Barça, et fots i t'aixeques

Foc nou. Havia de ser el Madrid qui acabés amb el cicle. Havia de ser Bale i no Neymar. Carrera i golàs contra el pal en l'últim minut. Aquest ha estat el destí del Barça en una setmana. Remar contra totes les dificultats que hi ha hagut i hi haurà, internes, externes, impròpies del futbol, incomprensibles moltes, per acabar morint a la riba.

En només vuit dies, el Barça ho ha perdut tot. Sí, queda la respiració assistida a la Lliga, però es van acomiadar d'Europa al Calderón, van diluir les seves possibilitats de la Lliga a Granada tres dies després i, quatre dies més tard, a València han perdut el títol que més a prop tenien.

No podia ser d'una altra manera. Una crisi d'aquestes dimensions no podia finalitzar més que amb una humiliació del Reial Madrid, un golàs de l'estrella rival, un pal del nen d'or brasiler i una derrota dolorosa (la primera de la temporada) davant l'etern rival, que significa l'enterrament de milions d'il·lusions blaugranes i, sens dubte, l'aparició d'això tan català i tan culer del foc nou.

Tot massa previsible

Les tres caigudes (Calderón, Los Cármenes i Mestalla) tenen massa punts en comú per no tenir-les en compte. Per no saber, intuir, on són els punts febles d'aquest equip i on són les solucions. Haurien pogut empatar, sí; guanyar, mai. Mai, perquè mai van tenir Messi. No hi va ser. Va tornar a estar absent i, si apareix al Mundial, serà el moment de plantejar-se moltes coses sobre l'ídol culer. Cert, l'hi va donar tot al Barça; més cert, ell solet l'hi ha pres.

Notícies relacionades

El final dels temps

I Messi es va consumir

El joc del Barça ja no sorprèn ningú perquè no és el joc del Barça. És un succedani. Ja no és letal. Sona a avorrit, sabut, reiteratiu, corrent, simple, previsible, repetitiu, redundant. I això que van jugar contra un Atlètic sense Diego Costa; i van anar a Granada, que està en zona de descens; i van anar a la final on es van enfrontar a un Madrid sense Cristiano Ronaldo. Doncs ni així van guanyar. Ni així. Perquè el Barça va jugar sense Messi.

Mentre La Masia celebra la Champions, els grans pateixen el seu pitjor any. Com va dir Iniesta: «Et fots i t'aixeques».