L'obra de Luis Enrique

Sense que ningú li preguntés, sobre la mateixa gespa i enmig de l’emoció del moment, Luis Enrique va fugir de l’espontaneïtat per dir una cosa que tenia preparada. Ho va repetir minuts després en la plena sala de premsa, quan ja havia celebrat el títol sobre la gespa amb els jugadors i amb la seva filla Xana, i havia passat pel vestidor ampliant les celebracions en la intimitat de l’Olympiastadion.

«De 60 partits n’hem guanyat 50, empatat 4 i perdut 6», va dir, en un recompte que se sabia de memòria. «Són números que serveixen per firmar la millor temporada d’un club tan gran com el Barça», va afegir, intentant subratllar el significat de la pura estadística. Les xifres (50 victòries, el 83%) han brindat al club ser el primer a lligar el segon triplet de la història.

Tan sols sis anys després del primer. Allò que semblava tan irrepetible, en la primera temporada de Pep Guardiola ha sigut igualat en la primera de Luis Enrique, que també tenia estudiat un segon missatge: eludir pronunciar-se sobre el seu futur. «No tinc res a confirmar», va insistir, allargant un dia més la incertesa. «Ara toca disfrutar després d’un any difícil», va al·legar, recordant les desil·lusions que van esquitxar el primer tram de temporada (dos empats i tres derrotes en 24 partits fins al desembre) i l’assentament des del mes de gener (dos empats i tres derrotes en 36 partits) amb l’ensopegada d’Anoeta.

La flor i nata 

La flor i nata Al tècnic el que més el complaïa era poder exhibir la seva obra al final de la temporada. Sense cap retret. Sense cap màcula. Sota la màxima pressió «d’un club que necessita alimentar-se contínuament de títols», ell podia presentar Lliga, Copa i Champions. Una gesta.

Tan sols el Celtic (1967), l’Ajax (1972), el PSV Eindhoven (1988), el Manchester United (1999), el Barça de Guardiola (2009), l’Inter de Milà (2010) i el Bayern (2013) ho havien aconseguit. Entre la flor i nata del futbol mundial s’ha incrustat, per sempre, el Barça de Luis Enrique (2015), a mig camí del que podria ser el segon sextet. Una obra única que porta el nom de Guardiola i que també podria igualar.

Missatge a Abelardo 

Missatge a Abelardo Si continués, a més, tindria la satisfacció d’enfrontar-se a l’Sporting del seu amic Abelardo. A tots dos els va felicitar per l’ascens. Sense precisar si visitarà El Molinón com a rival. El tècnic endarrereix la confirmació del seu futur (li queda, no obstant, un any de contracte) i abona la incertesa de la mateixa manera que la junta va escampar els dubtes de mantenir-lo quan va arribar la crisi del gener.

Luis Enrique no oblida l’episodi d’aquells dies, i es va encarregar de recordar-lo una altra vegada a Berlín a l’apel·lar a Andoni Zubizarreta, el director esportiu, i el grup de col·laboradors que van ser acomiadats després de l’1-0 d’Anoeta. A Carles Puyol, adjunt de Zubi i que va marxar per lleialtat, també el va esmentar.

Nous reptes 

Nous reptes Durant la temporada, Luis Enrique va remetre l’anàlisi de la seva tasca a la conclusió de l’exercici. Arribat el moment del balanç, va brandar els «resultats boníssims» i va suggerir als periodistes que qualifiquessin el rendiment del Barça. «No hem sigut nosaltres els que hem dubtat de la nostra feina, ni tampoc l’afició», va voler distingir a la sala de premsa de l’estadi Olímpic, traslladant el focus de la crítica als mitjans de comunicació. «A mi el Camp Nou m’ha corejat tota la temporada», va afegir.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I més el corejarà si segueix. I segueix triomfant i segueix cultivant «les ganes de guanyar i de disfrutar» dels jugadors, que a parer seu és la clau de l’èxit. Les 50 victòries estableixen un rècord per sobre del millor Barça de Guardiola. Té nous reptes per continuar avançant, si vol acceptar-los, com ser el màxim realitzador o aconseguir la màxima diferència de gols.