El Barça busca una volta (gairebé) perfecta

Cap a Sevilla anava el Barça a principis d'octubre en plena depressió per la lesió de Messi, estabornit per haver perdut el seu far. Va arribar al Sánchez Pizjúan, va tenir 10 minuts fatals amb profunds desequilibris defensius i quan se'n va adonar va encaixar la segona derrota (2-1) de la temporada en tot just set jornades després de la golejada del Celta (4-1). Ni amb la furiosa reacció de Neymar, que va liderar l'equip en una lliçó d'orgull, a més del penal marcat, en va tenir prou l'equip de Luis Enrique per sortir sencer de Sevilla. Des d'aleshores, el Barça ha protagonitzat una volta (gairebé) perfecta, que l'ha portat del quart lloc, anava darrere del Vila-real (líder aleshores), el Madrid i el Celta, a pilotar el campionat amb tanta solvència que pot mirar-se el derbi del Bernabéu amb tota la tranquil·litat del món.

Va caure al Sánchez Pizjuán, però es va aixecar amb tanta energia (sense Messi primer i amb Messi després) que pot completar gairebé cinc mesos invicte. No només a la Lliga (15 victòries i tres empats) sinó també en totes les competicions: 33 partits sense perdre. A un sol partit està d'igualar el registre del Madrid de Beenhakker (temporada 1988-89), el de la Quinta del Buitre, que va establir el sostre dels 34 duels.

TOTS, EXCEPTE RAFINHA

El pas blaugrana a la Lliga ha sigut tan ferm i ràpid que ha anat despenjant els seus perseguidors. Té l'Atlètic a vuit punts i el Madrid, a nou, pendents ells d'enfrontar-se aquesta mateixa tarda per qui ocupa la segona plaça. El liderat no es discuteix. Ni tan sols després d'aquella sotragada que va tenir el Barça sumant tres empats (València, Deportivo, al Camp Nou, i Espanyol) en quatre jornades escasses.

Però el líder va reaccionar amb tanta contundència (ja suma vuit victòries consecutives després de l'ensopegada de Cornellà, firmant 27 gols a favor i només cinc en contra) que ha obert un profund forat a la zona noble de la Lliga. L'equip de Luis Enrique, que disposa de la plantilla al complet, excepte el lesionat Rafinha, ara necessita prismàtics per mirar els que el segueixen. Ahir, i després de disfrutar de dos dies lliures que va concedir Luis Enrique a la plantilla després del valuós triomf europeu a Londres (0-2), l'equip va tornar als entrenaments ultimant el doble desafiament a què s'enfronta demà. Completar mitja volta de campió, despreocupant-se dels altres, i atrapar el Madrid de la Quinta.

TRIPLE DUEL EN UNA SETMANA

Amb tots els recursos disponibles, Luis Enrique pot, per tant, administrar les rotacions, pensant a més que s'enfronta a una altra setmana amb tres partits de Lliga: demà arriba el Sevilla, visita dijous a Vallecas contra el Rayo i viatge diumenge que ve a Ipurúa, el camp de l'atrevit i eficaç Eibar, tenint així la possibilitat de clavar, si fa els nou punts de nou possibles, un cop gairebé definitiu a la Lliga.

Però l'objectiu immediat del Barça és redimir-se de la derrota al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla, el rival que també es trobarà en la final de la Copa del Rei el pròxim 22 de maig al Vicente Calderón. A cada derrota aquesta temporada, el líder hi ha respost amb una golejada: va caure a Vigo (4-1) i va sacsejar el Celta al Camp Nou (6-1), va perdre la Supercopa d'Espanya en l'anada a San Mamés (4-0) i va respondre després en la cita de Lliga (6-0).

NEYMAR VOL JOCS I COPA AMÈRICA

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El calendari segueix igual d'atapeït, sense cap treva. Però això tampoc modifica els plans de Neymar a l'acabar la temporada. Si d'ell depèn, tal com va avançar el pare del jugador al diari 'Ara', li encantaria ser a la Copa Amèrica, del 3 al 26 de juny als EUA, amb la selecció de Dunga i participar després també en els Jocs Olímpics, que se celebren a Rio de Janeiro, del 5 al 21 d'agost, malgrat que afectaria notablement la seva preparació de cara a la temporada que ve. Neymar no es vol perdre res i el Barça, en canvi, vol que només sigui olímpic.