El Barça no disfruta

La màgia es va esvair i el Camp Nou va passar de la «gallina de piel» i el «sortiu i disfruteu» a la resignació d’una derrota més dolorosa per simbòlica que per perillosa. Una de les nits més emocionants viscudes a l’estadi, amb la figura i el record de Johan Cruyff tocant el cor de tots els culers, es va tancar en silenci, sense que ningú alcés la veu perquè la cita no mereixia ni un mal gest. Però el dia que el Barça havia d’honrar la memòria de qui li va marcar el camí, va acabar allunyant-se d’aquell full de ruta, perdut i desordenat, a cada pas més lluny de la pilota, i un Madrid que havia començat fent llàstima, va capgirar el partit i l’ànim d’un Camp Nou desenganyat (1-2).

Els culers van entrar amb el pit inflat i van sortir amb el cap cot, intentant assumir sense dramatisme el doble cop moral que van patir. No només va ser una derrota al camp, també ho va ser emocionalment. I es van posar a fer comptes. La Lliga segueix a la vista però s’haurà de lluitar fins al final amb més determinació de la que l’equip va mostrar en el clàssic. L’Atlètic està a 6 punts i el Madrid a 7, una valuosa distància de seguretat, però prou per desbloquejar la màquina de propaganda blanca i muntar l’enrenou que tant els agrada fer. Hi ha Lliga, serà el nou eslògan, i n’hi ha. Amb set jornades per disputar, hi ha molt a jugar. 

Hi va haver un moment en què el Camp Nou estava a punt per obrir el Periscope de la mà de Piqué, autor del gol que semblava la sentència a tot, i posar-se a llançar missatges eufòrics davant la càmera com va fer botant entre càntics i mofes a Cristiano. Era el guió perfecte. Piqué, el gran enemic, enviant el Madrid al fons, a 13 punts.

FINAL INESPERAT

Però les bones sensacions, l’aura que flotava en l’aire, amb les imatges de Johan i els seus missatges en boca de tot el dream team, un darrere d’un altre, i aquell 1-0 que a més va deixar Pepe retratat, es van perdre en un final inesperat en una nit tan especial. En 20 minuts el Madrid ho va engegar tot a rodar ajudat per l’apatia blaugrana, incapaç de fer un pas endavant i recuperar les senyes d’identitat. Ni tan sols el dibuix va seguir el traç del 4-3-3 i el partit va passar a jugar-se a camp obert, amb l’equip trencat de dalt a baix. I amb 10, després de l’expulsió de Ramos que hauria pogut ser expulsat unes quantes vegades.

El futbol va estar molt lluny del que li agradava a Cruyff. No hi va haver rastre del trident, ni de Messi, estranyament invisible i que va deixar passar l’ocasió d’adornar l’homenatge amb el seu gol 500. Suárez va fallar un gol que el Camp Nou sencer podia marcar i, per un dia,  Neymar va semblar barroer. I, al mig, un arbitratge que va condemnar el Barça al principi i que va propiciar una imatge del passat, amb la grada mostrant cartolines blanques, ara que fa temps que ja no va al camp amb mocador.

«Gràcies, Johan» va ser el missatge unànime, enarborat per tots els culers, entre ells alguns dels que no les hi havien donat mai en vida, més aviat al contrari, i que van figurar per complir el paper a la llotja. La zona noble va posar en fila els presidents, amb Rosell i Laporta un a cada punta, en una metàfora de la ruptura que ha patit el club aquests últims temps i amb unes ferides que segueixen supurant.

UN EQUIP CONFORMISTA

També hi era Florentino, una de les grans víctimes del cruyffisme, potser la principal, del llegat que va deixar Johan i que ha acabat capgirant la història dels uns i dels altres fins a col·locar el Barça molt per sobre del Madrid. Paradoxalment, el dia del seu homenatge aquell cara a cara va seguir un camí diferent. Però la derrota no altera la història recent ni l’hegemonia blaugrana. I tampoc hauria d’alterar el futur ni les sensacions que acompanyaven el campió que el triplet és possible. 

MASSA CONFORMISME

Notícies relacionades

Un Barça sense trident

Frustrant final de la ratxa del Barça

Aquesta doble vida no es va veure ahir a la nit com havia passat al Bernabéu amb un Barça lluny de la seva millor imatge. Més conformista del compte, l’equip va jugar en un tobogan, massa irregular, contagiat per l’estrany paper d’aquest clàssic, sense gran cosa per la qual lluitar, amb la Lliga tan a l’abast per a uns i tan impossible per a altres abans de jugar, i a les portes de la Champions. 

«Si tu tens la pilota, no la té el rival», era el primer manament de Cruyff. El Barça ha complert aquest dogma escrupolosament en molts clàssics, enmig de balls inoblidables, de rondos interminables, i amb la mateixa sensació es va obrir el partit quan encara ressonaven les paraules de Johan en boca de Koeman, de Stóitxkov, de Guardiola, de Laudrup, de Zubi, de tots els seus apòstols. Quan va perdre de vista la pilota, es va trencar l’encanteri. Però la recuperarà aviat. I repararà aquest pecat. Messi, el primer.