Un Barça sense trident

El Barça que es recita de seguit va canviar. Luis Enrique no havia preparat res per a  Cruyff, sinó pel Madrid. Va retocar l'esquema sense alterar l'ordre de l'alineació: en el 4-4-2 que va dibuixar l'equip al camp, Messi va ser el quart centrecampista d'una línia en rombe, i el trident va desaparèixer.

El dia de l'homenatge a l'entrenador que va recuperar els tres puntes, la representació visual del futbol d'atac blaugrana, es va volatilitzar un davanter, va marcar un defensa (Piqué) en una jugada d'estratègia que desdenyava Johan i el Madrid va remuntar el marcador amb dues jugades quan estava en inferioritat, datant en 39 partits la ratxa blaugrana de partits sense perdre.

OMNIPRESENT MESSI

Es va perdre un extrem però es va guanyar un centrecampista, el quart, per accentuar la possessió de la pilota, el valor que va voler preservar Luis Enrique per sobre de tot. Amb Messi omnipresent al centre, totes les jugades van pagar el peatge de passar per les seves botes. El seu enginy serviria per aprofitar la indecisió dels blancs, que no havien previst l'activisme de l'astre. Va tocar les pilotes que li corresponien i les que li va prendre a Iniesta.

El Madrid va poder frenar el Barça per l'acumulació de futbolistes que hi va haver al centre. Si l'atracció que generava Messi facilitaria, contràriament, que aparegués amb més llibertat la segona línia (Rakitic, Iniesta, Alves) per les ales, no va resultar. No van rematar entre els tres pals. Navas es va esforçar en un xut de Rakitic, la substitució del qual va suposar l'ocàs blaugrana, i en un altre de Messi en l'única vegada que va poder rematar. 

EL MADRID DE CASEMIRO

El Madrid a qui li van penjar l'etiqueta de Zidane té el segell de Casemiro. Una heretgia, però això és així. Tancat al darrere, entre la seva pròpia voluntat i la possessió de la pilota despòtica del Barça, va quedar parat massa lluny de l'àrea blaugrana, a la qual només podia arribar amb llargues galopades de Bale i de Cristiano.

Així va guanyar el Madrid. El portuguès va dividir la seva atenció entre les carreres i les topades que manté amb Alves; el gal·lès, va estirar el Madrid guanyant l'esquena d'un fluix Alba, marcant un gol que va ser anul·lat i fent la centrada del gol que va fer emmudir el Camp Nou.

GAIREBÉ PER VENÇUT

El frenètic final del partit va contrastar amb un inici boirós per l'emotivitat del comiat a Cruyff, Va semblar que els equips haguessin convingut que no passés res, entre un Madrid acomplexat i escaldat pel 0-4 de l'anada i un Barça que descompta jornades i mira de reüll la Champions amb l'Atlètic. La poca cosa que va passar es va concentrar en un instant. En un acte d'acció-reacció tardà.

El Madrid es va trobar amb el gol de l'empat quan es donava per vençut, després dels escarafalls de Kroos i Benzema reclamant als altres solidaritat en la pressió. Va partir de Marcelo, amb una capacitat tècnica per exercir més responsabilitats que la de simple lateral. Com l'assumpte anava de córrer, va començar una excursió des del lateral fins a arribar a l'altre hemisferi per construir el gol de Benzema.

LES TARGETES DE RAMOS

Notícies relacionades

El Barça rebenta el Madrid

El Barça, amb l'onze dit de memòria contra el Madrid

Marcelo va disfrutar de tota la llibertat del món perquè no tenia ningú a qui marcar. Messi no hi era, Rakitic estava desfondat –més desfondat va semblar Arda al substituir-lo, sense tornar per defensar en un contraatac blanc– i en la defensa blaugrana tots estaven ja enfeinats. Carvajal no es va atrevir a tant per la dissuasòria presència de Neymar, incapaç no obstant, de reptar-lo a algun duel per arrencar-li la segona targeta. Va disposar de tres quarts d'hora.

Ramos, en canvi, va merèixer tres targetes com a mínim. Es va passar el mateix temps que el lateral amb la primera, perdonat una vegada i una altra per l'àrbitre. A la quarta ja no va poder tancar els ulls. Superat per l'esdeveniment va col·leccionar errors grollers, de semblant calibre al que va cometre Luis Suárez tot just començar. No es va recuperar l'uruguaià en tota la nit, la millor acció del qual va ser forçar la vermella de Ramos.