amb Soler i amb Jordi Mestre, el vicepresident esportiu.

És extensiva la idea que el treball de tempteig sobre els entrenadors més desitjables ja està fet. Des del club es pretén transmetre la idea que ara es podrà tancar la contractació amb calma. El preparador asturià ho ha deixat, de fet, dos mesos abans que Pep Guardiola, amb qui s’estableixen paral·lelismes inevitables. Una mica més de temps en cas que la firma del successor encara no estigui garantida.

L’hermetisme i la discreció marcaran els pròxims passos del club. Igual que en el cas de la renovació de Messi, la primera i més crucial de les carpetes obertes sobre la taula presidencial. La directiva no vol ser presonera de les presses, però és obvi que a mesura que avancin les setmanes la urgència cada vegada serà més gran.

LA PORTA DE SORTIDA

Ernesto Valverde apareix com el tècnic amb més números d’agafar el relleu. Acaba contracte amb l’Athletic aquest estiu i fa tot just 10 dies va dir a la televisió pública basca una cosa que pot sonar a senyal revelador en aquests moments d’incertesa: «No vull sortir malament de l’Athletic; no vull que m’assenyalin la porta de sortida».

Valverde era l’elegit d’Andoni Zubizarreta. Però quan l’exjugador del Barça i l’Espanyol va dir que desitjava respectar el seu contracte amb el club bilbaí, els ulls es van girar cap a Luis Enrique. Robert sempre ha cregut en el criteri de Zubizarreta i, a més, des de l’entorn de Valverde s’ha deixat entreveure la seva sensació que ja ha complert el seu cicle a l’Athletic (aquesta és la quarta temporada), que ha aconseguit el màxim al que es pot aspirar sent fidels als seus senyals d’identitat.

Notícies relacionades

El Barça ja no fa fora els entrenadors; ells se'n van

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Des de la institució blaugrana s’assegura que el perfil que es busca garantirà la continuïtat de la filosofia futbolística de l’era moderna. Valverde reuneix aquestes característiques. Però no és l’únic, ni de bon tros. Jorge Sampaoli, el tècnic del Sevilla, apareix com una alternativa més difusa. Com Unzué, Òscar Garcia o Eusebio.

Gestionar un grup que ho ha guanyat tot i amb els pilars a punt de fer els 30 anys no és pas senzill. Cal personalitat i credibilitat.  La mateixa que s’espera de Robert Fernández davant de les opinions externes. Està davant de la seva decisió més rellevant. Un cicle nou s’acosta. Amb les decisions imminents es forjarà el futur de l’equip.