Un fumador boig per la velocitat

Jérémy Mathieu (Luxeuil-les-Bains, França, 29 d'octubre de 1983) no és un paio normal i corrent. I no per la seva expressivitat i loquacitat, sinó per tot al contrari, encara que cada dia va sortint d'aquella cuirassa gairebé inexpugnable. Una persona amb diverses cares, la que es veu als camps de futbol, la del vestidor, la que es deixa veure quan compareix davant els mitjans i la del seu entorn més íntim.

Però el jugador -d'interior a central passant per lateral- que arriba al Camp Nou no té res a veure amb aquell que es va presentar al vell Mestalla l'estiu del 2009. Mai havia sortit de França i el València va ser la seva primera aventura esportiva i personal fora del seu país. I aquesta pressió va augmentar la seva introversió, complementada amb el seu nul coneixement de l'espanyol. «No és que no parli en castellà, és que ni tan sols parlo en francès» va reconèixer. La seva relació amb els companys era mínima i evitava els periodistes. Un autèntic búnquer humà.

Tatuatge del València

Un altre factor que va marcar el seu caràcter van ser les lesions dels fràgils tendons d'Aquil·les, que va permetre en el seu moment sortir a Jordi Alba del filial blanc-i-negre i explotar com a jugador. Un tàndem que quan es va reunir a la gespa va fer patir el Barça en les seves confrontacions. I a partir d'aquí Mathieu va començar a ser un element present en l'agenda de Zubizarreta.

Notícies relacionades

El Barça anuncia el fitxatge de Mathieu

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Els problemes d'adaptació que va tenir Mathieu a València no els tindrà a Barcelona. El gal coneix bé els carrers de la ciutat perquè la seva lesió va ser tractada per un metge de Barcelona i el seu agent, també francès, viu a la capital. Està més a prop de França, jugarà en un club de més envergadura i la seva nòmina augmentarà. La seva recuperació i la seva tornada al futbol el va regenerar, i més quan Valverde el va col·locar com a central. Va passar a ser important i cada vegada més obert amb tots.

Ara potser haurà de dissimular el tatuatge del ratpenat de l'escut del València que es va gravar al bessó esquerre quan va renovar i buscar plaça al circuit de Montmeló per deixar lliure la seva passió per la velocitat amb els cotxes esportius d'alta gamma, que sol comprar i canviar amb assiduïtat. I procurar que no l'enxampin fumant, un altre dels seus ja menys secrets hàbits.