El Barça tanca l'any amb el rècord

El final desitjat d’un any apoteòsic. El Barça va col·locar la guinda al pastís, ja que la victòria sobre el Betis li va reportar diversos premis d’una tacada: el rècord de gols (180, esborrant el nom del Madrid i els 178 que va anotar el 2014), el rècord de victòries (51, compartit amb els blancs) i la recuperació del liderat, que havia perdut dues hores abans. El colossal tancament, no obstant, no va ser digne de ser recordat en el futur. Només pel fons, però no per les formes.

Ni tan sols aquesta vegada. Va arribar amb un partit aspre, lleig, en què el Betis va voler que pintessin bastos i després es va fondre davant d’un rival implacable. Un resum bastant fidel del que ha sigut el 2015 blaugrana, que va començar de pena a Sant Sebastià i l’acaba fent història. Que va perdre fent llàstima i el finalitza brillant amb un festival que hauria pogut ser antològic. El Barça va rematar més vegades al pal (cinc) que gols va aconseguir.

GOL EN EL 500

Messi no va fallar en una nit especial des del pla col·lectiu, per la importància d’amarrar els punts i simbòlica pel repte golejador. Arribava a les seves 500 actuacions oficials amb el Barça i va segellar l’efemèride amb un gol, el quart en els quatre últims partits. També va mullar Luis Suárez, i només després de fallar Neymar, que va estavellar dos remats als pals. Igual que Messi. Alves es va apuntar l’altre.

Potser Pepe Mel estava escamat de les seves anteriors visites a l’estadi. En alguna va merèixer emportar-se’n un premi per l’exhibició de joc del seu equip. Si no és de grat serà per força, devia pensar el tècnic, que va ser conseqüent amb aquesta actitud: va ser expulsat a la mitja hora. L’avís del to que tindria la clausura de l’any –no la interrupció de la Lliga, que continua dissabte amb el derbi– es va veure de seguida. Al minut, quan Molinero va deixar empremta en Neymar.

Les bones maneres van acabar en els prolegòmens, després que el Betis fes el passadís al Barça i l’equip blaugrana sentís càntics de «campions, campions» quan posava amb els cinc títols. L’inici va ser molt problemàtic i abrupte, amb moltes faltes. Els dos centrals bètics (Bruno i Westermann) es van lesionar, Molinero va patir una bretxa a la cara, Neymar va fallar un altre penal (el tercer dels set xutats) i Westermann va avançar el Barça en pròpia porta en el rebuig del travesser.

L’àrbitre va col·laborar a enrarir el clima per la seva tolerància amb les brusquedats i el penal a favor del Barça amb un xoc fortuït entre Adán i Messi. El crac va quedar commocionat a terra però no va trigar gaire a reaccionar. Sol passar que quan s’enfada, la seva resposta és implacable.

ADÁN NO VA APLAUDIR

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La resistència del Betis va acabar en el moment en què va comprovar que ni a puntades podria davant el campió del món. Es va diluir quatre minuts després, amb el segon gol, i només es va mantenir gràcies a l’alumini de les porteries i les mans d’Adán, de passat madridista i l’únic bètic que no va aplaudir el Barça en l’homenatge inicial.

El remat definitiu va arribar just a la represa del partit, amb el Betis sense els seus caps perquè els seus dos entrenadors (Mel i el seu ajudant Roberto Ríos, sancionat en la jornada anterior) eren a la grada. El gol de Luis Suárez va reforçar la xarxa de protecció del Barça, que va desaprofitar dos gols d’avantatge davant el Deportivo abans de volar a Yokohama. De tornada a casa segueix al cim.